Imatge: X Girona FC
Partit entre equips de futbol o d’altres esports pertanyents a una mateixa ciutat o regió i tradicionalment rivals. Aquesta és la definició de “derbi” segons el diccionari. Per tant, en el sentit més estricte, l’Espanyol-Girona de dilluns no entra en aquesta qualificació. Tot i això, ambdós clubs fan bandera d’aquest concepte durant la setmana prèvia al matx.
Deixant a banda terminologies i aspectes morfosintàctics, hi ha una cosa clara: la rivalitat entre pericos i gironins creix, i no precisament de manera sana i esportiva. I aquesta setmana n’és un clar exemple. Un més per afegir a les darreres temporades. La història i el llegat reforcen a l’Espanyol, per tant, no té cap sentit voler demostrar ser el “segon” millor equip de Catalunya, perquè no és així. Humilitat, per davant de tot.
Anatomia del conflicte
2017. Tot es remunta a la primera temporada del Girona a la màxima categoria del futbol espanyol. Fins aleshores les relacions entre blanc-i-blaus i blanc-i-vermells es podrien catalogar de cordialitat pel que fa a les directives. Tampoc hi havia pogut sorgir cap mena de rivalitat esportiva, més enllà d’algunes rondes de Copa i de partits amistosos, amb dos equips molt allunyats a la classificació històrica.
11 de desembre de 2017. El Girona s’enfronta a l’Espanyol per primer cop en partit oficial de lliga. A més, ho fa assaltant Cornellà-el Prat amb un solitari gol de Timor just abans del descans. El balanç dels gironins en aquest estadi és magistral: tres victòries i un empat.
22 d’abril de 2018. A la tornada, els pericos van ajustar comptes (0-2), gràcies a un doblet de Gerard Moreno que va silenciar Montilivi. Primers incidents lleus a les grades, tenyida de blanc-i-blau en segons quin sector a causa de la proximitat. D’ambient festiu, ben poc. Aquella temporada, la del debut gironí a Primera, va deixar als blanc-i-vermells desens classificats, dos punts per sobre dels pericos.
25 de novembre de 2018. Un any després, el Girona va tornar a sortir guanyador de la visita a Cornellà (3-1), en un partit on Christian Stuani – exjugador perico – va ser el focus d’atenció i d’escridassades locals per diverses accions amb David López, aleshores capità de l’Espanyol i ara company d’equip de l’uruguaià.
Imatge: X Girona FC
Ambient hostil
6 d’abril de 2019. Sergi Darder va regalar als visitants una nova “revenja” a les acaballes del matx, però els titulars aquell dia no se’ls va emportar el futbol. A Gol Sud, de nou, incidents protagonitzats pel mateix sector. Aquest cop, amb major presència de seguretat i d’expulsions del recinte esportiu.
A banda, suposo que molts encara recordareu la polèmica amb José María Calzón, l’aleshores delegat de l’RCDE. A la baixada de l’autocar, ell mateix va dirigir-se amb comentaris racistes cap a un aficionat local, que va interposar una denúncia. 5 dies després, Calzón va demanar disculpes públiques i va posar el seu càrrec – que ostentava des de fa més de 40 anys – a la disposició del club. El primer capítol de l’escalada de tensió entre ambdós clubs.
Gironins i pericos ja no es van tornar a enfrontar fins a la temporada 2020/2021, aquest cop a Segona. Els dos partits els va guanyar l’equip dirigit per Francisco Rodríguez, però van ser els blanc-i-blaus qui en aquella temporada històrica van aconseguir de nou l’ascens. Els gironins ho farien un any més tard. A tot això, la pujada de to entre aficionats de tots dos clubs era progressiva, sobretot a través de les xarxes socials.
Un gest val més que mil paraules
7 de gener de 2023. Yangel Herrera silencia – literalment – l’RCDE Stadium empatant el partit en els darrers minuts. Un gest de ràbia i impotència que ell mateix s’ha encarregat de justificar en una entrevista a RAC1. Cal no oblidar que el migcampista veneçolà va jugar una temporada a Cornellà abans d’aterrar a Girona. Com era de preveure, aquell gest va tornar a encendre els ànims a les grades i va sacsejar les xarxes socials. Un cop més.
1 d’abril de 2023. Justícia poètica. En l’esportiu, Stuani feia esclatar Montilivi al 88′ des dels onze metres (2-1). En l’extraesportiu, una setmana intensa per les mesures de control interposades pel Girona i la resposta per part de les associacions espanyolistes.
Per tot això, un dispositiu de seguretat excepcional i reforçat, en vista de la presència d’un gruix important de pericos. 306 de manera comptabilitzada, més tots aquells infiltrats en altres zones del camp. De nou, es van reiterar els incidents a les grades, cada cop més ‘normalitzats’, en certa manera. Escenes de tensió entre públic dels dos conjunts que va concloure amb la detenció de dues persones i una desena d’expulsions de l’estadi per alteracions de l’ordre públic.
En el moment més mediàtic de la rivalitat entre clubs aquesta es va veure aturada pel descens de l’Espanyol. Fins que ha arribat aquesta temporada.
Comentar sense coneixement de causa
23 de novembre de 2024. Els blanc-i-blaus visiten Montilivi amb urgències pel que fa a la dinàmica de resultats. Els de Míchel van per feina i ressolen el partit abans del minut 20, amb doblet de Miovski inclòs. Sense pietat. El resultat més escandalós fins aleshores en un derbi en lliga (4-1), que posa a l’equip de Manolo a la corda fluixa.
Evidentment, es tornen a viure episodis de tensió a les graderies adjacents a la zona visitant, però aquest cop amb menys incidents. Possiblement perquè el domini del Girona sobre la gespa tampoc dona treva ni motius. Però no podia acabar sense polèmica.
Des d’algun sector de l’estadi ressonen càntics de “A Segona” dirigits a l’equip perico. Càntics reiterats i que no és la primera vegada que se senten a Montilivi en aquest tipus de partit. Cal tenir en compte que l’Espanyol acumula 88 temporades a Primera i més de 1000 victòries. Tot i això, en els darrers anys el creixement exponencial del Girona l’ha situat a l’aparador del futbol català, i d’aquí tot el ‘run-run’. Innecessari.
A banda, els locals van anunciar mesures per evitar mals majors. Entre aquestes, la prohibició de “tenir actitud d’aficionat o lluir simbologia visitant a zona local“. Salten les alarmes a Cornellà, però realment el Girona, estiguem més o menys d’acord, tan sols compleix amb la regulació i la normativa del BOE en partits declarats d’alt risc. Fins aquest punt hem arribat, heu llegit bé, partit d’alt risc.
L’enrenou va desembocar arran de les imatges del dispositiu de seguretat fent retirar-li la samarreta visitant a un nen a les portes d’accés al camp. Un vídeo que ràpidament va incendiar les xarxes socials i que va posar la problemàtica de nou sobre la taula.
Que primi l’espectacle al damunt de la gespa
En tot cas, la tensió es pot tallar amb un ganivet a les portes d’un nou derbi. Publicacions com les del mitjà La Grada no ajuden precisament a calmar els ànims. Tampoc declaracions com les de Yangel. Una rivalitat en auge, nascuda del no-res. Ni conflicte d’identitat regional ni tampoc de caràcter històric. En si, no té perquè ser negatiu que es formin noves rivalitats, ja sigui pel creixement dels gironins (aquí la classificació per la Champions influeix) o perquè els pericos veuen perillar la seva estabilitat com a segon equip català en els darrers temps. Reitero, en els darrers temps.
Sigui pel motiu que sigui, ha de ser una rivalitat natural i esportiva, no forjada en incidents i en la crispació habitual de les xarxes. Derbi o no derbi, esperem gaudir d’un espectacle futbolístic i que tot giri entorn de la pilota.