Imatge de: X @GironaFC
El Girona de Quique Álvarez és un equip cada cop més previsible. Perfils de jugadors molt similars, que tot i complir amb les seves funcions fan que es trobi a faltar aquest futbolista atrevit, descarat, que busca al rival sense por i juga trencant els esquemes del joc. L’equip troba a faltar la verticalitat que poden donar jugadors com Jastin, una de les poques vies per trencar defenses rivals instal·lades i posicionades. La resta d’atacants mostren dificultats per generar desequilibri en situacions d’un contra un.
Aquesta temporada, el Girona viu de les individualitats. Una plantilla amb un teòric nivell tècnic superior a molts equips de la categoria, i això, acaba decantant la balança en molts partits. Però, precisament tenint un equip que es deu en gran part a la qualitat individual dels seus jugadors, necessitaria jugadors capaços de desbordar per les bandes i jugar a aquell futbol més de «carrer».
El problema no està en el que fan els futbolistes del Girona, sinó en el que deixen de fer. Els extrems que utilitza Quique Álvarez són metòdics. Tendeixen a buscar passades de seguretat, associar-se amb els companys més propers o sovint iniciar la jugada de nou. Són accions correctes, però a vegades buscar fer el que és diferent és el que acaba trencant els esquemes dels rivals per poder acabar culminant la jugada. Tot plegat acaba condicionant al joc col·lectiu de l’equip. Cada cop costa més trobar el gol i s’està observant en els darrers partits. Davant equips que es tanquen més, la possessió quasi esdevé estèril si ningú és capaç d’assumir riscos.
Nova lesió al Girona
Jastin és l’únic extrem de la plantilla amb aquesta capacitat d’encarar i buscar constantment l’un contra un. Un jugador atrevit, capaç de generar perill en els últims metres i de posar en dificultats les defenses rivals. Però les lesions són el principal hàndicap del jove futbolista lleidatà, que només ha disputat 79 minuts aquesta temporada. Ara, una nova lesió el tornarà a apartar dels terrenys de joc.
El Girona té prou qualitat per competir contra qualsevol, però falta aquesta espurna d’improvisació i contundència que marquen la diferència en una categoria com la Lliga Hypermotion. Actualment, entre l’afició gironina conviuen la confiança en la capacitat i el potencial de l’equip amb una realitat difícil d’ignorar: ara mateix, el Girona encara no ha fet prou mèrits per presentar-se com un candidat ferm a l’ascens directe.
