Imatge de: X @GironaFC
La sortida de Pau López al gener deixava un buit històric al Girona: per primer cop en tot el segle, no hi havia cap gironí en la plantilla. El traspàs definitiu de Valery al Real Zaragoza va confirmar aquesta situació. Un equip que perd, a poc a poc, el seu orgull. Tot plegat queda reflectit al camp, amb jugadors que no senten els colors. Així ho va sentenciar Míchel a La Céramica: “Si algú està pensant a estar fora, que ho digui”. El tècnic reclama jugadors compromesos amb el projecte, un fet que sembla no existir en aquests moments.
Per revertir la situació, una de les solucions és apostar per gent que conegui què és i què significa el Girona FC. Joel Roca ha estat el primer a consolidar-se a la plantilla aquesta pretemporada i ha rebut el premi de rebre dorsal del primer equip, concretament el número 3. Això el converteix en l’únic gironí de l’actual plantilla. Prova que és el camí a seguir és que ha estat triat com el millor jugador en les dues primeres jornades, segons els lectors de Girona Media.
Enrere queden, doncs, els anys en què la major part de la plantilla estava formada per gent de casa: Pere Pons, Àlex Granell o Eloi Amagat van ser els últims futbolistes d’aquella generació que va fer tocar el cel a tothom amb el primer ascens a primera.
Àlex Moreno i Bryan Gil amplien la llista
L’arribada d’Àlex Moreno també ajuda a trobar aquest perfil de proximitat. El de Sant Sadurní d’Anoia es converteix en el quart català de la plantilla per darrere de David López, Arnau i Joel Roca. Una nòmina que el darrer dia de mercat va completar Bryan Gil. Tot i que es va criar a Barbate (Cadís), l’extrem va néixer a L’Hospitalet de Llobregat i és el cinquè català de l’actual plantilla. No són gironins, però entenen la cultura catalana i què significa el Girona.
Arnau és el capità i un dels màxims representants de l’orgull gironí. També ho són Stuani, Portu i Juan Carlos. Futbolistes que, tot i no haver nascut a Catalunya, fa molts anys que estan al club i han entès el que significa vestir la samarreta blanc-i-vermella. La situació és delicada, però la forma de revertir-la és que els jugadors es deixin la pell sobre el terreny de joc. I per aconseguir-ho, cal que entenguin que és el Girona FC.
