Imatge de: Judit Cartiel (ACB)
El Bàsquet Girona ha sobreviscut a l’encert inicial de Will Clyburn i ha competit amb el Barça fins al minut 40, però ha acabat caient en la seva visita al Palau Blaugrana (97-92). Els 16 triples culers han estat un mur massa alt per als de Moncho Fernández. La notícia positiva l’ha posat la reaparició del capità, Maxi Fjellerup. L’argentí ha aportat minuts de qualitat i ha esvaït qualsevol dubte del seu estat físic.
Supervivència com a objectiu davant el vendaval culer
Sortida en tromba del Barça al derbi català que tancava la jornada 19 de l’ACB. Will Clyburn, conscient que haurà de ser l’home clau dels blaugranes als propers mesos ha incendiat l’inici del partit amb quatre triples que han donat el primer avantatge per al conjunt local, que s’ha enfilat fins als deu punts. Malgrat tot, els gironins no feien la sensació de vençuts com si havia passat en ocasions anteriors en el mateix escenari. Les caigudes curtes després del bloqueig directe han estat la principal arma dels de Moncho, que han intentat passar el vendaval culer sense marxar del partit. Ferrando ha tornat a passar per davant a la rotació, deixant a Pepe sense minuts al primer quart. Qui sí que n’ha tingut, després de molts mesos d’absència, ha estat Maxi Fjellerup, que ha reaparegut amb la seva energia característica, i ha aportat molt defensivament.
Al final del primer quart, la diferència era de deu punts. Amb el pas dels minuts, el vendaval ha afluixat, i el treball dels gironins per mantenir-se en partit ha donat els seus fruits. Juani Marcos, que s’enfrontava al seu exequip, ha estat l’arma ofensiva dels culers. El bon fer de Girona i els primers minuts de Pepe, han fet aturar el partit a Xavi Pascual, quan els de Moncho han aconseguit reduir la diferència fins als set punts. Dos triples finals de Myles Cale han tornat a ampliar l’avantatge fins als dotze punts i han deixat en res l’esforç gironí. Malgrat els onze triples dels locals als primers vint minuts, els gironins han enfilat vestidors amb la sensació d’estar competint de tu a tu contra tot un Barça.
Una constància que no té premi
La represa ha recompensat el treball del Bàsquet Girona. La millora defensiva en les situacions de bloqueig directe dels de Moncho Fernández, menys ansiosos, ha permès a l’equip córrer i aprofitar la davallada d’encert local. En atac, la tònica ha continuat igual. L’encert de Geben, que ha castigat des de les continuacions al bloqueig directe, i el bon fer de Pep Busquets, amb un treball incansable, ha permès al Bàsquet Girona acostar-se fins als cinc punts al final del tercer període.
A tres punts s’ha arribat a posar el Bàsquet Girona, però ha aparegut el factor “x” del Barça. De nou Myles Cale, amb cinc punts consecutius, ha tornat a donar aire als blaugranes. S’ha refet de nou el Bàsquet Girona, que veia cada vegada més a prop l’objectiu de portar el duel a un final igualat. Otis, amb un triple inversemblant, ha fet l’aparició anotadora al partit, i ha carregat d’arguments als gironins. L’estrella gironina, tot i no fer-ho des de l’anotació, havia tingut fins aleshores un impacte al partit des de les assistències. Fins a 10 n’ha repartit al Palau.
El final a cara o creu, ha sortit creu. El Barça ha tornat a trobar l’encert inicial per acabar d’assegurar un partit que han dominat de principi a fi. Brizuela ha acabat d’engreixar una estadística en tirs de tres, que s’ha enfilat fins a 16. Una llosa massa pesada per als de Moncho Fernández. Gran imatge un cop més dels gironins, aquesta vegada sense premi, a una de les pistes més complicades de la competició (95-92).
