Imatge de: X @GironaFC
En plena pluja de lesions del Girona s’hi suma una de les pitjors notícies possibles. Portu es perdrà el que resta de temporada. Amb aquest trencament del lligament encreuat anterior del genoll esquerre, Cristian Portugués s’afegeix a les baixes de Krapyvtsov, Juan Carlos, Blind, Francés, David López i Van de Beek. Segons el club, demà serà intervingut quirúrgicament.
El seu paper aquest any
Després d’un curs anterior amb poca participació, l’atacant murcià estava tenint un paper més important tant des de l’XI inicial, com entrant a les segones parts. A aquestes alçades de temporada ja porta més de la meitat dels minuts jugats que a la temporada 2024-25 i tan sols dues titularitats menys. Tot i l’augment d’oportunitats, Portu no estava en el seu millor moment golejador. Les seves 0 dianes d’1,4 esperades el col·loquen com el novè jugador menys efectiu de la lliga. Tanmateix, amb tan sols 473 minuts de joc, es troba entre els tres jugadors amb més ocasions de gol de l’equip.
Però per entendre la importància de la seva propera absència no es pot mirar només les estadístiques ni posar els ulls al terreny de joc. A 50% amb Stuani, Portu és el jugador que més entén què és ser del Girona. Patir constantment, però aconseguir amb coratge i tossuderia èxits que eclipsin els mals moments. En un moment de drama amb Livaković i Krapyvtsov, sense recanvi per Gazzaniga, i on el Girona no té gairebé defenses disponibles, la figura de Portu donant el cor pel club adquireix més valor que mai.
Alternatives a l’atac
Per sort, ofensivament l’equip té diferents peces que poden intercanviar-se entre els dos extrems i el mitjapunta. Joel Roca, Bryan Gil o Ounahi ja partien amb més confiança per a començar de titular a ulls de Míchel, per tant, hauria d’estar ben cobert. A més, amb la recuperació de Lemar, a priori ja al 100%, i un Asprilla errat, però amb una intensitat que pot recordar al millor Portu, poden funcionar com el recanvi incombustible que sempre ha sigut el murcià.
Nous líders
Amb Juan Carlos i Portu fora tot l’any, Arnau ara mateix és l’únic jugador de l’equip de Míchel que pot entendre a Stuani quan es parla d’un Girona de Segona Divisió. El de Premià de Dalt, que a més és dels escassos jugadors formats al club, té ara a les seves mans el rol més important que ha tingut mai a l’equip, i poc comú en un jove de 22 anys. Ser el líder que es pressuposa d’un capità, i ser capaç d’aixecar els ànims de l’equip.
La feina del Girona ara és clara. Lluitar des de posicions de descens i sense una de les personalitats més importants del vestidor per poder sortir de la mala situació. El repte per la plantilla és que aquesta situació anòmala amb les lesions no afecti prou anímicament, i poder treure el màxim nombre de punts en una recta final d’any complicada, amb partits contra el Madrid i l’Atlético inclosos.
