Imatge: X @GironaFC
Azzedine Ounahi va aterrar a Girona aquest estiu amb ganes de tornar a exhibir-se com aquell jugador que va enlluernar en el Mundial de Qatar. Un futbolista que va quedar gravat en la ment de Luis Enrique. “El 8 del Marroc”, va expressar l’asturià.
Després de no poder completar una gran campanya a l’Olympique de Marsella, ‘Azz’ va fer un canvi d’aires. Al Girona va millorar els seus registres de cara a porteria, amb cinc gols i tres assistències en els 19 partits que ha jugat amb la samarreta blanc-i-vermella.
Més enllà d’aquest fet, el que fa únic al marroquí és la seva qualitat i el bon tracte amb el joc. És un futbolista diferencial, capaç d’interceptar l’espai on situar l’esfèric i crear la jugada de perill. Bona mostra d’això ja es va veure en l’acció del segon gol, obra de Tsygankov, al camp de l’Alabès.
No obstant això, en els últims partits el de Casablanca, incrustat a la banda esquerra, no ha acabat de tenir la incidència en el joc que sí que tenia quan ocupava la seva posició privilegiada, la de mitjapunta.
Jugant a la posició de mitjapunta pur (que no migcampista), el Girona només ha concedit una derrota, davant l’Osasuna a El Sadar. En canvi n’ha sumat tres victòries i dos empats. Incrustat al perfil esquerre, els gironins han perdut dos dels quatre partits disputats. Aquests dos, els últims davant el Betis i el València.
La lesió a la Copa Àfrica
Tot fa pensar que aquesta “davallada” del marroquí es pot deure al fet que encara no acaba de fer net de la lesió que va tenir durant la Copa Àfrica, i que el va llastrar durant el tram final del campionat. També s’ha de tenir en compte que hi ha el Mundial amb l’horitzó. Una situació que fa despertar rumors, “el jugador no vol posar la cama” per arribar fresc amb la seva selecció.
Des del seu retorn un cop superada la lesió, el mig centre ofensiu del Girona només ha pogut participar en dos gols (contra l’Athletic Club i de penal davant el Betis) i el seu rendiment ofensiu s’ha vist minvat, fins al punt de passar desapercebut en els partits, tal com va succeir en l’últim duel davant el València.
Sigui el motiu que sigui, el Girona no ha acabat de fer la feina del tot i necessita exhibir talent, ànima, orgull i compromís per aconseguir la permanència. I les claus passen per recuperar al millor Ounahi.
Una de les solucions pot ser situar-lo a la seva posició predilecta. Per la qualitat que té, pel joc que dona a l’equip, pel perill que transmet, però sobretot per ocupar una zona del camp on realment el marroquí sigui perillós. I tot implica tornar als orígens: la mitjapunta.
