Imatge de: X @GironaFC
Han passat 82 dies d’ençà que el Girona va tancar la temporada 2024-25 encaixant una contundent golejada a casa davant l’Atlético de Madrid (0-4). Gairebé tres mesos després les sensacions són igual de dolentes o pitjors. La millor notícia? Que resten dues setmanes encara de mercat de fitxatges. No és cap sorpresa que faltaven reforços, però la posada en escena del Girona 25-26 fa saltar totes les alarmes. El conjunt de Míchel cau per 1-3 a casa contra un Rayo Vallecano que amb molt poc ha fet molt mal. Els errors de Gazzaniga, que s’ha acabat autoexpulsant, han condemnat a un equip sense idees en atac i amb seriosos problemes per defensar els atacs ràpids dels madrilenys. Joel Roca s’erigeix en l’única esperança gironina. Potser el planter pot donar més alegries.
Pujant a Montilivi amb els nervis que això ja va de debò i que no val especular, no hi ha temps per a més proves. El camí cap a la salvació ha començat, si es pot fer servir aquest adjectiu, aquest divendres 15 d’agost a Montilivi. Amb les entrades exhaurides, la calor no ha evitat veure un ple en el duel que obria la temporada 2025-26 a la Lliga Santander. Ara bé, alguns aficionats han escurat al màxim per evitar estar el menor temps possible exposat al sol. Altres, en canvi, s’han refugiat en algunes de les ombres que ofereix Montilivi. Tot era felicitat, fins que ha començat a rodar la pilota.
Dos errors de Gazzaniga condemnen el debut de lliga
El Rayo ha sortit dominador, disposat a robar-li la possessió al Girona, conscients que l’equip de Míchel pateix molt en aquestes situacions. Els catalans, en la línia de la pretemporada, han apostat per arriscar en la construcció de la jugada. És més, els gironins han arriscat tant que Gazzaniga no ha estat encertat en una de les accions i ha regalat el gol a De Frutos. Amb el marcador en contra han sortit tots els nervis de la temporada passada i el Rayo no ha dubtat a aprofitar-ho. Contraatac de l’equip d’Íñigo Pérez -ajudat per un error en el refús de Krejčí- que ha acabat amb una passada de la mort de De Frutos cap a Álvaro García. 0-2 al minut 20 i amb les sensacions que tot continua igual que abans de l’estiu.
Ha intentat reaccionar el Girona a través de Yangel Herrera i Asprilla, però els seus xuts no han trobat ni porteria. Els blanc-i-vermells, però, no eren capaços d’aprofitar els errors visitants, cosa que els madrilenys sí que han castigat amb contundència. L’Asprilla connectat de la pretemporada s’ha convertit en el jugador que no li sortien les coses de l’any passat. Blind ha estat l’únic que s’ha mostrat sòlid – dins les seves possibilitats – en una línia defensiva que ha fet aigües per tot arreu, superada constantment pel joc elèctric del Rayo. En atac, a més, zero idees. Joel Roca, l’únic amb certa inspiració, ha deixat alguna jugada que ha aixecat la il·lusió de Montilivi. Una il·lusió molt efímera.
Autoexpulsat i amb un 0-3 en contra
Un Gazzaniga desastrós ha posat punt final a la seva participació amb un regat a l’interior de l’àrea. Sense confiança, l’argentí ha perdut la pilota davant De Frutos, a qui ha fet caure al terra provocant el penal i l’expulsió del porter. Vlad ha substituït a un Miovski desaparegut. El davanter ha tocat quatre pilotes en 45 minuts i no ha estat capaç de completar cap regat ni de guanyar cap duel. Òbviament, tampoc ha fet cap xut, ni a fora ni a porta. L’única bona notícia de la primera meitat, a banda que el sol ja cobria tres quartes parts de Montilivi, han estat els bons minuts de l’ucraïnès. Vlad ha aturat un mà a mà davant Pathé Ciss i ha vist com l’àrbitre anul·lava el 0-4 per falta sobre el porter.
Millora insuficient
A la segona meitat el Girona ha sortit a resistir i a buscar alguna pilota llarga per retallar distàncies. Davant un Portu molt lluitador – com és habitual -, gran acció per la banda de Tsygankov que ha acabat amb una passada enrere. Joel Roca, l’esperança del planter, ha aparegut per fer el primer gol de la temporada i recordar que al futbol no tot són els milions. A vegades, un jugador que senti els colors et dona molt més que qualsevol fitxatge, per molt car que sigui. I un detall, cap celebració per tenir una foto o vídeo per penjar a les xarxes socials. Tant ell com Portu han agafat ràpidament la pilota – davant l negativa de Pathé Ciss – per tornar a posar-la en joc.
No hi ha hagut miracle. Sí que s’ha millorat – empitjorar-ho era complicat -, però no ha estat prou per sumar els primers punts a la lliga. Cal millorar i molt, als despatxos, al terreny de joc i a la banqueta. La imatge de la primera meitat és inacceptable per a un equip que aspira a salvar la categoria. Dues setmanes per tancar el mercat, temps més que suficient per revertir la situació.
FITXA DEL PARTIT: GIRONA FC 1-3 RAYO VALLECANO
Girona FC (4-2-3-1): Paulo Gazzaniga; Arnau Martínez (Hugo Rincón 58′), David López, Ladislav Krejčí, Daley Blind (Vitor Reis 58′); Yangel Herrera (Thomas Lemar 70′), Jhon Solís; Viktor Tsygankov, Yáser Asprilla (Portu 45′), Joel Roca; i Bojan Miovski (Vladyslav Krapyvtsov 45′).
Rayo Vallecano (4-2-3-1): Augusto Batalla; Ratiu, Lejeune, Luiz Felipe (Pelayo 45′), Pep Chavarría; Pathé Ciss, Pedro Díaz (Gerard Gumbau 70′); Isi Palazón, Unai López (Óscar Valentín 81′), Álvaro García (‘Pacha’ Espino 85′); i Jorge De Frutos (Randy Nteka 81′).
Gols: Joel Roca (57′) | De Frutos (18′), Álvaro García (20′) i Isi Palazón (45′ P).
Targetes grogues: Luiz Felipe (15′).
Targetes vermelles: Gazzaniga (43′).
Àrbitre: Javier Alberola Rojas (Mario Melero López al VAR).
Estadi: Montilivi.
