Imatge de: X @GironaFC
Acabada la temporada, és hora d’analitzar el rendiment dels futbolistes. A banda dels quatre cedits, que sobre el paper van jugar diumenge el darrer partit amb la samarreta blanc-i-vermella (a l’espera de si la direcció esportiva aposta per incorporar a algun), també cal repassar el rendiment que han donat els 9 fitxatges que Quique Cárcel va fer el passat estiu.
Diversitat de noms amb actuacions molt variades. Des de futbolistes que han deixat molt a desitjar (Asprilla, Abel, Miovski o Van de Beek) a futures promeses que han fet les seves primeres passes (Francés, Misehouy o Vlad). Sembla, doncs, que l’únic que ha funcionat ha estat Ladislav Krejčí. En canvi, qui està clar que no ha trobat el seu lloc a Montilivi és Pau López, que va marxar el passat hivern sense pràcticament cap participació (només dos partits i mig).
Ladislav Krejčí, un pilar a l’eix de la defensa
El central txec s’ha convertit en una de les principals figures de l’actual temporada. Sòlid en molts moments ha estat el líder d’una defensa que, tot i que no ha acabat de funcionar en alguns trams de l’any, ha impedit que les conseqüències fossin pitjors. Molta projecció de futur, amb molt per aprendre encara, però amb la sensació que ha estat un fitxatge encertat per la direcció esportiva.
36 partits entre les tres competicions després d’un inici de curs on va ser suplent. Nou minuts en l’empat a 1 contra el Real Betis i a la banqueta en els quatre següents (Atlético de Madrid, Osasuna, Sevilla i Barça). La gran actuació al Parc des Princes – en el debut a la Champions on va disputar 90 minuts – li va servir per aconseguir la titularitat a la lliga. En aquest 2025, només s’ha perdut 3 partits. Rayo Vallecano i Arsenal al gener i el duel al camp del Valladolid per acumulació de grogues. En la resta ha completat els 90 minuts.
Una davantera amb la pólvora mullada
8 gols. És la xifra final que han fet entre Bojan Miovski i Abel Ruiz en totes les competicions. Stuani, només a la lliga, n’ha fet 11. Aquí es podria acabar l’anàlisi d’aquests dos fitxatges, però aprofundim una mica més. Miovski i Abel van ser les dues apostes de la direcció esportiva per substituir els 24 gols d’Artem Dovbyk.
Els números parles per si sols. Dues peces que no han complert amb les expectatives. De fet, no se’ls demanava que cadascun d’ells arribes a les 20 dianes, però sí una xifra al voltant dels 20-30 gols entre els dos. El resultat final, com hem dit, molt diferent. Cap dels dos ha vist porteria a la UEFA Champions League. Abel ha fet 4 gols només en lliga (Osasuna, Sevilla, Valladolid i Las Palmas). Miovski, per la seva banda ha marcat 2 a la competició domèstica (doblet davant l’Espanyol) i 2 més a la copa del rei (doblet al camp de l’Extremadura).
Més enllà de les xifres, quan han estat sobre el terreny de joc no han tingut gaire presència. D’Abel es destacava la seva faceta per generar ocasions i fabricar gols. No s’ha vist per Montilivi. Potser el problema també ha estat que no hi havia cap ‘9’ rematador amb qui pogués connectar el valencià. Per tant, la conclusió aquí és força evident, s’ha de buscar una sortida pels dos futbolistes en el pròxim mercat. Veurem qui serà el nou davanter centre del Girona la temporada 2024-25, o si tornarem a necessitar que Stuani surti al rescat.
Asprilla, promesa sense constància
Se li veu qualitat, això és una evidència. Deixa detalls al llarg dels partits que conviden a l’optimisme. Força protagonisme pel jugador colombià, sigui sortint com a titular o com a revulsiu als minuts finals. Les lesions en els darrers partits ha tornat a tenir participació després d’un tram de temporada on no va tenir gaire presència. Els últims duels ha demostrat que té qualitat si treballa i, sobretot, és constant. Veurem què decideix fer Quique Cárcel amb aquesta jove promesa. L’important és no perdre la inversió que es va fer l’any passat. Si Míchel confia, és per alguna cosa.
Protagonisme gradual per Van de Beek
L’aparició de Van de Beek al Girona ha estat gradual. Després d’uns primers duels amb poc protagonisme, el neerlandès es va fer un lloc als esquemes de Míchel. Tres gols en 25 partits i una trajectòria que ha acabat marcada per una lesió que l’ha deixat definitivament fora en aquest tram final de curs. El seu futur és una incògnita, veurem si continuarà o no el pròxim any. De moment, continua recuperant-se de la seva lesió a l’espera de decidir el futur. Té contracte per 3 anys més, fins al 2028.
Manca de minuts a Francés
A l’altra banda de la balança hi ha Alejandro Francés. Segurament sigui un dels futbolistes que hauria merescut més minuts dels que ha acabat tenint. Això sí, ha estat titular en cinc dels vuit partits de Champions. Dos minuts contra el PSG, suplència amb el Feyenoord i fora de la convocatòria al camp del PSV completen els números. Amb la salvació assolida, ha acabat jugant de central (la resta de l’any ho ha fet de lateral dret o esquerra) on ha complert les expectatives.
Poca presència de Misehouy, Pau López i Vlad
Pau López va arribar l’estiu passat amb la missió de fer-li competència a Gazzaniga. No ho va aconseguir. El porter gironí només ha jugat dos partits i mig; els 120 minuts de copa al camp del Logroñés, mitja part del Rayo Vallecano 1-2 Girona i el duel contra l’Arsenal. Els de lliga i el de la Champions ho va fer per la lesió de Gazzaniga. Al gener ja va marxar al Toluca mexicà després de trencar la cessió amb el Girona.
En el seu lloc, els blanc-i-vermells van fitxar a un jove ucraïnès de 19 anys, Vladyslav Krapyvtsov. Només ha disputat els dos darrers duels sense res en joc. Tot i encaixar set gols entre Real Sociedad i Atlético de Madrid, ha deixat bones algunes bones aturades. Promesa de futur.
11 partits. Són els que ha jugat (no sencers) Gabriel Misehouy. Només en un partit ha jugat els 90 minuts, en la derrota per 1 a 0 a Gran Canària. Un gol, en el debut al camp del Real Betis per sumar un punt al Benito Villamarín. Necessita minuts per saber si té o no potencial, sigui al Girona o lluny de Montilivi a través d’una cessió.
