Imatge de: X Villarreal CF
El Villarreal somia amb la classificació per a la Champions League i necessita guanyar. L’equip groguet arriba a Girona després de golejar a l’Osasuna i recuperar les sensacions perdudes. Amb un estil de joc marcat per la pauta Marcelino, Míchel tindrà tot un repte per aconseguir atacar de manera efectiva.
Marcelino, una assegurança de rendiment
Des de la incorporació del tècnic asturià, el Villarreal és un dels equips que millor competeix de tota la categoria. Amb un 4-4-2 sense pilota i el clàssic extrem interior per deixar el carril per al lateral, els valencians han trobat el seu full de ruta. Amb un joc vertical sense prendre riscos, el potencial ofensiu de l’equip ha augmentat notablement aquesta temporada. Així, incorporacions com la d’Ayoze (15 gols) i Barry (11 gols) representen una amenaça constant.
El Villarreal passa la majoria del temps sense pilota en un bloc mitjà, selecciona quan pressiona, ja que modifica la seva ocupació d’espais i només replega si és necessari. Amb pilota, un dels extrems (acostuma a ser l’esquerra) cau a la base de la jugada, i aprofita el carril el lateral. El quadrat sempre l’ocupen un dels pivots i el punta complementari a Thierno Barry.
La recuperació de Foyth, un punt d’inflexió
El problema més gran que estava tenint l’equip de Marcelino era la solidesa defensiva. Aquesta problemàtica impedia que l’equip fos regular a l’hora de puntuar, però això va canviar. La recuperació de lesió de l’argentí Juan Foyth va fer guanyar un jugador de garanties a l’eix de la defensa. El punt feble de l’equip era la posició de central i Foyth ha canviat el problema per una solució estructural. L’ex-Tottenham té una gran capacitat de fer sortir l’equip des de la base i és l’únic central de l’equip capaç de defensar cap endavant.
Amb ell sobre el camp, Marcelino es pot permetre que el seu company es limiti a defensar i l’eximeix de responsabilitats ofensives. Amb socis com Cardona i Femenía als laterals Foyth ha estat capaç de dotar a l’equip d’una sortida de pilota àgil i precisa.
Fer el partit llarg
Si el Girona no està competint com cal els 90 minuts serà gairebé impossible que puntuï. Els groguets són experts a guanyar per la mínima, ja que estan molt còmodes defensat un resultat i assegurant la victòria. Ja no són l’equip que es va deixar empatar a casa amb la volea de Krejčí i serà molt complicat no tenir la sensació que sempre tenen el partit on volen.
La solidesa defensiva gironina dictarà si els de Míchel poden competir o no el partit. Si el Villarreal troba la manera de fer mal, difícilment perdonaran. És més, els visitants són un equip directe, però que a l’hora d’atacar blocs baixos tenen prou traça, ja que jugadors com Baena o Parejo són diferencials en espais reduïts. Sobretot Arnau haurà d’estar atent a les incorporacions ofensives de Cardona que acostuma a aparèixer, no a ocupar l’espai.
