Imatge de: X @GironaFC
El món del futbol ha viscut aquestes darreres setmanes l’aturada de seleccions més llarga de la història moderna després que la FIFA decidís unificar les finestres internacionals que fins ara tenien lloc al setembre i a l’octubre. Mentre que les segones divisions de les principals lligues europees també s’han sumat a l’aturada, a Espanya la pilota ha continuat rodant. Tot plegat ha deixat el Girona especialment perjudicat per les nombroses baixes.
En aquest context, amb Asprilla concentrat amb la seva selecció i les lesions de Jastin i Bryan Gil, s’ha obert la porta a Javi Sarasa perquè encadeni les seves dues primeres titularitats a la Lliga amb el primer equip blanc-i-vermell. Els partits del futbolista del filial contra l’Albacete i el Mallorca han estat solvents. Cap meravella, però sense desentonar.
El jugador de la casa ha demostrat que la pilota no li crema, en un exercici de seguretat i valentia molt necessari per als futbolistes que pugen a l’elit. Tot i alguns desajustos tècnics i errors en la presa de decisions, la seva desimboltura amb la pilota als peus és un dels atributs que li donen més valor. A més, tot i ser dretà, ha mostrat destresa amb la cama esquerra; contra el Mallorca, va posar una gran centrada a Boñar que gairebé va permetre al conjunt blanc-i-vermell avançar-se en el marcador.
Ara bé, aquesta desimboltura amb la pilota als peus encara no s’ha traduït en una gran capacitat golejadora. Les xifres del seu pas pel filial en donen una pista; en 75 partits entre la Tercera i la Segona Federació, Sarasa només ha anotat cinc gols.
Tot i la seva polivalència, que l’ha dut a ocupar posicions més endarrerides en alguns partits, més del 75% de les seves aparicions han estat a la línia ofensiva. Aquestes xifres evidencien que l’encert de cara a porteria és un dels aspectes que encara ha de millorar si vol consolidar-se al futbol professional. La seva predisposició a participar en el joc ofensiu és una virtut que pot aportar molt al Girona, però el repte passa per transformar aquesta iniciativa en més producció ofensiva, tant en forma de gols com d’assistències, o bé trobar un encaix en una posició més endarrerida.
Les bandes del planter
El planter del club gironí sembla haver seguit els darrers anys una producció en cadena de jugadors de banda. Però, de la mateixa manera que els produeix, també els ha triturat. Óscar Ureña, Gabri Martínez, Ilyas Chaira, Minsu, Joel Roca i Iker Almena són alguns dels talents, molts dels quals nascuts a la província, que el club ha format els darrers anys. Tanmateix, tots han marxat tot just començar, sense gairebé tenir oportunitats al primer equip, i han trobat una trajectòria més pròspera lluny de Girona.
Sarasa intentarà trencar aquesta dinàmica i fer-se un lloc al primer equip. Igual que Jastin Garcia, que coneix de primera mà les dificultats per fer el salt definitiu. El figuerenc, que acaba contracte el juny vinent, hauria rebutjat aquest estiu propostes que doblaven el salari que percep a Girona, mentre que les ofertes de renovació que el club li ha fet arribar durant els darrers mesos haurien estat insuficients.
Un exemple més de com la gestió dels joves talents pot acabar accelerant-ne la sortida abans que tinguin temps de consolidar-se. Ara, Sarasa té l’oportunitat de seguir el camí de Joel Roca, que la temporada passada va gaudir de minuts i confiança, i convertir les seves aparicions en alguna cosa més que una resposta puntual a les necessitats de la plantilla.
Un jugador de la confiança de Quique Álvarez
Quan el Girona aposta per l’entrenador del filial per dirigir el primer equip, una de les conseqüències que se’n poden esperar és que els joves que ja coneix tinguin més facilitats per fer el salt. En el cas de Javi Sarasa, aquesta confiança ve de lluny.
Quique Álvarez n’ha seguit l’evolució de primera mà i ha estat testimoni de la seva progressió. En la primera temporada junts a Tercera Federació, Sarasa va tenir un paper residual, però en només una temporada es va convertir en una peça clau del Girona B a la Segona Federació.
Ara comença un repte diferent, demostrar que el seu creixement no s’atura al filial i que pot tenir continuïtat al primer equip. Per fer-ho, haurà de competir per un lloc amb futbolistes com Bryan Gil, que ha generat dubtes, Jastin, que encara no ha acabat de consolidar-se, i Unai Hernández, que ha tingut poca continuïtat, però ha mostrat un rendiment ascendent.
La confiança de Quique Álvarez pot ser un factor favorable per a Sarasa, però el repte serà demostrar que mereix un lloc més enllà de les baixes que li han obert la porta, amb la seva polivalència com a millor carta per jugar.
