Imatge de: X @GironaFC
La tercera és la bona i Girona és la ciutat tres vegades immortal. Dues frases que formen part del folklore popular i que aquest curs Yáser Asprilla tindrà l’oportunitat de fer bones. Ara afronta la seva tercera temporada a Montilivi, i potser definitiva, per fer gala de tot el seu talent.
El jugador de 22 anys s’ha convertit en la gran sorpresa de l’equip en aquest inici de competició. Amb tres gols, és actualment el màxim golejador de la competició. Una xifra encara més sorprenent si tenim en compte que no ha estat titular en cap dels tres partits disputats. En tots ells, Quique Álvarez l’ha introduït com a revulsiu des de la banqueta.
Només 82 minuts sobre la gespa —ni un partit sencer— li han servit per arribar als tres gols i començar a reclamar una oportunitat des de l’onze inicial. La marxa de jugadors com Tsygankov i Minsu, han deixat la posició d’extrem encara més orfe. Una situació que, alhora, obre les portes a futbolistes com Jastin o el mateix Asprilla de poder fer un pas endavant i explotar tot el potencial que fins ara només han pogut mostrar a través de pinzellades de molta qualitat.
Nova oportunitat per Asprilla
Tot plegat sembla haver posat les condicions òptimes perquè Yáser Asprilla pugui convertir-se, definitivament, en aquella estrella que prometia ser en la seva arribada a Montilivi. Malgrat això l’ingredient clau d’aquesta equació tornarà a ser la confiança, implicació i actitud del jugador. Si és capaç de creure en el projecte i sentir-se una peça important dins d’aquest, ja ha demostrat tenir prou talent per convertir-se en un dels pilars del Girona i en un futbolista diferencial a la categoria.
Aquest dissabte (16.15 hores) tindrà una nova oportunitat per demostrar el seu talent al Molinón. La baixa de Jastin per una lesió muscular al quàdriceps de la cama dreta pot obrir-li la porta a la titularitat davant l’Sporting de Gijón.
El pes del 10
Hi ha dorsals que són alguna cosa més que un número estampat a l’esquena. I el 10 n’és, probablement, el millor exemple. A vegades, tot i semblar molt superficial, acostuma a anar acompanyat d’unes expectatives i una responsabilitat que, encara que puguin semblar simbòliques, pesen. Michel en el seu moment ja va advertir que havia estat un error cedir-li aquest dorsal.
Yáser Asprilla va aterrar a terres gironines un 23 d’agost de 2024 a canvi de 18 milions d’euros fixos, i es va convertir en el fitxatge més car de la història del club. El context era molt diferent de l’actual. Amb només 20 anys, arribava després d’una bona temporada a la segona divisió anglesa, però amb el pes de ser una de les grans apostes d’un Girona que debutava a la Champions League.
Dos anys després, el context del club ha canviat completament. De la Champions a Segona Divisió, tot sembla indicar que el colombià continuarà formant part del projecte. Aquest cop, però, ho farà començant des de baix i amb menys pes sobre les espatlles. Una oportunitat perfecta per a un jugador que semblava no acabar d’explotar mai tot el potencial que se li intuïa i se li exigia pel preu pagat.
Tot ha canviat i també ho ha fet el número de la seva esquena. Aquesta temporada ha deixat enrere el 10 per vestir el 22. Un canvi aparentment anecdòtic, però que també pot representar l’alliberament d’una part del pes amb què va haver de conviure des de la seva arribada a Montilivi.
En definitiva, si Asprilla és capaç d’entendre que aquest pas enrere poden acabar sent tres passes endavant i aposta pel retorn del Girona a Primera, està cridat a ser un dels futbolistes que més alegries pot donar a Montilivi. Al cap i a la fi, diuen que la tercera és la bona.
