Imatge de: X @GironaFC
Cristian Portugués ‘Portu’ està de tornada. El cap de setmana passat va rebre l’alta mèdica i va entrar a la convocatòria contra el Cadis, tot i que encara no va arribar a disputar cap minut. Deu mesos després d’una de les lesions més dures de la seva carrera, l’extrem murcià torna a veure la llum al final del túnel.
El novembre del 2025, durant un entrenament, Portu va patir un trencament del lligament encreuat anterior del genoll esquerre que el va obligar a passar pel quiròfan i iniciar un llarg procés de recuperació. Des d’aleshores, però, no ha deixat de ser important per al Girona des d’una altra perspectiva, exercint de pal de paller del vestidor i sent un dels líders d’un equip que va acabar perdent la categoria.
Ara, podria completar el seu retorn en un context especialment simbòlic. No només pel que significaria deixar enrere definitivament una recuperació tan llarga i exigent, sinó també per l’escenari i el rival que tindrà al davant.
I és que el Girona s’enfronta aquest divendres a l’Albacete (21.00 hores), un club que va acollir a Portu durant dues temporades, entre el 2014 i el 2016. Allà va començar a fer-se un nom al futbol professional abans de fer el salt al Girona i iniciar una etapa que acabaria convertint-lo en un dels futbolistes més estimats de la història recent del club.
Per això, la possible reaparició tindria un doble component emocional: el retorn als terrenys de joc i el retrobament amb el club que li va donar l’oportunitat de créixer, consolidar-se a Segona i obrir-se camí cap a l’elit.
El seu pas recordat per Albacete
L’etapa de Portu a Albacete no va ser com la de qualsevol futbolista. Va ser curta —segurament més del que haurien volgut els aficionats del ‘Queso Mecánico’—, però extraordinàriament profitosa. Tant per implicació com per rendiment.
Durant aquelles dues temporades, Portu va ser el futbolista més utilitzat tant per Luis César Sampedro com per César Ferrando. I ho va fer, a més, ocupant posicions més endarrerides de les que posteriorment ens acostumaria a veure a Montilivi. En més d’una ocasió va actuar com a pivot o interior, rols que ja havia desenvolupat durant la seva etapa al València Mestalla.
En la seva primera temporada va signar sis gols i tres assistències en 33 titularitats, i es va convertir en un futbolista pràcticament indiscutible i només superat per Rubén Cruz, amb 10 gols, en l’apartat golejador.
El binomi es repetiria la temporada següent, tot i que amb xifres encara més ajustades: Portu tornaria a marcar sis gols, mentre que Cruz en faria set. Aquesta vegada, però, el seu rendiment ofensiu no seria suficient per evitar un descens dolorós a l’aleshores anomenada Segona B.
Portu havia renovat mesos abans, però el descens va provocar que quedés lliure i es convertís en una de les peces més cotitzades d’aquell mercat d’estiu. Diversos clubs de Segona es van interessar per ell i fins i tot hi va haver pretendents de Primera, però el Girona va actuar amb rapidesa.
Només 48 hores després de la cruel derrota contra Osasuna a la final del play-off d’ascens, a Montilivi, el club gironí ja començava a planificar la temporada següent amb l’objectiu de tornar a intentar l’ascens. I Portu va ser el primer fitxatge d’aquella nova planificació.
Una aposta immillorable
La temporada 2016-17 acabaria amb l’històric ascens del Girona a Primera Divisió en aquella nit inoblidable contra el Saragossa. Portu hi va tenir un paper protagonista amb vuit gols, cinc assistències i una titularitat indiscutible per a Pablo Machín. Arribar i moldre, que se’n diu.
Aquella temporada li va obrir definitivament les portes de Primera, una categoria on ja havia debutat anys abans amb el València de la mà de Juan Antonio Pizzi, tot i que Unai Emery havia estat el primer a convocar-lo amb el primer equip.
Avui, Portu acumula gairebé 300 partits a Primera Divisió entre Girona, Reial Societat —on va aixecar una Copa del Rei— i Getafe. Una trajectòria que explica fins on ha arribat aquell futbolista que, abans de consolidar-se a l’elit, va haver de picar pedra a Segona, categoria on tornarà a jugar nou anys després. El futbolista murcià no juga a Segona des del 10 de juny del 2017, al camp del Còrdova i amb el Girona ja ascendit.
I potser per això, ara que amb 34 anys ha de tornar a jugar a la categoria de plata després d’una lesió que l’ha mantingut gairebé un any apartat dels terrenys de joc, el seu possible retorn als terrenys de joc té encara més significat.
Si Quique Álvarez ho considera oportú, divendres pot ser, per tant, un dia assenyalat al calendari de Portu. Pel context, però també pel rival. Perquè abans de la història d’amor entre Portu i Girona, hi va haver Albacete. I potser no hi ha millor escenari per tancar el cercle.
