Imatge de: Flickr de David Subirana
Quan pels voltants del desembre de 2024 sonava el nom de Roberto Íñiguez, no semblava que es respirés una gran il·lusió per la seva tornada. El seu fitxatge pel Perfumerías Avenida, “l’etern rival”, va desembocar en un seguit de moments que van causar molta crispació a un lloc i a l’altre. Això és perquè amb Alfred Julbe al capdavant de l’Uni va haver-hi picabaralles per declaracions o comentaris en temps morts que cap dels dos va saber encaixar d’una forma més serena i la rivalitat esportiva era feroç entre els dos equips. Abans, però, viurien una primera petita etapa amb un final molt dolç. Concretament, el 2015.
La primera lliga de l’Uni
El 24 de febrer de 2015, després de la renúncia de Ramon Jordana com a entrenador del primer equip de l’Uni, la direcció esportiva va creure encertat anar a pescar a Roberto Íñiguez per finalitzar la temporada.
El tècnic basc va agafar les rendes de l’equip en un moment en què l’Uni estava segon amb un balanç de 17 victòries i 3 derrotes. El Perfumerías Avenida dominava la lliga amb una victòria més. En una plantilla liderada per Noemí Jordana, Íñiguez va fer ple de victòries sumant la fase regular i el play-off. Deu triomfs consecutius i una fita històrica pel club. Gràcies a ell, l’aleshores Spar Citylift Girona, va assolir la seva primera lliga. Un fet que li donava accés a jugar la pròxima Eurolliga per primera vegada a la seva història.
De cara a la temporada següent, l’Uni no va renovar a Roberto i els seus camins se separaven, però no per gaire temps.
Imatge de: Flickr de la FEB
El primer partit a Eurolliga, contra Roberto Íñiguez
Les ganes de debutar a una competició com l’Eurolliga eren altíssimes dins el club català. Ser el màxim representant del territori gironí era – i és – un orgull per un club com l’Uni.
El destí va ser tan capritxós que va voler que el primer partit de l’Uni Girona a Eurolliga fos davant el Nadezhda Orenburg de Roberto Íñiguez. En aquella ocasió, el tècnic basc va sortir victoriós del duel particular amb l’entitat catalana per un contundent 65 a 41 amb una segona part molt grisa de l’Uni.
Aquell any, el conjunt rus acabaria sent subcampió de la competició només superat per l’Ekaterinburg.
Un vell conegut arriba a Salamanca
L’estiu de 2021, el Perfumerías Avenida decideix finalitzar el contracte amb Miguel Ángel Ortega havent complert un cicle extraordinari replet de títols. En aquell moment, el conjunt castellà era sinònim de dinastia. En el seu lloc, va arribar un Roberto diferent del que hi havia per terres catalanes. Va estar a les millors lligues europees lluitant pel trofeu més desitjat dins el Vell Continent. El que pocs podrien venir a veure seria la rivalitat que sorgiria entre el tècnic basc i l’entitat catalana.
En el primer títol en joc, la Supercopa LF Endesa amb Eric Surís encara com a entrenador de l’Uni, el Perfumerías Avenida eliminaria a l’Spar Girona (74-78) de la competició a la semifinal amb el nou format que va establir la FEB.
Aquella mateixa temporada, a la Copa de la Reina, les de Julbe es venjarien del primer títol perdut de la temporada amb una gran victòria a les semifinals. El partit es va decidir a la pròrroga i l’Uni s’acabaria emportant cap a casa, per primera vegada a la seva història, el títol.
Imatge de: Flickr de la FEB
Un malson per l’Uni
Així i tot, aquests anys van quedar eclipsats dins les ments de salmantins i gironins pels duels que ens van brindar a l’Eurolliga. Durant dos anys consecutius l’Uni va ensopegar-se a la mateixa pedra en les millors temporades europees de tota la història. L’equip va ser capaç d’arribar als quarts de final de l’Eurolliga fent un joc a l’estil de les jugadores que hi havia en aquell roster. Una fita que no veuria un sostre més elevat per culpa de Roberto Íñiguez. Durant dos anys el tècnic basc va elevar el bàsquet del Perfumerías Avenida fins al punt de tocar metall a les dues Final Four que va jugar l’equip.
Fora del panorama europeu i focalitzant-nos només amb les competicions FEB durant la temporada 2021-2022, Roberto Íñiguez va tornar a ser un malson per l’Uni. A la Supercopa, altra vegada es van veure les cares Uni i Perfumerías i es repetiria el mateix resultat que l’anterior edició (61-63 a la semifinal). Aquell any, però, va ser el Valencia qui es va endur el títol cap a la ciutat del Túria.
En terres valencianes seria on es jugaria la Copa de la Reina de 2022, repetint seu d’on l’Uni va fer història l’any anterior. L’últim cara a cara que veuríem entre les dues parts. A la gran final de diumenge, la Fonteta va ser l’escenari on Roberto Íñiguez faria la seva estocada final. Un partit que es va decidir per petits detalls, però que el Perfumerías Avenida s’acabaria alçant amb el títol.
El retorn a Girona
La destitució de Laura Antoja va provocar que en època nadalenca al tècnic basc li sorgís una ocasió de tornar a defensar els colors de l’Uni. I així va acabar sent. Sense fer un gran joc, l’equip necessitava un canvi de dinàmica que tampoc acabaria arribant amb el fitxatge de Roberto, però, almenys, es va posar la primera pedra per reconduir la relació del tècnic amb l’afició de l’Uni.
Imatge de: Flickr de David Subirana
Ara, a la present temporada i amb una plantilla feta al desig de l’entrenador, els resultats han estat extraordinaris. S’ha aconseguit el retorn a l’Eurolliga fent un joc que ha enamorat mig Europa sent un equip imprevisible i amb una identitat molt definida que les ha dut a acabar líders la fase regular de la Liga Femenina Endesa per primera vegada a la seva història. Ara queda per veure si aquest equip pot posar la cirereta al pastís guanyant el títol de lliga. Fita complicada, però que està a l’abast del grup després de veure el que s’ha aconseguit aquesta temporada.
