Imatge de: X @GironaFC
El Girona ha incorporat ja el que ha de ser el substitut d’Arnau al lateral dret, Javi Boñar. Jugador del planter de l’Atlètic de Madrid que ja coneix que és fer gol a Primera Divisió, Boñar no ve per ser un futbolista de rol a la plantilla del Girona, sinó com una aposta per un lateral d’un sostre altíssim.
Arnau ha estat el futbolista més polivalent dels últims anys de la plantilla del Girona i això és impagable i impossible de canviar, tot i que Boñar és un jugador completíssim. A escala de perfil, la nova incorporació per a Quique Álvarez és diferent, més profund i sobretot més elèctric. Així i tot, Boñar té certa sensibilitat tècnica en espais reduïts i pot jugar per dins si el partit ho demana, com s’ha vist tants cops a Arnau.
Per tant, el Girona torna a tenir en el lateral dret la clau per modificar l’esquema, i dotar de matisos tàctics a un equip que de moment, si una cosa ha mostrat amb pilota, és certa previsibilitat i falta de perfils diferenciats. A l’esquerra fins que Àlex Moreno marxi el perfil és clar, jugador llarg que no toca zones interiors. Això limita molt la tasca del lateral dret, i Javi Boñar és un encert si el que es busca és un perfil híbrid entre un futbolista capaç de compensar i un amb cert ventall de recursos si fa falta allargar el carril dret.
Quines portes s’obren per Quique Álvarez?
La més clara és l’opció de tenir un lateral dret profund, ja que l’últim terç de camp per Arnau era un terreny més aviat hostil. Boñar és un futbolista amb arribada, capaç posicionalment d’ocupar alçades semblants a la d’un extrem si l’entrenador el que busca és posar aquest per dins, com podria fer Asprilla. Per tant, apareix un perfil que la plantilla no tenia i permet a Quique triar entre Bryan i Asrpilla, ja que sense un lateral llarg el punt de partida del colombià era de cert desavantatge. Boñar, doncs, és un lateral fàcilment compatible si la direcció esportiva decideix portar un perfil més defensiu o d’equilibri.
El fet de no ser sempre asimètric de la mateixa manera en el plantejament dota a l’staff tècnic d’una llibertat que no té des de la marxa de Miguel Gutiérrez. Àlex Moreno i Arnau són futbolistes de nivell Primera Divisió, però ambdós són de perfil molt marcat i si juguen plegats està molta clar qui és el lateral llarg i qui el lateral d’equilibri. Ara, però, amb Boñar des de la dreta es podran veure fases del joc on Àlex potser haurà de ser més curt i ser per l’altra banda on es projecta un home més d’atac.
L’opció ambiciosa
Una de les premisses més clares quan un club necessita crear una plantilla amb voluntat d’assolir l’ascens, és tenir en nòmina futbolistes disposats a donar-ho tot per aconseguir l’objectiu. Fitxatges com Boñar, Izán o Morante són exactament el camí pel qual el full de ruta 26-27 del Girona hauria d’haver passat. Encara falta mercat, però l’aposta de futbolistes com Boñar, que tenen tota la gana del món per fer-se un lloc al futbol professional, apropa a l’equip a un nivell competitiu més alt.
És clar que el futbol i la qualitat preval quasi sempre a les intencions sense fonaments, però tampoc és res la qualitat sense intenció i sense voluntat, com s’ha pogut comprovar a Girona els dos darrers anys. L’opció Boñar és ambiciosa, ja no futbolísticament, sinó per què denota una intenció de fer créixer l’equip i de prioritzar un futbolista que necessita el Girona per créixer envers un professional que vegi Montilivi com un lloc de pas o una experiència més per a la seva carrera.
