Imatge cedida pel: GironaCH
El Girona CH vol tornar a ser gran. El club gironí competeix a l’OK Lliga Plata – segona divisió – amb la il·lusió de retornar a la màxima categoria de l’hoquei espanyol, però també amb la clara voluntat de formar jugadors joves que assegurin anys d’èxits en un futur. Després de quedar-se a les portes de l’ascens la passada temporada, aquest curs no es tanquen a res. Dues victòries i dues derrotes per començar aquest curs que a Girona Media hem volgut repassar amb el seu tècnic, Xevi Garcia.
En Moi Aguirre és un referent dins i fora de la pista
Derrota contra el Barça Atlètic en la darrera jornada. Com valores el partit?
És un partit d’aquells que és difícil d’analitzar perquè nosaltres anàvem sense en Moi Aguirre, que s’ha fet una fractura a un os de la mà i estarà un temps de baixa. En Moi és un referent dins i fora de la pista i la seva absència ens preocupa molt. És un d’aquells jugadors que té prou veterania per saber traslladar el que l’equip tècnic vol dins la pista i saber llegir els partits.
I ells van poder anar amb tot.
Sí. Altres dies sí que alguns jugadors han anat convocats amb altres equips, però aquest cop hi anaven tots. A més, nosaltres tenim un equip molt jove. Podem dir que ells tenien tota la part de la cara i nosaltres la de la creu. Jo pensava que seria un partit on poca cosa podríem fer i al final vam perdre en els últims dos minuts, però també podríem haver guanyat.
Si fas quatre gols i perds vol dir que en defensa has fallat
Ells van ser superiors, però nosaltres vam ser eficients. Ara bé, si tu fas quatre gols i l’acabes perdent vol dir que alguna cosa en defensa ha fallat. Això ens ajudarà a analitzar-ho bé i treballar-ho perquè no ens torni a passar. És el que fem aquest, anar analitzant les coses per millorar perquè aquests nanos, el dia de demà que seran el futur del Girona, estiguin ben formats i puguin formar part d’aquest equip. Són esponges i tenen ganes d’aprendre.
La clau és fer-se forts a casa?
A casa has de puntuar costi el que costi. Després a fora tothom vol sumar punts, però a casa hem de ser forts i aprofitar el factor pista, que aquí a Girona és molt important. Dic això, però el primer partit de lliga a casa el perdem, però al final és on entrenes, on tens confiança i és on realment jugues com tu vols i marques el ritme del partit.
Cada setmana cometem errors diferents, no repetim els mateixos
L’objectiu passa per l’ascens?
El club no està passant pels millors moments, ens falta una mica de massa social i pel que fa a espònsors és complicat. A més, per tirar cap amunt cal un suport darrere que avui dia està complicat. En matèria esportiva, els nanos surten a guanyar cada partit. L’important és que cada setmana cometem errors diferents, no repetim els mateixos. Una de les coses que més molesta a l’equip, pel que fa a la gestió, és quan tu aquell error setmana rere setmana el vas repetint. Que n’apareguin de nous. Són nanos joves, s’han de poder equivocar i no passa res, no? Si aconseguim que els errors siguin diferents cada setmana, hi haurà un moment es minimitzaran i tendiran a zero.
Dir que no cometem errors és molt difícil, s’han de poder equivocar, no? Molts d’ells és el primer any que són sèniors, per tant, no se’ls pot exigir el mateix que d’aquí quatre o cinc anys. I et puc dir que amb el nivell que tenen aquests nanos avui dia, d’aquí quatre o cinc anys seran referents de l’hoquei perquè tenen qualitat. El que passa és que són joves i, en aquestes categories, ser jove a vegades és un problema. Però benvinguts sigui, tots vam haver de començar un dia.
Imatge cedida pel: GironaCH
Què en penses tu com a entrenador de tenir un equip tan jove?
Jo no considero que sigui molt atrevit, és una situació que m’he trobat i els poso a pista. No tinc cap problema a fer-ho, però també és veritat que si hi hagués vuit sèniors fitxats a aquests nanos els costaria molt més entrar a pista. En canvi, amb les circumstàncies que hi ha al club, ja sigui perquè econòmicament no és la millor època o que no s’ha pogut fitxar el que volia, se’ls ha donat l’oportunitat i l’estan aprofitant. Amb això no vull dir que aquests nanos no tinguin el nivell, el tenen per descomptat i des de fa anys aquí a Girona se’ls ha treballat molt bé.
A més, ells han sabut aprofitar l’ocasió, que no tothom ho sap fer. Hi ha molts jugadors que estan allà remant, però després, quan els hi toca sortir a l’escenari, llavors no acaben de fer-ho del tot bé. Aquests jugadors, en canvi, han tingut unes circumstàncies que els astres se’ls han alineat cap a ells i ara, doncs, a jugar a minuts, que ho estan fent molt bé.
A tu t’agrada molt jugar al contraatac. Ho estàs veient reflectit en l’equip?
L’hoquei és un esport de pavelló, d’equip. És un esport molt dinàmic, de velocitat, si a tu et fan un gol, tu n’has de fer un altre, i s’ha acabat. A mi els partits de 0-1, 1-1 no m’agraden ni com a entrenador ni com a espectador. Hem de ser valents i si ens han fet un gol, sortim a fer-ne un altre. En el Barça Atlètic – Girona hi va haver nou gols, això és divertit. Anades i vingudes, contraatacs i errors, perquè cada cop que hi vas i tornes comets molts errors, però al final, l’hoquei que m’agrada és aquest.
O fas contraatacs o difícilment fas gols
Ja em sap greu perquè segurament molts em diran que s’ha de ser més perfeccionista. Però en aquest esport, quan no som professionals i no hi podem dedicar moltes hores d’entrenament, el que has d’intentar és cometre un error menys que l’equip contrari i fer un gol més que ells. Jo em baso molt en els contraatacs, la meva primera sortida és un contraatac. Si després no surt, has de començar a jugar. Fer gols a l’hoquei amb quatre jugadors i el porter defensant és molt difícil. Ho has de tenir molt treballat i esperar que l’equip contrari cometi un error, i en aquestes categories costa molt de cometre errors. La majoria dels gols es fan al contraatac o a pilota aturada i ara, amb aquesta nova normativa, la pilota aturada ha disminuït molt, perquè no n’hi ha tanta. Per tant, o fas contraatacs o difícilment fas gols.
Porteu 3,5 gols de mitjana, l’any passat vau acabar amb 3,4 gols per partit. Estàs satisfet?
Jo crec que aquest any en farem més. N’estic convençut. Anem molt més endavant, potser més esbojarrats, eh? La joventut a vegades fa aquest tipus de coses, però penso que hem fet un pas en aquest sentit i ara som un equip que fem més gols. Ara bé, també ens en faran, segur. Al final, hem d’aconseguir que aquesta proporció sigui a favor nostre.
L’hoquei de la província de Girona té una bona salut
Vas estar molts anys al Palafrugell. Com veus l’hoquei a les comarques gironines?
L’hoquei de la província de Girona té en una bona salut. Tots els clubs han anat pujant de nivell i tothom té una massa social important. Òbviament, hi ha anades i vingudes, ara el Girona està en un moment baix, però d’aquí a uns anys tornarà a estar dalt. També hi ha més equips a bon nivell, a banda del Girona: GEiEG, Lloret, Palafrugell, Olot… A més, el Maçanet-Massanes està a l’OK Lliga. Abans calia agafar el cotxe per anar a Vic o Sant Hipòlit de Voltregà per veure els derbis. Ara pots anar a Palafrugell, Maçanet, Girona, Olot… Molts clubs que estan fent la feina molt bé per a aconseguir això.
Els entrenadors són els que s’han de desplaçar als llocs
El que no m’agrada de l’hoquei actual és la dinàmica dels nanos anant a un lloc i altre. Els entrenadors són els que s’han de desplaçar als llocs, no pot ser que el pare hagi d’agafar el cotxe en un esport on al final el nen ho acaba deixant perquè es cansa d’estudiar al cotxe.
