Imatge de: X @GironaFC
Azzedine Ounahi va arribar com un dels fitxatges destinats a capgirar el rumb d’un inici de temporada molt complicat. I no va trigar a demostrar-ho. Amb una actuació brillant a San Mamés (1-1), culminada amb un gol i vuit regats completats, va evidenciar que bona part de les opcions de permanència del Girona FC passaven pels seus peus.
La Copa Àfrica, un cop dur
En arribar a la jornada 16, els blanc-i-vermells ocupaven la divuitena posició amb 15 punts, en places de descens. A aquesta situació delicada s’hi va afegir la marxa de l’internacional marroquí a la Copa d’Àfrica. Després de disputar tres partits amb la seva selecció, una lesió el va apartar dels terrenys de joc i no va poder tornar fins a la jornada 25, en l’empat a dos gols a Mendizorrotza.
El millor tram de la temporada va arribar sense el marroquí
Malgrat la incertesa que generava la seva absència, el Girona va signar durant aquell període el seu millor tram de la temporada, amb 14 punts sumats dels 24 possibles. Els dubtes sobre l’impacte de la baixa d’Ounahi es van anar esvaint a mesura que l’equip encadenava bons resultats, com les tres victòries consecutives aconseguides al gener: al camp del Mallorca (1-2), davant l’Osasuna a Montilivi (1-0) i contra l’Espanyol (0-2).
La caiguda cap al descens
L’hàbil migcampista va tornar a l’onze en un context ben diferent. A la jornada 25, els catalans ocupaven la desena posició amb 30 punts, a només cinc de les places europees. Tot feia pensar que l’equip de Míchel no hauria de patir per assegurar la permanència, especialment després de resultats de prestigi com les victòries davant l’Athletic Club (3-0) i el Villarreal (1-0), o l’empat al Santiago Bernabéu (1-1).
Tanmateix, la irregularitat mostrada per diversos futbolistes, entre ells el mateix Ounahi, va acabar passant factura a un Girona que es va anar enfonsant progressivament. Els blanc-i-vermells començaven a encadenar jornades sense conèixer la victòria, acumulant pressió setmana rere setmana i tornant a veure’s immersos en la lluita per la salvació. Una situació que, finalment, ha acabat desembocant en el descens.
Brillant contra els grans, desaparegut en els partits clau
Aquesta temporada, el marroquí ha demostrat que té el talent per competir al màxim nivell europeu. Malgrat tot, és un jugador irregular, capaç del millor i del pitjor. Això, sumat a la falta de sentiment de pertinença han fet que el que semblava ser un ídol per l’afició hagi quedat com un dels principals assenyalats de la mala temporada.
Sovint se l’ha acusat de mostrar la seva millor versió únicament davant dels grans equips. Un bon exemple va ser el partit de la primera volta contra el Reial Madrid (1-1) o la penúltima jornada al Metropolitano, on sí que es va veure el futbolista que s’espera d’ell: un jugador que demana la pilota, que assumeix responsabilitats i que, quan la perd, és el primer a pressionar per recuperar-la.
Malauradament, aquesta implicació no va aparèixer en el partit més important de la temporada, contra l’Elx. De fet, va signar una de les seves actuacions més pobres del curs, amb només un regat completat i divuit pilotes perdudes. La sensació era que tenia el cap més posat en el Mundial que no pas en el que s’estava jugant el Girona, i va evitar assumir riscos en pràcticament qualsevol acció. En canvi, Lemar, el perfil més similar dins la plantilla, va aprofitar els seus 18 minuts sobre la gespa per posar-se l’equip a l’esquena i intentar capgirar la situació fins al final.
Per qualitat, Ounahi és, probablement, un dels millors futbolistes que han passat per Montilivi, sinó el millor. Tanmateix, la seva irregularitat, sumada a una evident manca de sentiment de pertinença, han acabat esborrant gran part de la seva petjada al club. Ara caldrà veure què passa aquest estiu, però tot apunta que no continuarà, tant per l’interès que desperta al mercat com per la seva falta de predisposició a jugar a Segona Divisió. Si completa un bon Mundial amb el Marroc, el Girona podria almenys beneficiar-se’n econòmicament amb una venda més elevada.
