Imatge de: X @GironaFC
Carles Pérez ha caigut a peu dret. Tot i que només ha pogut jugar tres estones des que va arribar, ha deixat una empremta immediata amb dos gols. Ja són més dels que va marcar en 27 partits la temporada passada a Grècia, on només va signar una diana amb l’Aris de Salònica.
Ara per ara, l’extrem és una de les peces que més rendiment immediat està oferint. Tot i que sembla que l’aposta titular per la banda dreta és Asprilla, Carles Pérez no li està posant gens fàcil a Quique Álvarez a l’hora de configurar l’onze cada setmana. Lluny de la pausa i el talent associatiu que aporta el colombià, el de Granollers aporta verticalitat elèctrica i agressiva a l’atac. Una característica que és or en una categoria tan rocosa com LaLiga Hypermotion, on el joc directe castiga qualsevol petit error rival.
Després d’anys encadenant etapes d’una irregularitat clara, Pérez aterra a Montilivi en un context idoni per fer net i recuperar la seva millor versió. Amb 28 anys, cert grau de maduresa futbolística i la tranquil·litat de tornar a competir a casa, sembla que a Girona s’ha retrobat i té prou fam per sorprendre tothom i donar moltes alegries a l’equip.
L’actitud de Carles, immillorable
Una altra cosa clau a tenir en compte en aquestes primeres setmanes és l’actitud. No ha arribat amb els aires d’una estrella que accepta a contracor jugar en una categoria inferior. Al contrari, s’ha arremangat des del primer minut, amb un llenguatge corporal competitiu, una integració al vestidor immediata i un procés d’adaptació gairebé inexistent sobre la gespa.
De moment ha sortit cara, però la Lliga és una cursa de fons i encara és aviat per saber si això és flor d’un dia o si realment el jugador té la capacitat física i mental per trobar la regularitat i continuïtat que exigeix un calendari amb tants compromisos. Ell ja ha demostrat de sobres del que és capaç, la gran pregunta ara és: quant de temps podrà mantenir aquesta versió?
