Imatge: Albert Geli (GEIEG)
Hi ha temporades que es recorden pels resultats i n’hi ha d’altres que es recorden per tot el que representen. En un moment en què el bàsquet gironí gaudeix de bona salut, la temporada del GEiEG Pacisa és una d’aquelles per recordar a la ciutat. El resultat final encara és una incògnita, però acabi com acabi la temporada ja ha superat qualsevol expectativa.
Les gironines arriben a la recta final amb la possibilitat de fer història i tancar la temporada en dues setmanes. Amb l’ascens a la Lliga Challenge (segona categoria de bàsquet estatal) a tocar, es veuran les cares amb el Maristes Corunya, en una eliminatòria a doble partit: l’anada al Lluís Bachs (2 de maig) i la tornada a Corunya, una setmana més tard (9 de maig).
El GEiEG Pacisa ha protagonitzat una temporadaper sobre de les seves expectatives inicials. L’equip de Pau Fuster iniciava l’octubre amb l’objectiu clar: la permanència a LF2. Amb el pas de les jornades, però, va anar creixent fins a consolidar-se a la zona alta de la classificació. “Aquest any hem gaudit d’estar allà dalt i no hem pensat en res més, hem anat partit a partit”, explica Vane González, capitana i jugadora més veterana de l’equip, vinculada al club durant 12 temporades.
I amb aquest ‘pas a pas’ certificaven els play-offs a falta de quatre jornades per acabar la lliga regular. Finalment, la victòria contra el Dishelec 65 Viladecans (74-36) en la darrera jornada les classificava per aquesta final, que es va mantenir oberta fins a últim moment amb el triple empat entre les grupistes, ESCO Femenino Alcorcón i el CB Claret Benimaclet.
Sense pressió, però amb convicció
Les jugadores ho viuen amb naturalitat. “S’ho agafen com un final de festa”, explica Fuster, conscient que “el que han fet és molt complicat i no passa cada temporada”. El tècnic, que s’estrena aquesta temporada com a primer entrenador de l’equip després d’haver passat per altres clubs gironins i d’estar fortament lligat al club, insisteix que l’equip arriba sense pressió: “no estem obligades a res”. Tot i això, no renuncien a competir: “Ens hem guanyat el dret a mirar els ulls directament al Corunya”.
Imatge: Albert Geli (GEIEG)
En la mateixa línia, el coordinador de la secció de bàsquet del GEiEG, Carles Surís, reitera que des del club no hi ha cap pressió afegida, tot i que reconeix que “qui ha fet esport sap que la pressió te les poses tu mateix, perquè quan estàs competint i veus que funciona, vols competir encara més.” El mateix afany de joc es viu dins el vestuari. “Hi creiem, si hem arribat fins aquí, per què no podem acabar-ho de fer?”, es pregunta la Vane. Una recompensa que arriba com a resultat del treball fet durant anys. “Al final som un grup d’amigues que estem jugant a bàsquet, el que més ens agrada fer en aquesta vida”.
Maristes Corunya és un dels equips més sòlids de la categoria. El conjunt gallec arriba a la final després de dominar amb autoritat el seu grup amb un balanç de victòries de 23-3 -millor que Segle XXI, equip líder del grup del GEiEG-. Tot plegat el situa com un dels principals candidats a l’ascens i un repte majúscul per al GEiEG Pacisa, que arriba amb dues lesions importants -Núria Bagaria i Agustina Talasimov.
El factor pista, sense por
Les de Fuster arriben amb el cap alt per afrontar els dos partits decisius. Amb el primer partit a casa i el segon a Galícia, les gironines no es deixen acovardir pel factor camp. “Crec que jugar a casa ens pot donar aquesta primera fortalesa, aquesta primera empenta per mirar de fer un molt bon partit”, comenta el tècnic.
Aquesta serà la primera oportunitat per jugar l’any vinent a la Lliga Challenge, en una eliminatòria d’anada i tornada introduïda aquest any. El nou format de competició implica que, en cas de no aconseguir l’ascens en aquesta primera eliminatòria, el GEiEG encara tindria una segona via: el play-off, al qual s’incorporaria a les semifinals. D’aquesta manera, les gironines disposen de dues opcions per fer el salt de categoria.
Imatge: Albert Geli (GEIEG)
El futur, també en joc
En un club amb un perfil formador, que ha crescut posant el focus en el desenvolupament de jugadores i en la identitat pròpia, l’escenari que s’obre també va més enllà de la pista. “El club sempre ha respost als ascensos esportius però evidentment estem parlant de categories que, suposo que ens haurem d’asseure amb els directius i valorar realment si sí o si no”, admet Surís al respecte. Un reflex d’un projecte que, tal com també remarquen des del club, posa en valor “l’esforç que fan els esportistes”.
De moment tot està en joc. No hi ha res guanyat ni res perdut. Però ja és una temporada per recordar. Una temporada que serveix de comiat excel·lent per a jugadores emblemàtiques com la Vane González o la Janina Pairó. Per a tancar capítols d’un grup que ha crescut junt. I potser també d’una etapa a la banqueta, amb un futur encara obert.
