Imatge de: Flickr de @MrSubi95
La temporada de l’Spar Girona està sent sorprenent i gratificant a parts iguals. La campanya s’iniciava després de dos anys grisos on les lesions es van fer massa notòries dins el vestidor. Aquest any el projecte de l’Uni 2024-2025 arrencava una passa enrere envers els seus rivals directes. O, si més no, dels equips amb els que volia estar lluitant l’equip.
Després d’una pretemporada sense pena ni glòria on es va perdre la lliga catalana per quart any consecutiu, l’equip va començar amb dues victòries complicades davant el Cadí La Seu (77-80) i el BAXI Ferrol (78-68). A base de molt treball i un entrenador experimentat amb les idees molt clares, anaven passant les setmanes i l’Uni Girona continuava com l’únic equip invicte.
Hi ha moltes coses a parlar sobre aquest Spar Girona; el tipus de defensa que apliquen amb canvis constants entre elles, la versatilitat de jugadores com Marta Canella o l’habilitat que ha tingut el club per pescar en mercats poc coneguts i que han donat bon rendiment. Un bon exemple és Chloe Bibby que està amb una mitja de 18,6 punts per partit. Ella està sent la gran líder de l’equip encadenant ratxes de tirs exteriors abismals i demostrant el seu ventall de recursos des de la mitjana distància. L’ex del Gorzow polonès és la segona màxima anotadora de la lliga només per darrere de Mariam Coulibaly (Joventut de Badalona).
Imatge de: Flickr de David Subirana
Una màquina anotadora anomenada Spar Girona
El joc imposat per les noies de Roberto Íñiguez és fluid, alegre i dinàmic. Un estil que es basa a través d’un joc coral on l’egoisme destaca per la seva absència. Aquesta identitat les ha portat a estar en uns registres anotadors històrics. Des de que la FEB recull dades, temporada 97-98, només hi ha hagut dos equips més anotadors que aquest Spar Girona. Els tres equips tenen un punt en comú: el tècnic basc n’era i n’és l’entrenador.
Abans de la derrota de dissabte contra Perfumerías Avenida, l’Uni estava en una mitjana de 82,53 punts per partit; la segona més alta de la història de la competició. Els 58 punts anotats l’han fet baixar quasi dos punts per partit fins els 80,93 i l’han fet decaure una posició en aquest rànquing. Més enllà de l’aportació de l’aler pivot australiana, l’Uni Girona té dues segones espases en doble dígits en anotació: Borislava Hristova (11,1 punts) i Klara Lundquist (10,5). Seguidament, hi ha fins a cinc jugadores més que estan en una mitja d’entre els sis i nou punts per partit. El fet de tenir tantes jugadores amb amenaça ofensiva és el que els fa ser un equip versàtil i on no se les pot deixar respirar ni un moment. A més, cal recordar que l’Uni encara espera el retorn d’Ainhoa López i l’arribada de Natasha Mack.
Quins equips lideren el rànquing?
Els altres dos equips no tenen res a envejar a aquest Uni Girona. És més, un és campió de l’Eurolliga i l’altre és subcampió. La segona plaça l’ocupa el Perfumerías Avenida 20-21 de les germanes Sammuelson, Emese Hof, Tiffany Hayes… Amb el pas dels anys s’ha convertit en un equip de somni després de veure com s’han desenvolupat les carreres d’aquestes jugadores. Aquell roster va aconseguir 81,23 punts per partit.
I per acabar, qui ocupa el prestigiós primer lloc, és el Ros Casares de la temporada 11-12. Un equip de somni amb jugadores com Laia Palau, Sílvia Domínguez, Sancho Lyttle, Lauren Jackson o Maya Moore, entre d’altres. Un equip que va finalitzar invicte la lliga regular sumant fins a 26 victòries i van endossar una mitjana de 86,65 punts per partit.
El gran objectiu que havia de tenir l’Spar Girona per aquesta temporada era poder fer un equip amb el qual la gent pogués gaudir. Que recordés als rosters de no fa gaire temps enrere, però que eren temibles amb jugadores com Laia Palau, Rebekah Gardner, Kennedy Burke o Chelsea Gray. Si amb la continuïtat de Roberto com a entrenador ja tenies mitja feina feta, la predisposició de les jugadores i el seu talent ha estat el que ha acabat fent que aquest Spar Girona sigui un dels millors equips del panorama europeu, per ara.
