Imatge de: X @UniGirona
Si no s’han acabat els adjectius per definir aquest equip, ha faltat ben poc. De la forma més cruel possible, l’Spar Girona va posar el punt final a la temporada. Una temporada repleta d’entrebancs, sobretot al segon tram de temporada, però on el club ha continuat creixent. Al primer any de la fusió amb el Bàsquet Girona, l’equip ha estat a una fase final de l’Eurolliga —on es va quedar a les portes de la medalla de bronze— i ha exhibit un dels millors jocs de tot el panorama europeu.
La vida, a vegades, és injusta. El que li està tocant viure a l’Spar Girona aquests últims temps amb els desenllaços de les temporades és demencial. Les lesions i desvinculacions per clàusules als contractes han estat un constant maldecap pel club i l’afició. Aquest any, sense anar més lluny, Marta Canella, Arica Carter, Laura Quevedo i Chloe Bibby han estat apartades del dia a dia de l’equip per problemes físics que han impedit estar amb l’equip fins al final. En el cas de Quevedo, ha jugat amb facitis plantar aquestes semifinals davant el València. Chloe Bibby, segurament, és el cas més trist. La seva fam per triomfar a la WNBA va fer que deixés l’equip a la fi de la fase regular per segon any consecutiu.
Fregant la perfecció
El retorn a l’Eurolliga no ha pogut ser millor, pràcticament. L’Spar Girona va donar continuïtat al projecte amb la renovació de Roberto Íñiguez al capdavant de la banqueta i a un nucli dur de jugadores que ja van estar amb l’equip el curs passat. Les noves peces que s’han integrat al grup han elevat, un pas més, el sostre competitiu de l’equip. Els resultats adquirits a l’Eurolliga avalen un fet irrefutable. Jugant a un estil molt singular on la por no té cabuda i adquirint uns nivells de dinamisme i potencial ofensiu enorme, l’Spar Girona ha il·luminat Fontajau cada setmana.
Mariam Coulibaly ha estat el far de l’equip creant connexions amb les exteriors que l’han dut a ser l’MVP de la temporada a la lliga i al segon millor cinc de l’Eurolliga. La presentació a la millor competició al continent per la de Mali ha estat immillorable. La jove perla lituana, Juste Jocyte, tot i algun daltabaix, s’ha consolidat com a un dels talents més grans del bàsquet internacional a través de la seva habilitat per generar situacions perilloses per les seves companyes o per a ella mateixa.
Un treball encomiable
A això, s’afegeix al seu ampli rang de tir que li permet ser un corcó a les defenses rivals. Klara Holm ha posat clarividència i verticalitat amb les seves penetracions impecables i prenent quasi sempre les decisions correctes pel bé de l’equip. Altres jugadores, com les nacionals, s’han ocupat de donar una solidesa i equilibri als dos costats de la pista totalment necessària per als resultats obtinguts.
Aquesta temporada, l’Spar Girona ha estat el segon equip amb més punts per partit a la fase regular en tota la història de la competició des de la temporada 1997-1998 amb 81,97 punts per matx. Una dada descomunal que ratifica el treball fet per aquest grup humà que ha brillat amb llum pròpia.
Resiliència
Des de primers de març, la temporada de l’Spar Girona es va convertir en un infern. Just després de la darrera aturada de seleccions, la visita de l’equip al Roig Arena va ser sense Laura Quevedo i Chloe Bibby, lesionades. A més a més, Canella ja estava fora de la dinàmica de l’equip. Amb vuit jugadores, l’Uni va donar la campanada, però seria un simple miratge veient el que va passar a la Copa de la Reina de Tarragona.
Després del cop, l’equip es va refer i va viure una experiència única a Saragossa amb la participació de l’Spar Girona a la Final Six. Roberto Íñiguez ha insistit que l’objectiu final era recuperar físicament l’equip per afrontar cada partit en les millors condicions possibles. Malgrat les dificultats, l’equip no ha decebut una afició entregada que ha donat suport constant a les supervivents d’una temporada històrica. La comunió entres jugadores i afició cobra molt més sentit després de veure les imatges d’ahir.
El lema del tècnic basc per aquest Play-Off ha estat el “Haremos lo que podamos con lo que tengamos”. és la definició exacta de què l’equip no ha deixat de creure i treballar per portar el que tothom vol: títols. Una cosa que Fontajau haurà de continuar esperant, però amb el convenciment que algun dia la vitrina de trofeus tindrà una nova copa per escriure noves pàgines d’èxit a la seva història.
Un futur ple d’incerteses
Per la temporada vinent, l’Spar Girona només té dues jugadores amb contracte: Laura Quevedo i Axelle Merceron. L’espanyola va firmar un contracte de dues temporades l’estiu passat mentre que la francesa va fitxar per la present i la següent.
Durant aquestes últimes setmanes ja han començat a sortir alguns rumors sobre els moviments que hi haurà dins l’equip. Marta Canella i Arica Carter – segons el Diari de Girona- se sumen al llistat de possibles baixes on ja hi són Klara Holm apunta al recentment ascendit Azul Marino, Lola Pendande a l’Olymipakos i Mariam Coulibaly a l’Athinaikos (tot i que el mateix agent i jugadora van sortir a desmentir-ho). Juste Jocyte va trencar el seu contracte de dos anys el moment que va fitxar pel Project B.
En el capítol d’arribades, el rumor que sona amb més força és el fitxatge d’Iyana Martín. Un reforç a la posició de base per substituir a la sueca. Juana Camilion (Movistar Estudiantes), Queralt Casas (Valencia Basket), Madison Conner (CAB Estepona) i el retorn de Laeticia Amihere (Golden State Valkyries) són alguns noms que han sonat per xarxes socials en les últimes hores per reforçar l’equip la temporada que ve. Sobre la taula, també, hi ha les conversacions amb Roberto Íñiguez per tal que continuï dirigint l’equip la pròxima temporada. Pere Puig, director esportiu, va manifestar en una entrevista a RAC1 fa unes setmanes que tenia bones sensacions sobre el futur del tècnic.
