Imatge de: X @UniGirona
Fins a finals d’agost, el Bàsquet Girona no ha decidit deixar la plantilla de l’equip femení oficialitzada al complet. Després de tant de temps d’espera, es pot dir que ha valgut la pena. La direcció esportiva encapçalada per Pere Puig ha confeccionat una plantilla d’allò més interessant i completa per afrontar la temporada 2025-2026. Un any en què l’Uni tornarà a jugar Eurolliga. El mateix director esportiu va confessar a la roda de premsa en què va fer anàlisis del mercat que “per primera vegada s’han fitxat totes les primeres opcions”. Així doncs, queda clar que la fusió de l’Spar Girona i el Bàsquet Girona ha estat tot un èxit en el moment d’elaborar la plantilla.
El vestidor de l’Uni ha patit fins a sis noves altes per sis renovacions. Pel que fa a jugadores nacionals, el Bàsquet Girona s’ha assegurat les continuïtats de Marta Canella, Ainhoa López, Berta Ribas, Carolina Guerrero, Anna Badosa, Laura Quevedo i Lola Pendande. A aquestes tres últimes, les han acompanyat Mariam Coulibaly, Juste Jocyte i Arica Carter en el capítol d’altes. Com a jugadores extracomunitàries, Chloe Bibby i Arica Carter tenen el passaport extracomunitari i Coulibaly el cotonou. Klara Holm és qui completa el roster amb el rol de base titular. Aquest grup de jugadores, un any més, estarà entrenat per Roberto Íñiguez.
Canvis de referents exteriors
De Migna Toure i Borislava Hristova a Juste Jocyte, Arica Carter i Laura Quevedo. La fusió de les dues entitats referents al panorama gironí ha fet que l’Uni hagi incorporat a les seves files tres jugadores de molt nivell per substituir l’impacte de la francesa i la búlgara. A més, després de la retirada del 5×5 de Sandra Ygueravide, la incorporació de l’escorta americana i la renovació de Marta Canella, fan que a la posició de base hi hagi fins a tres perfils de diferents perquè Roberto Íñiguez pugui fer i desfer com cregui.
Imatge de: Flickr David Subirana
Tant Toure com Hristova van marxar de l’Uni per la porta del darrere. En el cas de la primera, des de feia mesos que havia sol·licitat marxar del club per complir el seu somni de jugar a la WNBA amb les Valkyries. Les darreres setmanes de la jugadora a Girona no van ser, ni de bon tros, les millors en el periple que va estar a Fontajau.
Sobre Hristova, quan tothom s’esperava una renovació pel play-off que havia fet, va decidir continuar la seva carrera a un altre destí. Una jugadora molt tècnica que també va tenir els seus alts i baixos a Girona, però que es va dignar a acabar la temporada amb el seu club.
Cobrir els punts de Toure i Hristova
Les tres altes que tindran la missió de cobrir els quasi vint punts de mitja que van fer Toure i Hristova juntes el curs passat, són perfils totalment complementaris i diferents per aportar una major diversitat de talent en situacions diferents. Arica Carter és capaç de cobrir jugadores baixes i, en atac, té un do per originar-se els seus propis tirs. És un fitxatge que coneix de sobres la lliga i no pot sortir malament per cap costat, pràcticament.
Les altres dues peces que provenen de l’ASVEL tenen major capacitat física per defensar jugadores perimetrals més altes, però també poden ser d’utilitat com a possibles alers pivots en diferents moments. Tant Quevedo com Jocyte, tenen un gran tir exterior i, sobretot la segona, també pot ser diferencial amb la pilota a les mans. La seva precocitat queda totalment compensada quan la veus amb la serenor que disputa cada partit.
Les dues MVP de la temporada 2025-2025 a Girona
L’any passat va haver-hi dues jugadores que van sobresortir per sobre de la resta. Chloe Bibby, ex del Gorzow polonès, i Mariam Coulibaly, ex IDK, van exhibir tot el seu potencial en una de les millors lligues europees. En el cas de Coulibaly, va sorprendre el seu canvi físic en aterrar a Badalona. Si a terres basques ja havia demostrat ser una pivot temible per a tots els equips de la lliga, sota les ordres de Jordi Vizcaíno aquest respecte envers la jugadora es va multiplicar exponencialment. El tècnic català li va treure tot el suc possible a l’africana per elevar-la a fer una mitjana de doble-doble en punts i rebots (22,4 punts i 10,7 rebots per partit). Un any que no va passar desapercebut per a l’entitat gironina que no va dubtar ni un moment en llençar-se per la jugadora.
Chloe Bibby era un meló per obrir. En lligues menors havia demostrat un talent ofensiu abismal, però estava per veure si el seu impacte tindria similituds al que s’havia vist d’ella en una lliga com l’espanyola. El seu caràcter va ser qui va conduir a la jugadora a tenir una temporada tan magnífica com la que es va observar. La vigent MVP de la temporada es va caracteritzar per una agressivitat important a l’hora de penetrar, poder encadenar ratxes de tirs exteriors per desencallar partits i detalls importants d’esquena a cistella per mostrar tot el seu ventall d’opcions de tir. Sens dubte, la seva renovació és l’alegria més gran per l’afició gironina per aquesta pròxima temporada.
El capità del vaixell continua a Girona
A l’última roda de premsa de la temporada passada, Roberto Íñiguez ja va deixar caure que si el club el deixava descansar un temps segurament seguiria a Fontajau la temporada vinent. Això, després de l’eliminació del play-off de lliga contra el Casademont Zaragoza. I, així ha estat. Pere Puig va confirmar la setmana passada que els primers contactes per renovar al tècnic basc es van iniciar a mitjans de juliol i durant les setmanes prèvies havia anat donant el seu vistiplau als moviments que pretenia fer l’entitat catalana al mercat d’estiu.
Això, sumat a l’absorció del Bàsquet Girona, van resultar aspectes claus perquè Roberto Íñiguez veiés amb bons ulls iniciar la seva segona temporada completa a terres catalanes. De fet, també era el més lògic. Durant l’any, al tècnic se’l veia a gust a la ciutat i al club amb els resultats que acompanyaven durant quasi tota la temporada. Va haver-hi ensopegades importants, però l’equip en va sortir més fort per tal d’obtenir el gran objectiu d’aquest curs: la classificació a l’Eurolliga. Així doncs, podem dir que la segona etapa de Roberto Íñiguez a l’Uni Girona obre un nou capítol en una temporada on l’equip tornarà a jugar a l’Eurollliga amb una plantilla que causa molt bones impressions i amb el suport d’una afició que demanava a crits tornar a la millor competició europea.
