Imatge de: X @GironaFC
Encara és d’hora per dir-ho, però qualsevol esperança és benvinguda a Montilivi. 352 minuts han servit perquè l’afició torni a confiar en el seu davanter centre. De nou, un ucraïnès marcant gols a Girona. Serà complicat igualar – ja no dic superar – els registres de Dovbyk, però Vladyslav Vanat ha començat amb bon peu.
12 minuts és el que va necessitar Vanat per estrenar-se amb la samarreta blanc-i-vermella. Ho va fer a Balaídos després d’un xut creuat en la pràcticament primera pilota que tocava com a jugador del Girona. Una alegria per a l’afició blanc-i-vermella després d’un inici de temporada força complicat. Vanat – juntament amb Ounahi – ha estat la llum dins la foscor gironina. Una esperança que també ha guiat Joel Roca.
Rendiment immediat
Després d’un curs complicat, en què el rendiment ofensiu ha estat lluny de l’esperat, Vanat ha tornat la il·lusió a una afició que, ara mateix, es conforma amb poca cosa. En cinc partits de Lliga ja ha fet els mateixos gols que va fer Miovski en 18 duels i la meitat dels que va fer Abel Ruiz en 23 enfrontaments.
A banda de les xifres numèriques, les sensacions també són diferents. Vanat sembla haver caigut amb bon peu a Girona. Combina amb els seus companys, té força mobilitat pel terreny de joc i s’adapta a l’estil de Míchel. Prova d’això són els dos gols que ha fet, on ha demostrat la seva qualitat, però també l’acció prèvia en el gol d’Arnau davant el Valencia.
Vanat va anar a buscar la pilota, va anar a rematar l’acció. Una mostra del seu instint golejador, un davanter pur que té olfacte de gol, una cosa molt important per aquesta temporada a Girona. Cal ser prudents i tenir paciència. Hi haurà dies millors i pitjors i, encara que no ho sembli, tot jugador necessita un procés d’adaptació a la nova lliga. Ara bé, si té continuïtat i se li dona confiança pot donar moltes alegries a Montilivi.
