Imatge de: X del Girona FC
El dilluns va ser el primer partit d’Arthur com a titular amb el Girona. El jugador brasiler va arribar cedit aquest mercat d’hivern procedent de la Juventus i després d’un llarg període d’inactivitat. Des del maig no jugava cap minut en partit oficial. Aquí, a terres gironines, no ha tardat a fer-se un lloc dins l’onze de Míchel. També és cert que Oriol Romeu, el pivot habitual, no hi era per lesió. Així i tot, l‘ex del Barça va deixar bones sensacions al camp de l’Espanyol.
El retorn d’Oriol Romeu
Des de principi de temporada que es comentava la falta d’un perfil com Aleix García. El català va fer les maletes cap a Leverkusen i en el seu lloc va retornar Oriol Romeu com a cedit. Jugador per jugador, però amb condicions molt diferents. Es va passar d’un futbolista dinàmic, amb progressió amb pilota, bon xut des de fora l’àrea i molt lideratge a un jugador que venia d’una temporada fluixa per la Ciutat Comtal, amb tendència a ser més posicional i amb bon toc de pilota, però amb una motricitat que no s’acosta a la d’Aleix.
Oriol Romeu va deixar molt bon record al seu primer any a terres gironines, però amb la històrica temporada que va fer l’equip el curs passat es va poder veure que Míchel vol jugadors amb capacitat d’anada i tornada, verticals, que puguin ser versàtils i amb una tendència clarament ofensiva. I dins aquestes qualitats, l’Oriol no és que en sigui el prototip ideal.
Ara, que les coses no van sobre rodes, tots demanem de tot. Que si més atenció a la parcel·la defensiva, que més agilitat al mig del camp, més desequilibri per les bandes i, sobretot, gol. Just el que et fa guanyar partits. L’empat de dilluns no deixa bon regust de boca. Domines el partit, però falta el de sempre. Més precisió a l’últim terç. I no només a una posició en concret. Perquè el davanter marqui li han d’arribar opcions clares i tampoc estem veient que es donin moltes situacions d’aquest estil. Del que sí es poden treure bones conclusions, però, és del rendiment d’Arthur.
Més velocitat davant defenses tancades
Arthur ha vingut a ser titular a Girona. No vol estar sis mesos més de “vacances” que li comportin fer una altra baixada d’esgraó a la seva trajectòria individual amb tot el que s’esperava d’ell quan va travessar l’Atlàntic. Amb tres estones (Getafe, Madrid i Celta) li ha estat suficient al tècnic madrileny per provar-lo d’inici.
Dilluns, l’Espanyol va proposar una defensa a la seva meitat del camp molt agressiva, però que deixava massa espais entre línies. Amb Arthur jugant entre Blind i Krejčí a la base, el Girona va acumular tres jugadors en zona de construcció amb molt bona capacitat per trobar espais entre línies on començar a trencar l’estructura del rival. Arnau Martínez estava obert a la seva banda habitual, Miguel jugant d’interior esquerre a línies molt avançades i Iván Martín i Yangel Herrera donaven la creativitat pel carril central del camp.
Imatge de: X del Girona FC
Arthur, un perfil més similiar a Aleix
Arthur suposa tenir un jugador més proper al que era Aleix pel Girona. Quan la pilota passa pels seus peus es veu més intenció de mirar cap amunt sempre, de voler que l’equip avanci línies tot i que no s’acabi de ser resolutiu a l’últim terç. Fins i tot té condicions per iniciar conduccions que li permetin trencar línies defensives. Si al derbi el Girona va ser dominant, en part, va ser perquè l’Espanyol ho va plantejar així de bon principi, però a Arthur se’l va veure atent en transició defensiva i eficaç a la base de la jugada juntament amb els dos centrals.
De moment, davant rivals que han deixat proposar al Girona en els minuts que el brasiler ha trepitjat gespa, s’ha vist un equip més àgil i que ha convençut a l’aficionat. La seva arribada allibera més a Iván Martín i Yangel Herrera d’haver de baixar tant a construir i poder ser més incisius a dalt, on de veritat cal acumular gent dins l’àrea per perforar la porteria rival. Veurem si dissabte repeteix titularitat davant un Valencia que està mirant més el descens que qualsevol altra cosa. Rival que, a Mestalla, ja va poder vèncer al conjunt gironí.
