Imatge de: X @UEO1921
Calma i tranquil·litat perquè això no ha fet més que començar. El Girona es va imposar per 0 a 5 davant l’Olot en el primer test de pretemporada 25-26, el mateix on fa un any no aconseguia passat de l’empat a 1. Hi ha tres categories de diferència entre els dos equips i tot el que es va començar a veure ahir a la capital de la Garrotxa s’haurà d’acabar de polir, treballar i, sobretot, que es vegi reflectit a partir del 15 d’agost. Ara bé, davant la manca de fitxatges, a alguna cosa s’han de poder agafar els aficionats blanc-i-vermells.
Els tres centrals de Míchel
El primer canvi va arribar abans de començar el duel. Míchel no podia comptar amb Miguel, operat d’unes molèsties al turmell. A més, Blind – actual alternativa al madrileny – tampoc estava convocat. Davant d’aquesta situació, Míchel va optar pel 3-5-2 i va deixar enrere la tradicional defensa de quatre.
Tot i això, es va tornar a veure a Arnau – per l’esquerra en la primera meitat – i a Gibert Jordana – per la dreta en la segona part, ocupant unes posicions més interiors. D’aquesta forma, mantenia una consigna clara de la temporada passada – laterals interioritzats-, però amb una modificació significativa en situacions defensives – tres centrals-. Una aposta per la qual el jugador que fa aquesta funció ha de tenir una gran visió del joc i saber en cada moment on s’ha de posicionar. Sinó es generen molts espais al darrere.
Per davant un doble pivot on tant Lass com Yangel van demostrar la seva solidesa. En el 3-5-2, amb un central amb més llibertat per incorporar-se a l’atac, aquesta posició és clau per aguantar l’equip i evitar que es parteixi. A banda de generar el joc per dins, també ha de ser capaç de fer ajudes defensives. Tot i això, davant l’Olot la majoria de les accions van arribar a través de les bandes, on els carrilers (Joel Roca, Asprilla, Jastin i Tsygankov) van tenir un elevat protagonisme.
S’haurà de veure si és l’aposta de Míchel per a aquest curs o només ha estat una solució davant la manca d’efectius. En tot cas, queda clar que si és la tendència el mercat del Girona també s’haurà d’adaptar a aquestes necessitats i el reforç hauria d’anar més encaminat a un central que pugui actuar de lateral (com Mika Mármol) que no pas a un lateral ofensiu.
Els minuts de Lass, Gibert i Jastin
En una pretemporada, els joves sempre destaquen. Per intensitat, ganes i buscar guanyar-se un lloc al primer equip. Ja va passar fa un any amb Jastin García – on una lesió va evitar que es consolidés – i amb Iker Almena – que va acabar marxant a Aràbia per diners-. En el primer duel, tres noms van deixar la seva empremta.
El primer, Lass Kourouma. Després del seu gran any al filial, clau per assolir l’ascens a Segona RFEF, va demostrar la seva qualitat al mig del camp blanc-i-vermell. Va ser l’únic futbolista en jugar més de 45 minuts i va aguantar l’equip en una posició molt important davant l’esquema presentat pel tècnic madrileny.
Gibert Jordana tenia una missió complicada. Partir del central, però ocupar zones interiors del terreny de joc i aparèixer en atac. Ho va complir. Tindrà més minuts en els pròxims partits a l’espera de quin és el rol que acaba tenint la pròxima temporada. En qualsevol cas, és un jugador de futur renovat fins al 2029.
El darrer és Jastin García. Ja va destacar en la passada pretemporada i ara ho torna a fer. Extrem amb desequilibri, gran u contra u i amb ganes de demostrar que pot lluitar per un lloc al conjunt de Míchel. S’haurà de veure quina és la decisió final que pren el club, si quedar-se’l o buscar-li una cessió – l’Andorra entre els possibles destins – per sumar minuts al futbol professional.
La confiança d’Asprilla i Abel Ruiz
El tercer punt a destacar és la confiança de jugadors que l’any passat no van destacar. Els dos casos més rellevants van ser Abel Ruiz i Asprilla. Tot i ser un equip d’inferior categoria, la seva fam de voler millorar, l’eficàcia davant porteria i la connexió amb els companys són el primer pas per créixer. No han fet res, però és un inici on agafar-se i confiar que veurem una versió més completa de tots dos.
En el cas contrari hi ha Miovski, que no va saber aprofitar els minuts. Va fallar una de les poques ocasions que va tenir en el que era un xut relativament senzill. A diferència d’Abel i Asprilla, que tenien ganes de demostrar la seva qualitat i guanyar-se la confiança de l’afició, Miovski sembla tenir el cap lluny de Montilivi. El davanter macedoni haurà d’estudiar alguna de les ofertes que han sortit publicades.
