Imatge de: X @GironaFC
Ha passat ja una setmana des que el Girona va confirmar el descens a Segona Divisió i l’únic moviment que hi ha hagut a la plantilla o als despatxos ha estat el comiat de Míchel, previsible des de feia setmanes. Cap reacció institucional –ni del president Delfí Geli, ni la valoració del director esportiu Quique Cárcel, ni de cap membre de la propietat del Grup City–. La cosa comença a ser preocupant, com a mínim públicament.
No hi ha cap símptoma que s’hagi fet autocrítica, el primer pas per començar a créixer de nou. S’han d’intentar evitar tornar a cometre els errors del passat, però això no serà possible si les persones responsables no identifiquen on s’han equivocat. Els precedents no conviden a l’optimisme. L’any passat ja no es va fer cap mena d’autocrítica després que una temporada il·lusionant –amb la participació en la Champions League– hagués acabat amb el descens tocant a la porta.
Una plantilla descompensada
Tot plegat ha fet que el club es trobi en la situació actual, a Segona Divisió. Ha quedat ben clar que el que necessita el Girona –com tot equip– són jugadors que s’adaptin als diversos perfils que necessiti l’entrenador. No per tenir futbolistes més mediàtics o que en el seu passat hagin tingut grans temporades significarà que el rendiment a Montilivi sigui bo.
És del que ha pecat el Girona aquesta temporada. Per plantilla, per noms, els blancs-i-vermells no haurien d’haver patit pel descens, però era una plantilla molt descompensada. Es va lesionar Àlex Moreno unes setmanes i no hi havia cap substitut, va caure Vanat i no hi havia un altre golejador, no hi havia un referent creatiu al mig del camp –peça absent des de la marxa d’Aleix Garcia–…
El més important és lligar com més aviat millor el relleu de Míchel a la banqueta. Un cop estigui tancat, cal fer una plantilla que s’ajusti al que necessita l’entrenador. I tot això mentre el temps juga a la contra. El mercat de Segona és encara més competitiu que el de Primera i Quique Cárcel s’haurà de moure ràpidament per tancar les operacions que més agraden. Ja sabem que això d’anar fins a l’últim dia i anar esperant i esperant, generalment, no acaba sortint bé.
Cal posar-se la granota de treball, oblidar què ha passat aquesta temporada i començar a reconstruir una plantilla que ha de retornar el Girona a Primera. Serà clau poder assolir l’ascens en la primera temporada, però per això caldrà fer la feina bé i amb temps.
