Imatge de: X @GironaFC
El Girona va guanyar a l’Albacete i va sumar la segona victòria seguida de la temporada (2-0) gràcies als gols d’Abel Ruiz i Donny Van de Beek. Els blanc-i-vermells van ser molt efectius davant el penúltim classificat de la Lliga i van sumar tres punts que els situen —a falta de completar la jornada— en posicions de play-off.
L’efectivitat és la gran fortalesa de l’equip de Quique Álvarez, que van aprofitar les poques ocasions que van tenir per fer gol. Malgrat no fer un bon futbol i patir durant molts trams de partit, la qualitat dels gironins els permet marcar i guanyar partits. En una categoria tan rocosa i tan llarga com la Segona Divisió, dominar les dues àrees —com està fent ara mateix el Girona— és clau.
Tot i això, hi ha coses que s’han de millorar. En la prèvia al partit, el tècnic gallec parlava que havien de controlar els mini partits. Aquells trams en què el Girona desconnecta i permet al rival arribar amb facilitat a l’àrea de Gazzaniga. El porter argentí va tornar a ser clau —com ja ho va ser davant el Cadis la setmana passada— per guanyar i, a més, va deixar la porteria a zero per segon cop aquesta temporada.
Una d’aquestes desconnexions acostuma a arribar just després de vestidors. El Girona ha encaixat tres gols en aquest tram de partit i, contra l’Albacete, va estar a punt de rebre’n el quart. Gazzaniga va evitar l’1 a 2 amb una gran mà per desviar una pilota que va impactar al pal abans de sortir per la línia de fons.
El control del partit
Quique Álvarez també va destacar el control com una de les facetes que han de millorar pels pròxims partits. El gallec va reconèixer que s’havien perdut moltes pilotes, fet que els havia fet mal davant un equip com l’Albacete, que corre ràpidament.
Això també va provocar que els castellanomanxecs poguessin centrar amb facilitat. Una situació que va complicar força la vida dels centrals gironins. L’equip d’Alberto González ho va intentar de totes les formes possibles, però Gazzaniga, el pal i la mala punteria van evitar el gol dels visitants. Ocasions en van crear, però no van ser prou efectius.
De fet, una de les coses que va fer bé l’Albacete —a diferència del Girona— és guanyar les segones jugades. Això va permetre generar més perill sobre la porteria de Gazzaniga, que va acabar el partit amb sis aturades. «Ha estat una peça molt important, és un porter que ens ha de donar molts punts», va reconèixer l’entrenador.
Marge de millora
Hi ha marge per millorar i continuar creixent, però el Girona s’ha adaptat ràpidament a la categoria de plata. A partir d’aquí, i amb la tranquil·litat que dona tenir punts a la classificació, els de Quique Álvarez poden anar corregint els errors que han comès fins ara. «Hem de millorar, però hem de posar en valor d’on venim i com estem», deia el tècnic que tenia fins a una desena de baixes entre convocats amb les seves seleccions i lesionats.
Malgrat tot això, la victòria es va quedar a casa. Les estadístiques (amb els expected goals) auguraven que el marcador hauria d’haver estat 1-4 per a l’Albacete, però el Girona va guanyar 2 a 0. «Ens ha de donar ànims per afrontar el partit contra el Mallorca amb tranquil·litat, ganes i il·lusió. Sabíem que no seria un partit fàcil», va confessar Álvarez. I això també forma part de la Segona Divisió. Punts que poden valer un ascens a final de temporada.
