Imatge de: Flickr de David Subirana
Tant club com afició han hagut de tenir un llarg procés d’espera amb l’arribada de Mack a Girona. La jugadora americana amb passaport montenegrí va fitxar per l’Uni Girona el passat estiu, en plena disputa de la WNBA. Un cop finalitzada la seva participació en el seu país, va haver de passar per quiròfan per solucionar uns problemes físics. L’operació i la posterior recuperació van fer que la pivot no arribés fins al passat mes de febrer. Cert és que durant aquests primers mesos tampoc se l’ha trobat a faltar en excés. L’equip ha funcionat d’allò més bé i així s’ha vist als resultats i amb el joc exhibit.
Així i tot, la seva arribada ha suposat elevar el sostre defensiu de l’equip i obtenir una peça clau més a l’ofensiva de l’equip. En aquesta segona faceta, de moment, no està brillant tot el que es podia esperar tot i que no està desentonant. Durant aquests mesos, l’Spar Girona s’ha agafat a Chloe Bibby, sobretot, Klara Lundquist, Borislava Hristova i Migna Touré per mostrar unes senyes d’identitat molt clares que avui dia es pot dir que pocs equips l’han pogut aturar.
Imponent al pal baix
Després d’una contrastada trajectòria al bàsquet europeu i americà, Mack va ser un raig de llum dins la massa social catalana quan es va anunciar el seu fitxatge.
Des que va arribar fa mes i mig a Fontajau, el seu impacte va ser immediat. Encara més, el seu primer partit amb la camiseta de l’Uni ja va ser titular a la posició de pivot i d’aquest rol no l’ha tret ningú. Hi ha hagut dies de tot, però. Des de l’exhibició contra el Lyon a Fontajau al discret partit que va fer a Würzburg. El que no es pot negar, però, és que gran part del joc de l’Uni passa per la seva participació directa sobre on està la pilota. Sigui finalitzant a sota com desestabilitzant les defenses a través de les continuacions de bloqueig per obrir línies de passada a espais exteriors. Girona ja va camí a patentar el seu tir d’esquena a cistella que executa a una velocitat abismal.
Imatge de: Flickr de David Subirana
On s’està notant més la seva presència és a la defensa. La seva envergadura i alçada la converteixen en un pou d’intimidació que posa múltiples dificultats als atacs rivals per travessar la zona catalana. Per rematar-ho, ha demostrat tenir un do per taponar tirs en diverses situacions dins una mateixa jugada. És tremendament àgil per intimidar qualsevol acció de tir. Aquesta capacitat d’estar ben posicionada també va lligar al tancament del rebot defensiu. Porta una mitja de 5,1 rebots en 18 minuts per partit. Números molt interessants si extrapolem aquestes xifres als 31 minuts que juga Coulibaly (10,5 rebots per partit). No iguales la xifra, però et posiciona a la zona alta de la taula d’aquest rànquing.
Encaixar la jugadora per aixecar títols
Roberto Íñiguez ja ha dit alguna que altra vegada que incorporar peces a mitja temporada no és fàcil. Quan tens creat un grup fet a mida al que has estat provant tota la temporada, incorporar una jugadora del calibre de Mack és una prova important per l’equip. Tot i això, el rendiment global no ha baixat ni un pèl. L’equip continua al peu del canó circulant a velocitat de creuer a tots els pavellons de la lliga.
Mack no ha vingut de passeig a Girona. Ni a visitar la catedral, l’església de Sant Fèlix o fer un vol per la Devesa. Ha vingut a competir. A ser important. Lluitar pel més gros. I, de moment, tot el que està fent i l’envolta fa pensar en què la vitrina de trofeus de Fontajau té números d’ampliar-se aquesta temporada. Ara, amb la Copa com a següent objectiu, la pivot té un nou repte amb la possibilitat d’haver de jugar fins a tres partits en quatre dies si s’arriba a la final. Aquesta competició sempre és una prova per totes les jugadores en l’àmbit físic. Molts alts i baixos emocionals en una setmana molt intensa.
