Imatge: X Girona FC
El Girona, amb una convocatòria farcida de jugadors del filial i del juvenil s’imposa a l’Estadi Nacional i aconsegueix el bitllet per medir-se a l’Espanyol a la final de la Copa Catalunya. El conjunt a les ordres de Quique Álvarez ha competit i ha aixecat un 2-0 en contra en una remuntada d’orgull gironí que ha culminat Juan Arango sobre la botzina. Els blanc-i-vermells tornaran a disputar una final d’aquesta competició 6 anys després.
Primer temps de control andorrà
A l’inici de partit, respecte entre tots dos equips, que presentaven dues alineacions força insòlites. El Girona, finalment sota les ordres de Quique Álvarez, apostava per un onze híbrid entre habituals al filial i jugadors amb un rol més residual, a excepció del porter ucraïnès Vladyslav Krapyvtsov l’únic jugador del primer equip a la convocatòria. Pel que fa a l’Andorra, també, molts canvis i una oportunitat d’or per als menys habituals. Un partit per agafar confiança.
En qualsevol cas, l’Andorra ràpidament va imposar el seu ritme de joc, fent valer la superioritat de fins a dues categories que separen a les plantilles. El conjunt tricolor mossegava la sortida de pilota dels gironins, incomodant molt la fase de construcció. I així va arribar el primer gol del partit. Alvaro Peña es desfeia del seu marcador i superava Vlad en la primera arribada dels locals (min.9).
A partir d’aquí, gairebé monòleg dels andorrans, que continuaven provocant les imprecisions dels blanc-i-vermells per instal·lar-se a camp rival. Precisament fruit d’una d’aquestes accions arribava el segon gol dels de Beto Company. Lautaro de León aprofitava una errada garradal d’Hugo Anglada d’esquena a porteria per posar terreny pel mig superant subtilment al porter ucraïnès (min.33).
Dawda retalla distàncies
Els gironins miraven de reaccionar. Jastin García era qui més ho intentava, això sí, en una lluita particular amb el fora de joc. Finalment, els visitants trobarien la sort del gol a les acaballes del primer temps (min.43), a les botes de Dawda amb una definició impecable. Un gol per retallar distàncies abans del descans en un primer acte imprecís dels de Quique Álvarez, recolzats per 17 aficionats blanc-i-vermells desplaçats fins a la capital del Principat.
A camp obert, domini gironí
A la represa, moviments a totes dues banquetes. Fins a 7 nous jugadors al damunt de la gespa de l’Estadi Nacional. Alguns d’ells noms propis del Nàstic de Manresa, filial andorrà i del juvenil gironí. Precisament el Girona mirava d’imprimir-li un major ritme de joc al partit, però no aconseguia connectar amb Minsu, desaparegut durant gran part del matx.
El acabat d’incorporar Oriol Comas va posar taules al marcador amb una bona rematada de cap, però l’àrbitre va anul·lar el gol per un rigorós fora de joc. Amb el partit més trencat, succeïen les ocasions a les dues bandes. En aquell moment va emergir la figura de Vlad, aturant un mà a mà de Castillo i posteriorment refusant una doble ocasió local. Tot seguit, arribava el gol de la igualada, després d’una centrada lateral que la defensa andorrana s’introduïa en pròpia porta (min.58).
Moment perquè tots dos entrenadors busquessin solucions a les banquetes, amb un nou carrusel de canvis a banda i banda. Festival de canvis i gairebé un onze ple de cares noves per afrontar els darrers 20 minuts de partit. A camp obert, el Girona es trobava més còmode, i així ho reflectia el marcador.
Remuntada sobre la botzina
Passaven els minuts i cap dels dos equips feia un pas endavant per endur-se aquesta semifinal de la Copa Catalunya. Això sí, eren els gironins els qui s’hi apropaven més. Nil Calderó va tenir una de les més clares, però la pilota va fregar el pal en un xut un pèl massa creuat. El duel entrava a la recta final i l’Andorra no era capaç d’incomodar les immediacions de Vlad.
I quan semblava que el resultat ja no es mouria més i tot es decidiria a la tanda de penals, Juan Arango pescava una pilota dins de l’àrea per culminar la remuntada in-extremis. Premi al segon temps dels gironins, que van aconseguir capgirar el 2-0 inicial dels tricolors, i premi pel davanter veneçolà, que ha hagut de fer front a les lesions durant la temporada.
És un fet, el Girona s’enfrontarà un altre equip de la Primera Divisió, en aquest cas a l’Espanyol, a la final de la Copa Catalunya.
