Unai Hernández celebrant un gol a Montilivi

La redempció d’Unai Hernández
El maresmenc es va estrenar com a titular i va signar les primeres aportacions de gol després d’un període d’inactivitat

Imatge: X @GironaFC

Redempció. Aquesta és la paraula que va utilitzar Unai Hernández a les seves xarxes socials per descriure el seu retrobament com a futbolista, aprofitant la seva primera titularitat amb el Girona. I així va ser. El de Malgrat de Mar es va redimir després d’un període d’inactivitat, i va aportar les primeres contribucions de gol en forma d’assistència i gol.

Després d’un procés llarg per recuperar ritme competitiu i tornar a estar en plenitud física, Unai va sortir d’inici per primer cop en la temporada i va trobar la recompensa en la golejada que el Girona va endossar al Celta Fortuna (5-1).

Arribar i recuperar la forma física

Abans de trobar continuïtat i oportunitats, però, el futbolista maresmenc va necessitar un període d’adaptació per acabar d’assimilar els automatismes de Quique Álvarez i agafar ritme de competició, després d’una etapa complicada a l’Al-Shabab, on el talentós mitjapunta només va participar en tres dels últims catorze partits disputats amb el conjunt àrab.

Estrenar la titularitat per la porta gran

Arran del canvi de sistema que va plantejar Quique Álvarez en el matx davant l’Andorra, tothom podia presagiar una continuïtat del 4-4-2 contra el Celta Fortuna. No obstant això, el gallec va apostar de nou pel 4-2-3-1, amb el retorn de la figura del mitjapunta. Unai Hernández va ser l’escollit per ocupar aquesta posició, per davant de jugadors com Abel Ruiz o Van de Beek, i donar més joc per dins.

Aquesta responsabilitat atorgada al futbolista format al planter del Girona va tenir recompensa immediata. Primer, va assistir de cap Vanat perquè l’ucraïnès obrís la llauna i, tot seguit, va rebre la devolució del regal per plantar-se sol davant del porter i estrenar el seu compte golejador amb el primer equip del Girona.

El joc a la mitjapunta

Després de disputar minuts puntuals contra l’Albacete, Mallorca, Tenerife i Andorra, Unai va continuar mostrant i fent gala de la seva qualitat durant bona part del partit contra el Celta Fortuna. Quique Álvarez ja va esmentar en diverses rodes de premsa que faltava una mica de joc en aquesta posició, i que, tot i utilitzar perfils complementaris com Abel o Donny, no aconseguia tocar amb la tecla per generar més perill entre línies i en els espais reduïts.

Així doncs, el Girona sembla haver trobat el recurs idoni per crear joc en zona de tres quarts. Ja es diu a vegades que “la solució es troba a casa”, i actuacions com la de l’altre dia permeten, a banda d’haver-hi entre els jugadors una competitivitat interna i bona, que Quique Álvarez tingui un gran dilema en el moment d’escollir l’alineació.

Al cap i a la fi, l’important és sumar a la causa tots els futbolistes possibles per remar junts cap a un objectiu ambiciós i de grup: retornar el Girona a Primera Divisió.