Imatge de: X @GironaFC
En el futbol d’elit sovint ens obsessionem amb les tàctiques, els sistemes de joc o les decisions arbitrals, però la història ens demostra que molts cops el que acaba matant un projecte és més estructural: la mala planificació de la plantilla. No es tracta només de tenir bons jugadors, sinó de tenir-ne prou i amb bona actitud davant les adversitats. El calendari asfixiant ha mostrat un perill: la falta de competència a la plantilla del Girona FC.
Normalment, es veu la competència com una cosa negativa, però realment, mentre sigui sana, la rivalitat per una posició és l’única eina capaç de pujar el nivell mitjà de tot el grup. És el que els entrenadors anomenen “apujar el terra de l’equip”: quan el suplent colla, el titular ha de volar. Quan tots els jugadors estan implicats i lluitant, sabent que un mal entrenament els pot enviar a la banqueta, el benefici col·lectiu és immediat. Tothom vol jugar, però només n’hi caben onze. Aquesta tensió competitiva és la benzina que manté els jugadors alerta i donant tot el que tenen. Sense ella, l’equip entra en una zona de confort letal.
La confecció del Girona
Ara mateix, la confecció de la plantilla del Girona no convida a pensar en una competència real. Les moltíssimes baixes per lesió i molèsties, a més de les competicions de seleccions –com la Copa d’Àfrica o el Mundial Sub-20–, fan que Míchel es vegi obligat a fer jugar als mateixos jugadors sense tenir ni tan sols l’opció de canviar l’onze. El tècnic està sobrevivint a les baixes, i això és un greu problema. En el seu dia, el director esportiu Quique Cárcel va justificar no portar un lateral esquerre suplent per tal de no “crear una gran competència a la banda esquerra”.
La conseqüència directa d’aquesta falta de fons d’armari és que molts jugadors no veuen perillar la seva titularitat, independentment del seu rendiment recent. Quan la meritocràcia desapareix per falta d’efectius, el nivell d’autoexigència baixa inconscientment. L’exemple més clar és el més recent: Gazzaniga no va tenir una bona actuació davant l’Elx, però Livaković ja ha declarat que no jugarà sota cap circumstància, per tant, l’argentí no sent cap pressió per encadenar bons partits. Aquest és l’exemple de la porteria, però passa el mateix als laterals, a la medul·lar i a la punta de l’atac.
Tot això s’hauria pogut evitar amb una planificació clara a l’estiu i no anar a l’últim dia de mercat a fer la feina a última hora. Ara es paguen les conseqüències d’una plantilla mal confeccionada i amb poca profunditat.
