Imatge de: X @GironaFC
El Girona continua amb els preparatius per arribar llest i rodat a l’inici de Lliga, d’aquí a tot just quinze dies amb la visita del Leganés a Montilivi. Els de Quique Álvarez han caigut de forma contundent en el seu cinquè test de pretemporada (1-4) amb gol d’Arnau Martínez i amb el retorn d’Stuani als terrenys de joc amb la samarreta del Girona.
No ha estat, però, un partit qualsevol. Ha estat el torn pel Trofeu Costa Brava, segurament la cita més important de l’estiu al club. El motiu era doble: d’una banda, el rival, un Arsenal vigent campió de la Premier League i finalista de la Champions League, i d’altra, la primera prova del Girona davant la seva afició en un Montilivi ple fins a la bandera.
Quique ha apostat per un onze molt reconeixible. Tret de Minsu, la resta de l’alineació estava formada per futbolistes que ja havien estat al primer equip la temporada passada. Tot un reflex del full de ruta que vol seguir Quique Cárcel aquest estiu, mantenir un gruix important del bloc del curs passat i fer relativament poques incorporacions. Mikel Arteta, per la seva banda, tampoc s’ha reservat gaires peces a la banqueta, tret d’alguns semifinalistes del Mundial, encara de vacances.
El Girona ha sortit decidit a portar la iniciativa i el control de la possessió. Ara bé, l’Arsenal és un equip que se sent còmode cedint la iniciativa i esperant el moment d’aprofitar qualsevol errada rival. I així ha arribat el primer gol. Al quart d’hora, una brillant acció del joveníssim Max Dowman ha deixat tot sol a Havertz a l’esquena dels centrals i l’alemany no ha perdonat davant Gazzaniga —ja recuperat de les molèsties al maluc— per obrir la llauna.
El Girona ha buscat refer-se amb caràcter i personalitat, mantenint-se fidel al seu pla de partit i ha intentat conservar la pilota. Bona part del perill ha nascut de la banda esquerra, on Minsu ha tornat a ser el futbolista més desequilibrant de l’atac gironí. El sud-coreà ha atret rivals conduint cap a dins i Àlex Moreno ha aprofitat aquests espais per trepitjar amb facilitat la línia de fons.
Abans de la pausa d’hidratació, però, ha arribat el segon gol de l’Arsenal, després d’un xut molt escorat de Tzolis que ha desviat Frances, fent inútil l’estirada de Gazzaniga i enviant la pilota al fons de la xarxa per establir el 0-2.
El marcador ja no s’ha mogut fins al descans. El Girona no ha trobat la manera d’inquietar la porteria de Kepa, amb Vanat molt aïllat com a referència ofensiva i davant d’un Arsenal molt ben plantat al mig del camp.
L’alegria dura poc al Girona
A la represa, contràriament al que s’havia vist fins ara durant la pretemporada, el Girona no ha introduït canvis, una mostra de la voluntat de continuar donant cada cop més minutatge als seus futbolistes.
Els de Quique Álvarez han sortit valents i han retallat distàncies després d’una bona centrada de Minsu que Arnau ha culminat de cap a la sortida d’un córner. L’esperança, però, ha durat ben poc. Pràcticament en la jugada següent, una pèrdua de pilota ha permès la rèplica immediata de l’Arsenal. Primer Dowman i, poc després, Gabriel Jesus han tornat a ampliar l’avantatge dels gunners per situar l’1-4 al marcador en pocs minuts de diferència.
A partir d’aquí, el partit ha entrat en una fase de tempteig. El Girona ha intentat frenar l’ofensiva de l’Arsenal introduint, ara sí, les primeres modificacions quan s’ha arribat a l’hora de joc. Entre els substituts han reaparegut Izan González i Jastin, ja disponibles per Quique després d’arrossegar molèsties, mentre que Montilivi ha rebut també amb una sonora ovació Cristhian Stuani quan ha sortit a escalfar a la banda. L’uruguaià ha entrat per disputar els últims cinc minuts de partit.
En el tram final, ha estat el Girona qui ha buscat el gol amb més insistència, i Abel Ruiz n’ha tingut un parell a les seves botes. L’Arsenal, també amb un onze completament renovat i ple de futbolistes joves, ha aixecat el peu de l’accelerador, i el marcador ja no s’ha tornat a moure fins al xiulet final.
D’aquesta manera, el Girona ha tornat a caure en el Trofeu Costa Brava set anys després. No ho feia des de l’edició del 2019 —tot i que només n’ha disputat tres el primer equip en aquests anys—, quan va perdre contra el Montpellier francès. Més enllà del resultat, el partit ha tornat a evidenciar que encara falta molt rodatge i, sobretot, molt moviment als despatxos, tant pel que fa a les entrades com a les sortides, per reforçar posicions que, avui en dia, continuen molt debilitades.
Ara, el conjunt de Quique Álvarez encara la recta final de la pretemporada, amb dos últims compromisos davant el Sabadell (7 d’agost) i el Nàstic (8 d’agost) abans de l’estrena a la Lliga.
