Imatge de: X @GironaFC
23 d’abril. Sant Jordi. Un dia molt marcat pels catalans i catalanes. Els carrers s’omplen de parades de llibres i els edificis es cobreixen de flors. Un dia per regalar cultura. Entre els molts exemplars que es vendran, alguns tenen un valor especial. Perquè sí, Sant Jordi pot servir – i ha de servir – per transmetre l’orgull gironí. A més, també permet que els aficionats s’endinsin en les històries i les anècdotes d’un club que vol continuar escrivint història a les seves pàgines.
Albert Bassas; Un equip, una ciutat i una afició de primera. Jordi Bofill; Els millors anys de la nostra vida. Eduard Solà, 100 motius per ser del Girona. Xevi Masachs; Endavant, Girona!. Tots ells són els encarregats de fer arribar totes aquestes curiositats als lectors.
Els quatre llibres s’han publicat en els darrers anys coincidint amb el creixement mediàtic del club. Ja sigui amb el primer ascens a Primera Divisió o amb la magnífica temporada que va fer l’equip el curs passat i que va acabar amb la classificació per a la Champions League. En aquest sentit, el director de l’Esportiu, Xevi Masachs, destacava a Girona Media les dificultats a l’hora d’escriure el llibre: “El repte que tenia és que ho havia de fer en molt pocs mesos i amb el condicionant de fer un llibre sobre una cosa que estava passant, que en aquell moment anava bé, però no sabies com es desenvoluparia i quin desenllaç tindria”.
Endavant, Girona!
A Endavant, Girona!, Xevi Masachs repassa els moments més importants de la història del Girona que ha permès al club català assolir l’èxit fins a arribar a la Primera Divisió. Des dels primers contactes amb el City Group el 2015, anys abans de fer oficial l’acord, fins a l’ascens a Tenerife el 2022. Tot plegat sense oblidar el passat del club, amb alguns dels ascensos frustrats, com el del Lugo, i mirant cap al futur.
Masachs també posa el punt de mira en com s’imaginen diversos protagonistes com Delfí Geli, Jota, Míchel o Stuani el centenari del club el 2030. El director de l’Esportiu també n’opina: “Jo mantenia sempre, i mantinc encara, que pot ser un club similar al Villarreal, que s’ha consolidat a primera. El Girona ha d’aspirar això, a no haver de patir gaire per baix, i de tant en tant treure el cap a Europa”. “També espero una Ciutat Esportiva acabada i un estadi, espero que Montilivi, però que no tingui res a veure amb l’actual”, afegeix.
Deures a Montilivi
En aquest sentit, Masachs dedica un capítol al camp, Deures a Montilivi: “El llibre, precisament està estructurat en deu capítols i és tot molt engrescador, molt il·lusionador perquè hi ha els actors principals d’aquest èxit, però si hi ha un capítol que és una mica una taca, és precisament això, els deures que no ha fet el club mai a Montilivi“, admet el periodista. “Per una cosa o per l’altra sempre s’han anat demorant i ajornant les necessàries obres que s’han de fer a molts nivells. Estem parlant d’ampliar l’estadi, però també de cobrir necessitats bàsiques“, afegeix el director de l’Esportiu.
Masachs, però, admet que la incertesa de no tenir garantida la continuïtat a Primera pot fer perillar els terminis de les obres. De fet, assegura – igual que altres protagonistes al llibre – que és molt més important pel club estar uns quants anys a primera divisió seguits, que no pas anar a Europa una vegada, dues o tres.
100 motius per ser del Girona
El títol defineix a la perfecció el que Eduard Solà volia transmetre al llibre. 100 motius per ser del Girona, des dels Tossuts i l‘Orgull Gironí al gol de Migue per pujar al futbol professional. Això sí, sense oblidar els Patapaaaaam!, ni els Follow the Leader que tant ha cantat. 100 capítols que serveixen també per rememorar els fets més importants de la història blanc-i-vermella. Tot plegat, “amb l’estil de les narracions que fem a Catalunya Ràdio, al Tot Gira, fent una mica de broma i amb un ambient distès“.
Precisament, el narrador dels partits del Girona reviu el gol de Kiko Ratón al capítol El penal més fatídic: “El recordo com un dels fets més importants de la història recent del club. Si aquell penal no hagués entrat, no hi hauria el Girona actual perquè aquella temporada s’hagués baixat a Segona Divisió B”. Un descens que hauria posat en risc la viabilitat de la institució: “Era una època en què hi havia molts deutes i ves a saber si l’equip hagués acabat baixat un parell o tres de categories per impagaments”. Solà també recorda com Narcís Julià, aleshores tècnic del conjunt blanc-i-vermell, va avisar abans del duel que qui perdés acabaria baixant. Tot i el positivisme d’alguns de pensar que la combinació de resultats era molt complicada, l’empat va acabar condemant al Múrcia.
Els millors anys de les nostres vides
A Els millors anys de les nostres vides, Jordi Bofill fa un repàs de l’etapa de Pablo Machín al Girona. Des de la seva arribada Al caire de l’abisme, però que va aconseguir salvar amb una permanència molt patida a segona, fins a L’ascens més desitjat. Ara bé, sense oblidar La crueltat portada a l’extrem, amb el fatídic dia de Lugo. Bofill ho va tenir clar: “Sense la salvació a Segona l’any que arriba Machín el 2014, no hi hauria hagut ascens a Primera el 2017″.
El periodista del Diari ARA afirma que el tècnic sorià és una de les persones més importants de la història del Girona: “Canvia una mentalitat. Agafa un club mort que en aquells moments està en concurs de creditors, els jugadors no cobren, estan en venda… I ell arriba aquí amb una mà al davant i una al darrere i tira endavant, va convèncer a tothom que les coses podien canviar”. Una figura que ha d’anar lligada a la de Quique Cárcel: “Un no s’entendria sense l’altre. Els èxits del Girona no es poden comprendre sense en Quique, són dues de les persones més importants de la història”.
Els millors anys de la nostra vida van ser els del primer ascens o els actuals? Bofill es queda amb l’època del 2017: “Sobretot per la innocència en què tot el club i tota la ciutat va viure el primer ascens a Primera Divisió. Tot era molt bonic, tothom al·lucinava, estava content i les derrotes no feien mal. Ara és diferent, tothom és molt més exigent cap a l’equip, sembla que un partit de primera divisió sigui el més normal del món. En aquell moment com era tan nou i tan desconegut, a tothom li semblava bé passes el que passés. Ara ja no”.
Un equip, una afició i una ciutat de primera
Un equip, una afició i una ciutat de primera. Aquest és el lema triat pel club per celebrar el primer ascens a Primera Divisió l’any 2017. Albert Bassas ho aprofita per titular el seu llibre. L’speaker del Girona fa un repàs de la història del club. Agafa com a punt de partida l’ascens històric, però recordant també l‘inici al Cafè Norat, on es van assentar les bases del que avui dia coneixem com a Girona FC: “No hi havia pràcticament llibres sobre la història recent del Girona. El que vaig fer va ser centrar-me en l’època daurada del club. “Va vaig voler reflectir aquest pas del club, d’estar potser a les portes de desaparèixer a convertir-se en un equip de primera”, explica a Girona Media.
El llibre comença amb un record d’Albert Bassas on relata la tranquil·litat que hi havia al vestidor abans de disputar el duel clau contra el Zaragoza: “Jo crec en algun lloc estava escrit que havia de ser aquell partit. El Zaragoza ja en tenia prou amb aquell resultat i cada rematada que es feia a una porteria o altra era més patida, que no pas celebrada”. “Va ser molt diferent de les altres vegades, en què l’equip es jugava a pujar en un play-off contra un rival, que o pujava un o pujava l’altre. Allò eren finals“, afegia el periodista de Rac1.
El dia del Lugo
Un dels cops més grans de la història recent del Girona es va viure a Montilivi. Va ser el 7 de juny del 2015 contra el Lugo. Bassas confessa al llibre que no ho va viure en directe: “Tenint en compte que el gol va arribar a l’últim moment, quan marca el Lugo jo no veig el gol perquè acabava d’abandonar la meva posició a la cabina de l’estadi i estava baixant les escales i sortint a la gespa per ja conduir els actes de celebració. Estava tot tan a prop, tan a tocar, que era pràcticament ja començar-ho a celebrar. I la sensació aquella de posar el peu a la gespa i veure com Montilivi emmudia, com tothom feia oh i es quedava callat. Aleshores els jugadors estesos per terra, molts nens plorant, altres amb les mans al cap, la gent incrèdula del que estava passant i jo amb el guió de les celebracions a les mans que no es van dur a terme mai”.
Amb quin moment es queden?
Els quatre llibres tracten diferents moments de la història del Girona. Albert Bassas té clar que destacaria el primer ascens a Primera Divisió l’any 2017: “Em quedo més amb la motxilla que es va treure l’equip, l’afició i la ciutat sencera després amb la celebració, amb aquella festassa a la Plaça del Vi i a la Copa”. L’speaker de Montilivi té gravada aquella imatge al cap: “Vaig entrar a la Devesa a l’autobús descobert, amb els jugadors com si fossin estrelles de rock, pensant que, un moment així, la majoria d’aquests futbolistes potser no s’ho havien imaginat, ni el viurien mai més. Segurament només és comparable a guanyar un títol, cosa que encara continua sent una mica inimaginable pel Girona. És una de les imatges més potents que tinc de l’èxtasi, el que va significar pujar a primera divisió”.
Xevi Masachs, tot i donar valor a l’ascens pel fet que cap club de les comarques gironines havia estat mai a l’elit del futbol, es queda amb la tossuderia després del segon intent frustrat: “Aquella segona vegada que Stuani és un drama, que tot és un drama. Hi ha un punt de tossuderia, de resiliència i s’acaba aconseguint”.
Dels ascensos a Europa
Jordi Bofill, per la seva banda, va una mica més enllà i remarca el debut de la Champions a París: “És molt impactant veure’t allà, però jo tinc la sensació que la Champions de veritat l’hem vist a París i a Milà. Els partits a Montilivi m’han sabut greu perquè crec que potser no es tornarà a viure i no sé fins a quin punt tothom era conscient de l’esdeveniment. Era per agafar la ciutat, demanar que fos dia festiu i bolcar-se. Que hi hagués seients buits, aquesta discrepància entre directiva i afició, tant d’enrenou no ha sigut molt agradable. El dia de París va ser el primer i com aquell no n’hi haurà un altre.
Finalment, Eduard Solà aposta per l’emoció, amb el Girona m’enamora: “És un capítol que ve a plasmar el sentiment que tenim tots els gironins per la ciutat de Girona i pel Girona. Hi ha molts capítols històrics, moltes dades, hi ha un capítol dedicat a Míchel, a Stuani, a Geli. Sempre amb una mica de to distès, amb un to d’humor, però aquest del Girona m’enamora és dels que segurament hi ha més sentiment“.
Altres llibres
Un equip, una ciutat i una afició de primera. Els millors anys de la nostra vida. 100 motius per ser del Girona. Endavant, Girona!. Són els quatre principals llibres sobre el Girona, però també se n’han fet d’altres. Xevi Masachs també va participar en un dels quaderns de la revista de Girona. En la presentació, a la tardor del 2017, recorda que va insistir que caldria veure si el projecte era sòlid si algun cop l’equip baixava: “No només va passar, sinó que va estar dues temporades intentant pujar i fotent-se-la a l’últim partit. Aquí es va demostrar que era un projecte que anava més enllà de l’èxit puntual i la tossuderia de tornar a treure el cap a primera”.
Imatge cedida per Xevi Masachs
Jordi Bofill també ha escrit recentment un nou llibre Camí cap a Europa. Producte oficial del club és la segona part del Camí cap a Primera, escrita per Jordi Danés. Allà es repassa temporada a temporada el succeït des de l’any 2017, just quan s’acaba Els millors anys de la nostra vida: “És evident que sembla una continuació. El primer llibre jo l’acabo amb la primera temporada a Primera, i el segon llibre el començo amb aquell segon any primera”.
