Imatge: X @GironaFC
Després de dues derrotes seguides, i amb un partit clau a la vista com el de divendres contra el Mallorca a Montilivi, toca valorar el rendiment de molts. Més concretament, cal repassar el nivell dels migcampistes: Witsel, Iván Martín, Lemar i Fran Beltrán, els jugadors que tenen més pes en la circulació de pilota.
Domini sense perill a Mestalla
Si ens centrem en el partit de dissabte contra el València (2-1), es veu clarament que el Girona va tenir autoritat sobre el joc. Amb un 63% de possessió i 482 passades, el conjunt català va tenir el control de la pilota, però no va saber transformar-lo en la victòria. El partit evidencia que el mig del camp és molt fiable en la circulació, però té molt poc impacte ofensiu.
Witsel va ser el jugador amb més passades precises del partit, completant 70 de les 76 intentades. Tothom sap que és el gran referent en la base de la jugada i no comet errors, però el fet que no generi cap passada clau i només dos desplaçaments en llarg en tots els cops que va intervenir indica que el seu rol és clarament conservador.
Iván Martín, per la seva banda, va mostrar un rendiment molt pobre durant el partit. No obstant això, va dur a terme 44 passades amb èxit, i un joc més directe (tres passades llargues bones), però sense destacar especialment en la generació clara d’oportunitats.
Finalment, Thomas Lemar, amb 61 minuts sobre la gespa, va ser qui va tenir menys participació (25 passades). Només onze van ser en camp rival i no va generar cap passada clau, una aportació insuficient per a un jugador amb un perfil més ofensiu.
Més del mateix a Montilivi
En la derrota contra el Betis a Montilivi (2-3), el guió va tornar a ser el mateix que a Mestalla. El Girona va dominar la possessió amb un 56% i 517 passades completades. Tot i aquest control del joc, l’equip no va aconseguir transformar-lo en resultat positiu i el desenllaç va ser, un cop més, la derrota.
Witsel ja va ser el jugador més fiable en el mig del camp, amb 52 passades completades de 54 intents. Va donar continuïtat al joc, però sense incidència en l’últim terç ni capacitat per generar ocasions.
Fran Beltrán, que no va disposar de minuts a València, va jugar 66 minuts. Va completar 48 passades, una de les quals clau, en una actuació que va deixar sensacions millorables. Va aportar criteri en la circulació de la pilota i certa presència en camp rival, tot i que la seva participació en atac va ser més aviat puntual.
Des de la seva arribada ja va mostrar bones impressions, i semblava el perfil més similar a Aleix García des de la marxa del d’Ulldecona. Tanmateix, aquella versió més directa amb pilota del migcampista madrileny s’ha anat diluint amb el pas dels partits. Si aconsegueix tornar a aquella versió inicial, serà una peça clau per l’equip.
Iván Martín més decisiu a la mitja punta?
Iván Martín, en canvi, va ser el més determinant en termes creatius. Amb 20 de 24 combinacions completades a camp rival i dues passades clau, va ser el migcampista que més va intentar generar perill. En els 83 minuts que va jugar, va assumir més risc i va ser el principal focus d’ofensives des del mig del camp.
“Si les passades no tenen intenció, no serveixen de res”
En conjunt, si es fa balanç de les estadístiques, Míchel té raó quan diu que no serveix de res acumular passades si no tenen intenció ni incidència real en el joc. Cal que l’equip millori en aquest aspecte i recuperi un estil més vertical.
El que no pot ser és que siguin els centrals —tant Blind, com Reis o Francés— els principals responsables de les passades progressives. Aquest tipus de responsabilitat hauria de recaure més en els migcampistes. En aquest sentit, el doble pivot format per Witsel i Beltrán, amb Iván o Ounahi més alliberat i en una posició més avançada, podria ser l’estructura que millor s’ajusta al que demana l’entrenador de Vallecas.
