Imatge de: ACB
Ha costat. Més del que molts a Fontajau voldrien, però hi ha hagut final feliç. Al cap i a la fi era vital guanyar. El Bàsquet Girona s’ha refet al tercer quart d’un inici fantàstic del Coviran Granada per endur-se un partit clau. Dues victòries consecutives per als de Moncho Fernández, que reforcen la seva connexió amb el públic de Fontajau (82-76).
Un inici fora de guió
Era un dia clau, però la sortida ha sorprès a tothom. El Coviran Granada s’ha plantat a Fontajau amb una defensa zonal que ha trastocat els gironins. A més, a la seva cistella els Moncho Fernández s’han vist bombardejats amb un encert exagerat, tant en tirs de camp com en llançament de tres punts, els dos per sobre del 50%. Lluís Costa ha estat líder al parquet durant els vint primera minuts, deixant als gironins frustrats, perduts i incapaços de jugar amb comoditat.
Imatge de: ACB
Pepe Vildoza, que ja comença a ser habitual, i Juan Fernández han estat els jugadors que s’han encarregat de mantenir als locals en partit. Otis, obligat a una versió més generosa que de costum, ha assistit molt, però no ha pogut liderar des de l’anotació. Al descans el marcador reflectia un 36-43. La sensació que el Granada era millor, però que el Girona no havia perdut la cara en cap moment al partit.
Una reacció diluïda
Els dos primers minuts de la represa han marcat el camí per al Bàsquet Girona. Amb tan sols tres accions, els gironins han aconseguit posar-se per davant. Dues ally-oops consecutives de Geben han encès un Fontajau que, fins aleshores, havia estat molt fred. Amb el 44-43, es dibuixava un escenari nou al partit. El Bàsquet Girona havia arribat al duel. I ho ha fet de tal manera que havia deixat a la lona Coviran Granada. Ramon Díaz s’ha vist obligat a aturar el partit fins a dues vegades, veient que el seu equip ha estat incapaç d’anotar fins al minut set del tercer quart. El parcial ha estat de 17-3.
Imatge de: ACB
En trencar el parcial, el Coviran Granada ha demostrat que no havia dit l’última paraula. Valtonen, Hannkins i la defensa de canvis han aturat la fluïdesa gironina, que malgrat veure’s per davant no se’l veia excessivament còmode amb el desenvolupament del partit. El Granada ha sobreviscut a un tercer quart, que en molts moments semblava definitiu. Amb deu minuts per jugar, el resultat era de 57-53.
Otis decideix el final del thriller
Després de dos escenaris totalment diferents, els últims minuts han estat d’una igualtat màxima. La sensació que hi havia molt en joc havia privat tant a locals com a visitants de trencar el partit i es feia evident en el moment en què estava tot en joc. El Girona hi arribava sense la lucidesa necessària dels seus dos jugadors més diferencials. El Granada, incapaç d’encadenar dues accions que li permetessin acabar-se d’acostar. Quan falten tres minuts, però, ha arribat l’encert visitant. Un triple de Thomas i un altre, molt llunyà, de Rouselle han posat el partit a un punt. 68-67. Tot per decidir. Però la sensació que el Granada hi arribava molt viu. I el Girona els havia deixat escapar.
Malgrat tot, el talent sempre acaba essent diferencial. I segurament aquesta és a la gran diferència del Girona d’aquest any. Otis s’ha posat l’equip a la butxaca. Quan el Granada havia empatat el partit a 70 amb un triple de Valtonen i podien aparèixer els dubtes ha aparegut Otis. Un 3+1 inversemblant ha tornat a posar el Girona 4 amunt. Aquesta acció, malgrat que restaven dos minuts, ha resultat definitiva. Victòria de caràcter del conjunt Gironí, que encadena dues victòries i reforça la moral (82-76)
