Imatge de: X @GironaFC
Ja és oficial. Míchel no continuarà la pròxima temporada al Girona. Amb un curt comunicat, el club blanc-i-vermell ha anunciat que Míchel Sánchez —l’entrenador que va pujar el Girona per segon cop a Primera i va tocar el cel amb la Champions— marxa de l’entitat blanc-i-vermella després del descens a Segona. L’entitat també ha agraït la feina de tot el seu cos tècnic Salva Fúnez, David Porcel i Juan Carlos Balaguer, que tampoc seguiran a la institució. El tècnic madrileny deixa el club convertit en l’entrenador amb més partits dirigint el Girona al futbol professional (221).
Míchel va arribar en un moment complicat de la història del Girona. Després de perdre dues finals de play-offs d’ascens —Elx i Rayo Vallecano amb Francisco— el madrileny va assumir el repte de retornar el Girona a l’elit. Arribava com un entrenador que, en els dos anys que havia estat a Segona (amb el Rayo i l’Osca), havia assolit l’ascens a Primera Divisió. També amb una filosofia de joc molt clara —un futbol molt ofensiu— que ha mantingut fins a l’últim dia, malgrat que les coses no han anat bé.
Creure en el projecte
Els inicis, però, no van ser gens fàcil. Míchel va començar amb dues victòries en deu partits, fet que el va deixar en la corda fluixa. Els triomfs al camp del Mirandès (1-2) i del Fuenlabrada (1-2) amb gols de Kébé i Stuani als minuts 81 i 96, van salvar el cap del madrileny, molt qüestionat. Les dues victòries van suposar un punt d’inflexió en un equip que va començar a créixer i a guanyar. Des d’aleshores van ser dotze victòries en setze partits.
Amb aquestes bones sensacions i la confiança d’un projecte a llarg termini es va aconseguir capgirar el mal inici de curs per obtenir una plaça als play-offs d’ascens a Primera. Va ser en l’última jornada després d’empatar a zero al camp del Burgos, on Juan Carlos va ser clau amb una gran mà. A les eliminatòries —que sempre sortien creu— el Girona es va allunyar de tots els fantasmes. Primer va remuntar a Eibar i després va guanyar a Tenerife per completar una temporada perfecta. L’objectiu s’havia assolit.
No hi havia prou
Però Míchel en volia més. La permanència a l’elit el primer any va ser plàcida, amb l’opció de jugar la UEFA Conference League si es guanyava al camp de l’Osasuna en l’última jornada i partits per al record com el 4-2 al Reial Madrid a Montilivi amb pòquer del Taty Castellanos. El que no s’esperava ningú és el que vindria la següent temporada, la 2023-24.
Amb un equip ambiciós —amb Dovbyk, Aleix Garcia, Yan Couto, Eric Garcia, Sávio, Blind, Miguel o Yangel Herrera, entre altres— els gironins van tocar el cel, allò que mai havien ni tan sols imaginar. El Girona va fer 81 punts, va guanyar els dos cops al Barça (2-4 a Montjuïc i 4-2 a Montilivi) i el 4 de maig del 2024 certificava la classificació per a la Champions League amb una històrica tercera classificació.
Ara bé, tot té un inici i un final. I el del Girona de Míchel va començar en aquest punt. La direcció esportiva no va saber aprofitar els diners i no va donar al tècnic les peces que necessitava per continuar competint. Es van fitxar cromos, grans estrelles, però no es va tenir en compte quin era el perfil més adient per a cada posició. Míchel, per la seva banda, no es va saber adaptar als nous jugadors que tenia i tot va començar a caure.
L’inici del final
El tècnic madrileny va poder salvar els mobles —a l’últim instant— la passada temporada amb dues victòries (Mallorca i Valladolid) després de tres mesos sense guanyar. Aquest curs, no ha estat possible. El desastrós inici de lliga —condicionat pel tard mercat de fitxatges— ha condicionat tot l’any. Per un moment, semblava que l’equip reaccionava després de fer un punt de quinze i fins i tot va estar vuit punts per sobre el descens, però no guanyar cap dels últims vuit partits va condemnar el Girona a tornar a Segona.
El club ha tornat al punt de partida, allà on Míchel va arribar. El camí que s’ha viscut plegats ha estat molt bonic, però ara tocarà tornar a començar a construir de nou, des de zero i amb una nova base que permeti somiar com es va fer amb el madrileny, que també es va adaptar a la perfecció a la cultura catalana i al cap de pocs mesos d’arribar ja feia les rodes de premsa en català. Míchel marxarà a l’Ajax a la recerca d’un nou repte, mentre que el Girona haurà de decidir en els pròxims dies a qui dona les claus d’un projecte que voldrà tornar a Primera com més aviat millor.
