Imatge de: X @GironaFC
El desgavell del partit a Villarreal va començar amb una jugada impròpia d’un futbolista de primer nivell. Vitor Reis feia una passada enrere molt assequible que, incomprensiblement, Yangel controlava malament i Pépé transformava el primer gol a la porteria de Vlad. Posteriorment, al minut 42, el veneçolà demanava el canvi. En un principi, l’aficionat gironí podria pensar que s’havia esborrat del partit, però la realitat és que estarà de baixa de 6 a 8 setmanes, segons va informar Nil Solà.
Malgrat que aquesta sigui la darrera imatge de Yangel Herrera amb la samarreta del Girona, el futbolista veneçolà deixa el conjunt blanc-i-vermell després de tres temporades on ha estat una peça important per a Míchel. Un futbolista que ha anat creixent amb el pas del temps fins a fer-se un lloc en l’onze titular. Ara posa rumb a la Real Sociedad a canvi d’11 milions més dos en variables amb l’objectiu de continuar creixent.
Condicions brutals
La clara definició de ‘totcampista’ és Yangel Herrera. El ’21’ del Girona té unes condicions diferencials. Un tronc inferior dur, fort, que li permet tenir arribada a porteria contrària i el múscul necessari per guanyar duels, tant en zona defensiva com ofensiva. A més a més, Michel l’ha ajudat a treure la seva millor versió, on ha crescut en creació de joc. Ni a l’Espanyol, ni al Huesca s’havia vist un futbolista fiable. Al Granada, sí.
Tot i això, les lesions han estat el gran hàndicap de Yangel. El veneçolà no encadenava més de 10 partits sense lesionar-se i a Girona no va trobar la continuïtat fins a la seva segona temporada blanc-i-vermella. 21 lesions amb 27 anys són dades esfereïdores per un jugador de futbol. De fet, l’inici d’etapa a Montilivi va ser complicat. El migcampista va arribar cedit pel Manchester City la temporada 22-23, però només va poder disputar 20 partits.
La peça clau de Michel
Quan Yangel destaca significa que la resta no estan bé. El veneçolà treballa bé a l’ombra, fent la feina bruta, aquella que no es veu. Durant la temporada 23-24 pocs tenien en compte la seva figura. Els noms que ressaltaven eren Dovbyk, Savinho, Aleix Garcia, Eric Garcia o Miguel Gutiérrez, però sense l’ex del Granada, el Girona no hagués tingut el múscul necessari per aturar les transicions dels rivals. Contràriament, la temporada passada sí que es va notar la presència del migcampista. Fins que no va arribar Arthur, Yangel va haver de fer de pivot defensiu, com a l’inici de la seva carrera. Oriol Romeu no era el jugador de la primera etapa, Jhon Solís tampoc va funcionar i entre ell i Ivan Martin van haver de compaginar una temporada realment decebedora.
Un jugador estimat
A Girona sempre s’ha apreciat aquells que ho han deixat tot sobre la gespa. Stuani i Portu per descomptat, però sobretot s’aplaudeix aquells qui han de demanar el canvi després de 60 minuts de lluita compromesa. Un d’ells ha estat Yangel, que moltes vegades ha deixat el partit esgotat. De sang calenta, Yangel ha vist 24 grogues en tres temporades, però també deixarà Montilivi amb 11 gols a l’esquena. Esperem que la imatge de l’últim partit no cegui les tres temporades que ha fet a Girona, on ha deixat una impremta molt important. Membre de la plantilla que va aconseguir un tercer lloc a Primera Divisió i, en conseqüència, jugador de l’històric Girona de Champions League, el veneçolà ha format part de l’etapa més gloriosa del club.
Un pas endavant
Enguany, el futbolista veneçolà va concedir una entrevista a l’Esportiu, on deia que volia acabar contracte i fer una passa endavant a la seva carrera. “Porto quatre anys i em queden dos de contracte. No em veig aquí més enllà d’això. Vull seguir evolucionant i escalant en la meva carrera, com sempre. Però, anant pel quart any, si hagués de quedar-me i renovar més temps, ho faria encantat, tot i que les meves aspiracions són continuar creixent com a futbolista“.
Les paraules de Yangel van causar certa impressió a l’aficionat gironí, però la sinceritat del jugador podia deixar entreveure que valoraria una sortida. Tot i això, sembla mentida que faci poc més d’un mes, el migcampista deia que no li tremolaria el pols si havia de ser el capità del Girona. “Serà la meva quarta temporada i si he d’assumir el rol de capità, ho faré sense problemes”.
Quantes coses han hagut de passar per veure el canvi tan brusc en l’actitud del futbolista? Personalment, penso que un jugador que està negociant la seva sortida del club, no hauria de disputar cap minut més amb l’equip i menys de titular. Va ser una estratègia de Michel per deixar entreveure les mancances de l’equip? Dubto que ho sapiguem mai, però Krejčí, que va jugar 90′, ja és fora i Yangel també ha seguit el mateix camí. Fets que contradiuen el discurs del tècnic madrileny, que remarca la importància de tenir jugadors amb sentiment de pertinença. Finalment, només queda agrair la feina del veneçolà i aplaudir-lo quan torni a trepitjar la gespa de Montilivi amb el combinat basc.
Molta feina per fer i molt poc temps per fer-la. El mercat del Girona mereix responsabilitats.
