Imatge de: X @GironaFC
L’actual capità del club gironí ha demostrat ser un autèntic defensor dels colors blanc-i-vermells. La seva passió i entrega constant, l’han portat a ser un dels màxims representants de “l’orgull Gironí” en la plantilla actual. Sigui quin sigui el rol que li ha tocat assumir, sempre ha estat a l’altura. Ha escrit i continua escrivint la seva pròpia història a Girona: com a titular o suplent, a Primera, a Segona, i fins i tot a la Champions League.
Ningú era conscient aquell 21 de juliol de 2017, que un davanter uruguaià provinent del Middlesbrough acabaria convertint-se en una autèntica llegenda del Girona. Només cal mirar els noms de les samarretes a Montilivi, l’estima del Jovent, el moral a la Ciutat i la bufanda que acaba de treure el club amb la cara de Stuani (primer jugador amb marxandatge dins el club). I és evident, doncs, que es tracta d’una autèntica llegenda a terres gironines.
Pititxi de l’equip en l’any menys esperat
Aquesta temporada havia de ser una de les més il·lusionants a terres gironines. En l’àmbit d’entitat, per les competicions disputades i per la capacitat econòmica a l’hora de dissenyar la plantilla. Però s’ha pogut observar com les coses no han sortit segons els objectius fixats i els resultats esperats. Les noves incorporacions no han aportat el que s’esperava. És evident que repetir la temporada passada era quasi inviable, però s’ha passat de l’elit màxima del futbol europeu a haver de fer números per evitar el descens.
Trobar un substitut de qui va ser el ‘pitxitxi’ de la passada temporada, Artem Dovbyk, tothom sabia que era una feina complicada. El club va confiar en Abel Ruiz, un jugador format al planter del Barça, i en la incògnita de Bojan Miovski, un davanter procedent de la lliga escocesa. El problema és que entre els dos fitxatges sumen un total de 8 gols, 4 cadascun. Unes xifres molt pobres per un equip que en un principi buscava lluitar per entrar a competicions europees.
Davant l’escassetat de gol i les constants lesions que han afectat l’equip, ha tornat a emergir el de sempre: Cristhian Stuani. Tot i el pas dels anys, els canvis d’entrenador i de competició, l’uruguaià continua demostrant un talent innat per al gol. Míchel ha fet servir més del que s’esperava el recurs del davanter de 38 anys. Ell ha respost amb escreix: capità i referent, Stuani ja suma 6 gols a la Lliga, i ‘sha convertit en el pitxitxi d’un equip que encara cerca una referència clara en atac.
Un revulsiu de luxe
Tot i només haver jugat un únic partit de titular a la lliga contra el Getafe, segueix sent el màxim golejador dels gironins. Des de la banqueta, entrant sempre cap al minut 70′, és capaç de canviar el rumb dels enfrontaments. Quan entra ell, una energia especial s’encomana a l’equip; té la capacitat de deixar-ho tot dins el terreny de joc amb l’objectiu d’ajudar als seus companys. Tot esforç té la seva recompensa i la intensitat i l’orgull que hi posa s’han traduït en gols decisius aquesta temporada, com els marcats contra el Valencia a Montilivi o l’Espanyol a l’RCDE Stadium.
De fet, Cristhian Stuani és actualment el jugador amb més gols sortint des de la banqueta de tota la història de la Lliga, amb 32 dianes, superant a jugadors com Julio Salinas (29 gols), Leo Messi (27) o Ángel Correa (24), entre d’altres. L’uruguaià no deixa de batre rècords amb el Girona, en una trajectòria on jugador i club continuen escrivint plegats una història única. Stuani i Girona, un vincle que ja forma part de la història del club.
