Imatge: Cedida Ferran Corominas
Ferran Corominas ‘Coro’ (Banyoles, 1983) és el perfil de davanter que tant ha trobat a faltar el Girona des de la lesió de Vanat. Un davanter amb olfacte golejador i capacitat per aparèixer quan més crema la pilota. Amb més de 240 partits a Primera Divisió i una trajectòria consolidada al futbol espanyol defensant les samarretes de l’Espanyol, Osasuna, Girona, Elx o Mallorca, abans d’emprendre aventures més exòtiques, el banyolí continua sent una veu autoritzada per parlar de gol i de supervivència.
Conversem amb Coro a poc més de 48 hores d’un Girona-Elx carregat de simbolisme per ell. Dos clubs que coneix a la perfecció i als quals guarda una estima especial. A Montilivi hi va jugar cedit la temporada 2011-12, un curs difícil amb fins a tres canvis a la banqueta però que va acabar amb una salvació molt aplaudida a les últimes jornades. Tot i així, Coro va ser el màxim golejador d’aquell Girona amb 18 dianes, una de les millors xifres golejadores de la seva llarga carrera. Després, a Elx, hi va viure tres temporades memorables convertint-se en una figura molt estimada gràcies, entre d’altres, a l’històric ascens a Primera amb Fran Escribà al capdavant. Home de gols i de moments decisius, Coro sap millor que ningú què exigeixen els partits a vida o mort, a caixa o faixa. I dissabte, a Montilivi, el Girona en disputarà un de molt important.
T’han preguntat molt aquests dies?
Bueno, una mica, perquè està el tema calent. Al final, quan s’acosta el final de Lliga, els equips de baix comencen a guanyar i es complica tot. A part de preguntar-me pel Girona-Elx, que han sigut equips meus, també s’ho juguen tot Mallorca i Osasuna, on també hi he jugat. Per tant..
I fins fa res també l’Espanyol
Sí, ha estat una cosa estranya, no havia passat mai. No era normal lo de la primera volta, però lo de la segona tampoc. Es va complicar molt al final, però per sort han acabat arribant aquestes dues victòries.
Hi seràs dissabte a Montilivi?
No, em coincideix que estic fora.
Potser ho viuràs més tranquil doncs
Tranquil… Estic més tranquil si estic a dins del camp. Des de fora sempre et poses més nerviós.
Com a jugador t’ha tocat passar per situacions similars, arribant a les darreres jornades amb l’aigua al coll… A l’Espanyol, la temporada que vas estar al Girona (any 2011/2012)… Com a futbolista estàs preparat per aquest tipus de situacions?
Viure situacions així et curteix i t’ajuda a gestionar-les cada vegada millor. Al final, t’adones que sovint tot passa més per un tema mental i pel bloqueig que genera la situació. Moltes vegades, mantenint la mateixa idea de joc i la mateixa intensitat, acabes guanyant, però quan entres en aquesta dinàmica, sembla que res no et surti bé.
De cara a aquesta última jornada, preferiries ser el Girona o l’Elx?
Home, jo realment preferiria ser el Girona. Jugues a casa, depens de tu i ‘només’ necessites guanyar. No has de guanyar de 3 o 4, només has de guanyar. I l’Elx, a fora, durant tot l’any no ha estat bé (el pitjor visitant de la Lliga). L’empat li val i quan surts a empatar normalment perds.
Encara que diguin que Montilivi no apreta com altres camps, la gent es farà sentir i el camp estarà ple. Potser no es nota tant com, per exemple, el Sánchez Pizjuán, però en un partit així els jugadors sortiran supermotivats i, com a entrenador, poc has de fer per motivar-los, més aviat has de calmar-los.
M’agradaria molt que guanyés el Girona, però amb l’estima que li tinc a l’Elx dels tres anys que hi vaig ser allà, encara que perdés, doncs que es pugui donar la carambola i es pugui salvar.
Durant aquests dies previs és molt important fer molt discurs futbolístic, entrenar, tàctica… o és més important que cadascú se centri en lo seu i rebaixar tensió?
Cada jugador és un món. A algú potser li va millor rebaixar revolucions, algun altre està molt ficat. És molt difícil, com a entrenador, tenir 25 personalitats diferents i que tothom estigui igual d’implicat. En partits així, motivació no en fa falta. L’entrenador vol fer el seu discurs, però al final són 90 minuts, i cal estar tranquils, per què hi haurà temps segur.
Tu vas ser l’heroi de la permanència de l’Espanyol amb aquell gol decisiu del 13 de maig del 2006 a Montjuïc. Dissabte, el possible heroi pot ser Stuani…
Com a jugador sempre vols marcar, i en partits així encara més, però tampoc pots obsessionar-t’hi. Si ha de ser per a tu, ja arribarà. El més important és prendre la millor decisió en cada jugada i no jugar ofuscat pensant només en fer el gol. En el meu cas es va donar que vaig marcar jo, però aquell dia també vam generar moltes ocasions. No sé qui serà l’afortunat dissabte, però de Stuani tots sabem el gol que té i esperem que estigui inspirat.
Parlant d’ocasions… El Girona ha estat l’equip de la Lliga que més cops ha xutat en els darrers dos partits (54), però només ha fet un gol…
A vegades és inexplicable, potser una mica el bloqueig mental. O el voler xutar en una posició que no és la més adient perquè vols marcar, i et compta com a xut… Esperem que no s’hagi de patir fins a l’últim minut i ja a la primera part ho encarrilin. Amb intensitat, però amb tranquil·litat, que el partit és llarg, i l’Elx, al saber que l’empat li val, no crec que surti a atacar molt. El Girona podrà portar el pes del partit i tenir ocasions.
Tu vas ser una temporada a Girona. Aquell Girona no té res a veure amb el d’ara i la ciutat s’ha bolcat amb l’equip durant la setmana. Com perceps l’evolució?
Aleshores era diferent. Ara hi ha molta més gent que se sent del Girona. Abans jo notava que molta gent sí que venia al camp, però també eren del Barça. Ara hi ha cada cop més gent que ho sent i recolza l’equip. És normal també, i cada cop hi haurà més gent.
Esperem que es salvi el Girona i veurem què passa amb l’Elx…
Firmem l’1-0 i que es salvi l’Elx també.
