Imatge de: X @GFCAcademia
El Girona ja té substitut per a Míchel. O, més ben dit, substituts, perquè seran els germans Quique i Óscar Álvarez, fins ara al capdavant del filial gironí, els encarregats d’assumir de manera compartida les regnes del primer equip amb l’objectiu de retornar el club a la Primera Divisió. Amb els dos germans —que signen per una temporada— també puja del filial el preparador físic Jordi Balcells, que ja va estar al cos tècnic de Pablo Machín.
La decisió s’ha fet esperar en una cursa a foc lent en què han aparegut nombrosos candidats a la llista de futuribles. Tot i això, i malgrat els diferents noms que han anat sorgint durant les darreres setmanes, els germans Álvarez sempre han estat presents a les travesses i han acabat imposant-se com l’aposta de confiança de la direcció esportiva.
Una aposta que arriba després de dues temporades molt positives al capdavant del Girona B. En la primera van aconseguir l’ascens a Segona Federació i, en la segona, han complert amb nota l’objectiu de la permanència, i ho han fet amb comoditat i proposant un futbol atractiu. Ara, però, arriba el repte més important de la seva trajectòria, ja que per primera vegada dirigiran un equip professional.
Llarga experiència com a segon
El germà gran, Quique Álvarez, acumula una llarga experiència com a segon entrenador. Va iniciar-se al futbol formatiu del Barça al costat de García Pimienta i, posteriorment, d’Óscar García Junyent al Juvenil A blaugrana, un bagatge amb ADN Masia que encaixa plenament amb el perfil que acostuma a valorar l’actual direcció esportiva del Girona. Posteriorment, va acompanyar Javi Calleja al Vila-real, l’Alabès i el Llevant, una experiència que li ha permès conèixer de prop l’elit del futbol espanyol abans de decidir, finalment, a fer el pas cap a la primera línia.
Un pas que fa temps que meditava conjuntament amb el seu germà Óscar Álvarez, que també compta amb experiència a les banquetes després d’haver estat assistent d’Albert Celades al València i d’haver exercit tant de primer com de segon entrenador al Llagostera, coincidint amb Oriol Alsina.
Un exjugador a la banqueta
Precisament, el petit dels germans manté una vinculació especial amb Montilivi. I és que Óscar Álvarez ja sap què és defensar la samarreta blanc-i-vermella, ja que va jugar al Girona entre els anys 2008 i 2010. Tot i que la seva participació va ser reduïda —només va disputar onze partits i va marcar un gol—, aquell pas pel club li va permetre conèixer de primera mà una entitat amb la qual, anys més tard, es tornaria a creuar al camí.
Després de la seva etapa a Girona va jugar a l’Hospitalet, on va coincidir amb Iván Hammouch, actual secretari tècnic del club, abans de recalar al Llagostera. Allà compartiria vestidor amb noms il·lustres del gironisme com Eloi Amagat o Àlex Granell, acabaria portant el braçalet de capità i, amb el temps, faria el salt a les banquetes, assumint diferents funcions dins del cos tècnic.
Tot plegat converteix Óscar Álvarez en una figura molt vinculada al futbol gironí de l’última dècada. Per qüestions familiars ha viscut molts anys a la ciutat i coneix perfectament tant l’entorn com el futbol formatiu de la demarcació. Ara, de la mà del seu germà, tots dos assumeixen un repte majúscul, carregat d’ambició, però també de pressió, després d’un descens que obliga el Girona a aspirar des del primer dia a recuperar la categoria.
L’aposta pel planter
A més, els nous tècnics arriben amb un coneixement profund del planter. Han treballat amb bona part dels futbolistes del filial i també coneixen de primera mà alguns jugadors que aquesta temporada han sortit cedits i que podrien tenir una oportunitat durant la pretemporada, com Minsu, Jastin o Dawda. Un factor que, en principi, podria afavorir una aposta més decidida pel talent de casa que la vista durant l’era Míchel. Tot i això, serà el club, la propietat i els mateixos entrenadors qui acabaran tenint l’última paraula.
Un futbol vistós, ofensiu i de combinació
Pel que fa a la seva proposta futbolística, els germans Álvarez són partidaris d’un futbol vistós, ofensiu i de combinació. Una idea que ja van plasmar la temporada passada, quan el Girona B va acabar sent l’equip més golejador de Tercera Federació, i que han mantingut aquest curs a Segona Federació, amb registres ofensius per sobre de la mitjana de la categoria.
Habitualment han apostat per un 4-2-3-1 clàssic, però amb molta llibertat creativa i associativa, especialment en fase ofensiva, i amb un pes important dels extrems i els futbolistes de banda. En definitiva, una aposta continuista pel que fa al model de joc i a la filosofia de club, seguint la línia marcada durant els darrers anys amb entrenadors formats a la Masia o en escoles futbolístiques d’arrel similar.
És precisament aquest continuisme el que ha despertat algunes veus crítiques a les xarxes socials. Hi ha qui posa el focus en la manca d’experiència al màxim nivell. A més, hi ha qui considera que, si havien d’acabar sent els tècnics de casa, aquest moviment hauria pogut oficialitzar-se molt abans, des del mateix moment del descens.
Perquè, els germans Álvarez no eren els grans favorits quan va començar la recerca del substitut de Míchel, paraules majors a Montilivi, però sí que era una opció que generava consens dins de la direcció esportiva.
Ara, però, arriba l’hora de la veritat. Només el temps dirà si aquesta aposta, que ara pot semblar arriscada i continuista, acaba sent també l’encertada per liderar un projecte que neix amb una única obsessió, retornar el Girona a la màxima categoria del futbol estatal com més aviat millor.
