Imatge: Bàsquet Girona
L’actualitat atropella. Amb encara un partit per disputar, a Girona ja fa setmanes que es parla de la temporada vinent. La gran campanya dels de Moncho Fernández, salvats moltes setmanes abans del final, ha permès obrir nous horitzons per a un projecte que no para de créixer. La dotzena plaça està assegurada passi el que passi divendres en l’últim derbi, contra la Penya, a Fontajau. Tot fa pensar que aquesta dotzena plaça obre les portes d’Europa. La realitat, però, no és tan senzilla. Hi ha matisos que poden alterar un escenari que, a Girona, més d’un donava per fet setmanes enrere. Una nova informació apareguda aquest matí pot capgirar-ho tot.
Urbonas avisa: Bàsquet Girona demana Eurocup
Hi ha veus que transmeten certeses. Donatas Urbonas, periodista del mitjà BasketNews, és una de les figures més autoritzades i reconegudes del panorama del bàsquet europeu. Aquest matí, en un article al seu mitjà, ha parlat sobre l’interès de l’Eurocup a reestructurar la competició. En la lluita constant que s’ha generat les últimes temporades, la BCL semblava haver guanyat terreny a la que durant molts anys havia estat la segona competició europea més important. Amb l’arribada de l’NBA a Europa, canviar aquesta tendència ha esdevingut prioritari per a la filial de l’Eurolliga. Canvi de format, eliminació dels duels d’anada i tornada per reduir el nombre de partits, més equips i, en definitiva, un gir per fer-la més atractiva.
Dins l’article, el mateix Urbonas assegura que Bàsquet Girona, Manresa, Bilbao i Gran Canària s’han interessat per la competició. La notícia ha tingut impacte dins el panorama estatal perquè ha fet saltar pels aires els càlculs que molts feien des de fa setmanes per intentar col·locar cada equip en una competició europea. Fins fa unes hores, l’única incògnita era Manresa, que de retruc podia afectar Girona. Ara, tot sembla més incert. Malgrat la potència de la notícia, cal entendre què hi ha al darrere. Un dels punts més importants, i que no resol la notícia; Quantes places per a equips espanyols hi ha?
Una nova Eurocup és prou atractiva?
El primer aspecte que cal tenir en compte és la viabilitat dels equips de mitja taula per competir en una competició com aquesta. Els punts forts de l’Eurocup respecte de les dues competicions FIBA (BCL i FIBA Europe Cup) són, sobretot, la distància dels desplaçaments —a l’Eurocup hi juguen grans ciutats europees—, per tant, els desplaçaments són més curts, i la reputació de la competició, que continua sent un reclam més potent per atraure jugadors de més nivell. Les competicions FIBA, en canvi, juguen les seves cartes per fer-se atractives: els ingressos econòmics per cada ronda superada a la BCL o la possibilitat de tenir un paper protagonista i lluitar pel títol a la FIBA Europe Cup, Bilbao n’és el millor exemple, són els seus pilars.
El possible canvi d’estructura de l’Eurocup difícilment alterarà radicalment aquest escenari. Un escenari que, cal dir-ho, continua sent inestable. És un fet confirmat que ni tan sols els clubs saben, per exemple, quantes places per a equips espanyols reservarà la competició. Les competicions FIBA probablement continuaran sent la millor porta d’entrada a Europa, i el que sí que podria passar és que l’Eurocup recuperi terreny respecte de la BCL i es consolidi de nou com la segona competició més important del continent.
En cas de ser així, seria un canvi de tendència poc important pels equips de mitja taula de l’ACB. Que l’Eurocup recuperi el prestigi i esdevingui la porta d’entrada a l’Eurolliga ha de ser una cosa que no hauria de fer perdre la son als equips mencionats anteriorment. Tot plegat, però, com afecta Girona?
Trair el procés o jugar el joc?
Des de fora mai tindrem la certesa absoluta sobre els motius dels moviments que es prenen als despatxos. El primer que molts van recordar en aparèixer la notícia aquest matí van ser les paraules de Marc Gasol sobre la importància d’un creixement sostingut, remarcant que Europa era un objectiu esportiu, però mai administratiu.
Sol·licitar jugar l’Eurocup és clarament un moviment administratiu, però segur que hi ha una lògica al darrere. Ara mateix, Girona depèn de Manresa. Demanar plaça a l’Eurocup assegura al club no quedar-se sense competició europea i, simplement, ocupar la vacant que deixin lliure els del Bages. Els mèrits esportius ja estan fets, i la decisió rau senzillament a jugar les cartes que tens a la mà.
Una altra qüestió és què li convé més al conjunt gironí. Europa ha acabat esdevenint una conseqüència natural del procés de creixement del club, i ara cal no trair-lo. Els ingressos econòmics que suposaria jugar una competició FIBA permetrien al club tastar un horitzó nou i continuar fent passes endavant mentre es consolida entre els equips més estables del panorama estatal. Si cal ser a l’Eurocup, ja arribarà el moment.
Cal recordar que Marc Gasol va explicar en la trobada amb periodistes que, fins fa poc, el club continuava generant pèrdues i que, excepte els grans equips, és l’únic que encara no té el naming del pavelló cedit a un patrocinador.
El que sí que és segur és que preguntar per l’Eurocup no vol dir acabar jugant-la, que des dels despatxos de Fontajau segurament tenen els seus motius i que, en definitiva, moviments d’aquest tipus sempre acostumen a respondre a una estratègia. I la obsessió de Marc Gasol és clara. No és Europa, és la sostenibilitat del projecte.
