Imatge: X Girona FC
Després de tretze jornades, el Girona encara no ha aconseguit dominar els partits a través de la possessió. Més enllà de la golejada davant el Celta Fortuna (5-1), en un duel condicionat per l’expulsió d’un rival al minut 28, l’equip ha mostrat dificultats per imposar el seu joc. Un dels motius podria ser la poca varietat de perfils al mig del camp, on Fran Beltrán i Izan González comparteixen característiques similars: molt recorregut, capacitat de recuperació i desplegament físic.
Un doble pivot monòton
No seria just fer una lectura negativa del rendiment de Fran Beltrán. El migcampista continua sent un dels futbolistes més destacats de l’equip i ofereix un nivell de regularitat que poques vegades es pot qüestionar. Ara bé, també és cert que se li pot exigir més en la construcció de joc. La seva experiència i les seves condicions haurien de permetre-li assumir més responsabilitats amb pilota. Izan González, en canvi, està sent una de les sorpreses positives, especialment per la seva capacitat de treball i la seva implicació en les diferents fases del joc.
Tal com juga aquest Girona de Quique Álvarez, els migcampistes tenen molt poc marge per lluir-se amb la pilota als peus. Estan obligats a fer cobertures, recuperar posicions i assumir una quantitat important de feina defensiva. El seu paper sembla estar molt més orientat a sostenir l’equip que no pas a fer-lo créixer a través de la possessió.
Una oportunitat per Iván Morante
Precisament, si mirem a la banqueta, podem trobar el perfil que caldria per donar mobilitat al joc. Iván Morante és l’exemple. El migcampista lleonès només ha estat titular en, únicament, tres partits de Lliga, però la seva experiència a Segona Divisió i les seves qualitats tècniques l’avalen com un perfil idoni per assumir les funcions d’organitzador. La seva capacitat per donar continuïtat, controlar els temps i fer desplaçaments llargs podria aportar una alternativa diferent al mig del camp.
La possessió com a camí cap a l’ascens
Si ens fixem en l’estil de joc dels equips que ocupen les places d’ascens directe, trobem dues propostes interessants. D’una banda, l’Almeria de García Pimienta aposta per un futbol ràpid, basat en la possessió i el control del ritme del partit. Al mig del camp, Džodić actua com a pivot, aportant equilibri i facilitant la sortida de pilota, mentre que interiors com Javi Muñoz i Quim Junyent ofereixen mobilitat, associació i arribada a l’àrea rival.
D’altra banda, el Castelló de Pablo Hernández presenta una proposta atrevida i ofensiva, també fonamentada en la possessió, la mobilitat i la construcció des del darrere. El doble pivot aporta equilibri i fluïdesa a la circulació, mentre que jugadors com Israel Suero tenen llibertat per moure’s entre línies i generar perill.
Tenint en compte això, la plantilla de Quique Álvarez també ofereix alternatives per desenvolupar un futbol més associatiu. Caldrà veure si els germans Álvarez aposten per evolucionar el model de joc i aprofitar millor les característiques dels seus futbolistes o si mantenen la línia actual, que, de moment, no està donant els resultats esperats.
