Imatge: X @Girona FC
Durant aquestes dues setmanes d’aturada per seleccions, el Girona ha estat el club més afectat de la Lliga Hypermotion. Fins a sis jugadors han estat convocats amb el seu país, entre ells peces tan importants com Asprilla, Vanat o Holmes Junior, indiscutibles a l’onze durant l’inici de lliga.
Malgrat les nombroses absències, l’equip ha saldat els dos compromisos amb quatre punts de sis possibles gràcies a la victòria davant l’Albacete (2-0) i l’empat contra el Mallorca (0-0). Un balanç que permet extreure diverses conclusions positives de cara als pròxims partits.
La solidesa defensiva
La baixa de Holmes Junior, que estava rendint a un gran nivell, semblava difícil de suplir. No obstant això, la parella formada per Francés i David López, que fins ara no havíem vist en acció, ha estat a l’altura. Tot i els dubtes que podia generar veure l’aragonès actuant al perfil esquerre de la defensa, el seu gran rendiment ha servit per dissipar-los. Per la seva banda, David López continua responent físicament i ha mantingut un bon nivell.
Aquesta aturada de seleccions deixa una conclusió clara; mentre Boñar ocupi el lateral dret, el lloc de Francés és a l’eix de la defensa. El lateral madrileny també ha fet un pas endavant, especialment en l’aspecte defensiu. Els seus primers minuts amb la samarreta blanc-i-vermella van deixar sensacions una mica fredes, però, a poc a poc, s’ha anat guanyant un lloc a l’onze.
Caldrà veure, doncs, si Quique Álvarez opta per reestructurar la defensa amb el retorn de Holmes Junior. La parella de centrals dels dos últims partits ha respost amb solvència i ha aconseguit mantenir la porteria a zero, un mèrit que també cal atribuir a Gazzaniga.
Van de Beek a la mitjapunta
La convocatòria de Vanat amb Ucraïna va portar Abel Ruiz a ocupar la punta de l’atac, i va deixar vacant la posició de mitjapunta. Quique va apostar per l’experimentat Van de Beek, que ja havia estat titular a Cadis. El neerlandès va signar una gran actuació davant l’Albacete (2-0) amb un gran gol i minuts de qualitat.
Aquesta bona actuació li va permetre repetir titularitat contra, probablement, el millor equip de la categoria, el Mallorca. Va disputar 72 minuts, on no ho va fer malament, però tampoc va ser dels jugadors més destacats del matx. Més enllà de les seves actuacions sobre la gespa és important que torni a sentir-se futbolista i recuperi la confiança. Tots sabem del que és capaç i, si aconsegueix guanyar regularitat, pot convertir-se en un jugador diferencial a la categoria.
Amb el retorn de l’ucraïnès, veurem qui ocupa la posició de mitjapunta. Les opcions no són poques: Van de Beek, Abel Ruiz, Unai Hernández, Asprilla… Un ventall de possibilitats que planteja un nou dilema per als germans Álvarez.
El pas endavant de Carles Pérez
Finalment, cal destacar el rendiment de Carles Pérez. L’absència d’Asprilla, segon màxim golejador de la categoria, deixava un buit important a la banda dreta de l’atac. L’extrem català ha fet un pas endavant i ha assumit bona part del pes ofensiu de l’equip. Al cap i a la fi, comparteix un perfil similar al d’Asprilla, extrem esquerrà que juga a cama canviada i que és capaç de generar perill tant amb les seves passades com a través de jugades individuals.
La seva arribada durant el mercat d’estiu va generar certa controvèrsia entre l’afició, però, aquesta temporada s’ha consolidat com un dels jugadors més destacats de la plantilla. Contra l’Albacete va repartir una assistència, mentre que davant el Mallorca va obligar Luis García a moure fitxa i substituir Alberto Moreno al descans per intentar frenar-lo.
Pérez és un jugador molt incisiu que no deixa d’encarar els rivals i buscar solucions en atac. Bona part de les accions de perill de l’equip neixen de les seves botes. El seu gran rendiment ha estat clau per minimitzar l’impacte de les absències d’Asprilla i Vanat, concentrats amb les seves seleccions, i de Bryan Gil, lesionat. Una aportació que demostra que, més enllà dels dubtes que va generar la seva arribada, s’ha convertit en una peça fonamental de l’atac blanc-i-vermell.
