Imatge: Guillem Forès
En plena temporada històrica a Fontajau, però sense treva al calendari, el Bàsquet Girona afronta els propers compromisos amb la plantilla justa per les lesions, fet que incrementa encara més el repte competitiu. En aquest context d’alta càrrega, Sergi Martínez ens atén just després d’un entrenament, encara amb el ritme del dia a dia a sobre, i enmig d’un moment personal també intens, immers en una mudança. Tot plegat dibuixa un escenari de màxima exigència, dins i fora de la pista, que dona encara més valor al seu lideratge com a capità.
Primer de tot, preguntar-te per la lesió. Com estàs?
Vaig tornar una mica a tocar-lo, i com passa normalment a la Llei de Murphy, a l’entrenament que vaig fer aquí a Girona me’l vaig agreujar una miqueta més i no em va donar la possibilitat d’entrenar, però bé, molt content. No vaig poder jugar contra Unicaja, però va anar bé per fer una mica de net. El turmell està bé, estic bé, i tinc moltes ganes de seguir.
Clar, ho deies, la Llei de Murphy… Et lesiones tu, i n’han arribat un parell més. Ara l’equip sembla que va una mica just.
Bueno, sí… Les lesions del Maxi i del Juan sí que és veritat que es noten, perquè són dos jugadors que ens ajuden molt a competir als partits, la seva presència és clau per la nostra identitat, però som conscients que hem de donar un plus més a cada jugador i suplir aquestes dues baixes.
La baixa de Juan deixa un forat a la posició de 4 aquí. Què us demana Moncho, a tu i a Susi, per jugar en aquesta posició?
Realment, la posició de 4, en la nostra filosofia, acaba sent molt similar com la de 3. La posició del forward, del big forward o el small forward, és bastant similar. Llavors, sobretot, el que posa molta èmfasi Moncho, no només en la posició de 4, sinó des de l’1 fins al 5, són els petits detalls que són els que marquen la diferència, i sobretot, coses que no depenen del talent.
Tenim talent, per suposat, però hi ha coses que la nostra identitat ens fa ser el Bàsquet Girona, tenir una identitat diferent, que sobretot requereixen esforç, responsabilitat individual, compromís… tot això. És el que et dic, no només ens demana a la posició de 4, sinó a totes. Són detalls que no van de talent, sinó de voler o no voler. Aquestes coses hi posa molta èmfasi. Ell mai s’enfadarà per si fem un tir o una mala passada, però sí si no correm, si no pressionem, si no defensem o no bloquegem el rebot.
El 4 acaba sent molt similar al 3
Com ho plantegeu una setmana contra equips més clàssics, que us pot venir un equip amb un 4 més gros que juga al pal baix?
Aquesta setmana juguem contra el Madrid i tenen 4 bastant grans, els 3 i 4 postegen bastant. Cada setmana va variant, depèn de l’equip, dels jugadors i del seu estil. Es van adaptant les coses durant la setmana, conceptes i tàctiques per preparar el partit. Potser no som el perfil més clàssic de 4, més físic, com abans, però el bàsquet és un procés d’adaptació constant i t’hi has d’anar ajustant.
L’últim partit a casa et van poder veure alguns minuts de 5 i tirar un parell de pops bastant interessants.
Sí, el Moncho ja ho sap: soc un soldat. Puc jugar de 3, 4 o 5. A la base o al 2 millor que no. Sempre he intentat ajudar l’equip en tot el que pugui i aportar el meu granet de sorra per guanyar.
11 victòries, el màxim a l’ACB són 13. És el moment que l’equip sigui ambiciós ara?
Al final, tothom somia en gran. A Girona ens agradaria fer aquest pas endavant. Ho tenim a tocar i en som conscients. Si volem lluitar per coses importants, hem de jugar cada partit sabent què ens hi juguem. Crec que anem en molt bona línia aquesta temporada. Tot i un inici complicat, hem sabut confiar en el que diu el Moncho, en la nostra identitat. Estem disfrutant molt, tant nosaltres com l’afició. Sabem que podem fer-ho millor, però també que som humans i cometem errors. Som conscients de tot el que pot venir i lluitarem per tot.
Estic molt content aquí, i el club també
Sergi Martínez, com a jugador, necessita que el club continuï sent ambiciós per seguir molts anys a Girona, o aquí ha trobat una estabilitat per fer carrera?
El Bàsquet Girona porta poc temps a l’ACB. No pots començar i tenir-ho tot. Crec que s’han fet molts passos endavant cada temporada. Jo porto tres anys aquí i cada any he vist millores. Anem en bona línia per créixer com a club i tenir una identitat clara. El Moncho és molt ambiciós i perfeccionista. Tots som conscients de la importància d’aquesta temporada.
No m’agrada parlar de coses abans d’hora. Prefereixo que arribin per mèrit nostre. Lluitarem per aconseguir el màxim possible. El club està fent una molt bona trajectòria, creixent cada any. Jo estic molt content aquí, i el club també amb nosaltres. Cal seguir treballant i fent passos endavant.
Recupera l’entrevista en format vídeo el canal de YouTube de Girona Media:
