Imatge de: X @GironaFC
Està sent un estiu complicat per a l’Orgull Gironí: Jota, Galiano, Juan Carlos, Joel Roca, Stuani… Les hores posteriors al fatídic descens a Segona Divisió, gran part de l’afició blanc-i-vermella coincidia en una qüestió: la forma de recuperar la il·lusió era amb gent que tingués sentiment de pertinença i es deixés la pell pels colors del Girona.
En aquest context semblava que tothom tenia coll i avall que Stuani seria la principal cara visible del retorn a Primera. Més encara, quan l’uruguaià volia continuar un any més a Montilivi. Tothom creia (i encara creu) que seria qüestió de dies o setmanes que arribés l’anunci oficial de la renovació del davanter, però la realitat és que a mitjans de juliol, Stuani no és jugador del Girona.
Malgrat que les apostes al mig del camp, amb l’arribada d’Izan González i Iván Morante i la possible incorporació de Brian Fariñas, han convençut bona part de l’afició, els ànims s’estan començant a crispar després de la possible sortida de Joel Roca i la no arribada de Pere Pons ni Aday Benítez, que tot i no ser gironí és considerat una figura molt important en la història del club.
Ara mateix (sense comptar Joel Roca), només Izan (Blanes), Artero (La Bisbal) i Dawda (Banyoles) han nascut a les comarques gironines. Un grup en què podríem afegir Arnau i Portu, que tot i no haver nascut a Girona són dos dels principals exponents de l’Orgull Gironí. L’absència de jugadors de la casa és un problema que el conjunt català ha pagat en les darreres dues temporades.
Un cos tècnic gironí
On sí que s’està reforçant amb aquest sentiment de pertinença és al cos tècnic. Jordi Balcells formarà part de l’equip de treball de Quique Álvarez. El preparador físic tornarà al primer equip vuit anys després. Nascut a Lloret de Mar va començar la seva trajectòria al planter blanc-i-vermell el 2004. Ja al primer equip, Balcells té dos ascensos amb el Girona: el del 2008 de Segona B a Segona A i el del 2017 de Segona A a Primera. El preparador físic ha coincidit amb Pablo Machín, Raúl Agné, Rubi, Narcís Julià, Ricardo Rodríguez, Javi Salamero, Javi López, Cristóbal Parralo, Josu Uribe i Miquel Olmo.
Hi va estar al Girona fins al juny del 2018, quan després de 14 anys al club blanc-i-vermell va posar punt final a la seva etapa per acompanyar Pablo Machín al Sevilla, l’Espanyol, l’Alabès i l’Elx. Després de dues temporades al filial —juntament amb els germans Álvarez— ara tornarà al primer equip amb un objectiu i una responsabilitat molt clara: transmetre l’Orgull Gironí que falta entre els jugadors. Esportivament parlant, haurà d’evitar que es produeixin gran part de les lesions que s’han anat acumulant aquestes darreres temporades.
A més, Òscar Álvarez —el segon entrenador— també tornarà al primer equip on va ser jugador entre el 2008 i el 2010. Al filial, Àlex Granell —un autèntic emblema a Montilivi— assumirà les funcions de segon entrenador d’Ángel Donato i reforçarà aquest Orgull Gironí que és tan necessari i que s’està començant a treballar des del cos tècnic.
Marxa una part de l’Orgull Gironí
Però no tot són bones notícies. L’arribada de Jordi Balcells arriba després de conèixer que dos emblemes de l’entitat han decidit jubilar-se. L’encarregat de material, Jota, es va jubilar el passat mes de desembre després de 22 anys al càrrec. Per la seva banda, el delegat, Javier Galiano va anunciar que es jubilava fa poques setmanes després de 18 anys al club.
Les seves sortides són molt més significatives del que molta gent es pot pensar. Tant Jota com Galiano han estat dues figures cabdals dins el vestidor que han contribuït a transmetre l’Orgull Gironí, el sentiment de pertinença cap a la terra.
Per continuar creixent —i especialment per no caure en els errors del passat— és molt important tenir present d’on es ve, les arrels. Jota i Galiano les han vist de tots colors i ajudaven que no es perdés aquesta essència, que tothom que estigués al Girona fos conscient del que costava estar on aquests últims anys. «Hi ha cops que em quedava a dormir a l’estadi per poder fer tota la feina», recordava Jota al pòdcast Orgull Gironí.
Evitar més pèrdues doloroses
Per si no n’hi hagués prou, sembla impossible evitar una altra sortida: la de Joel Roca, on el Girona no ha pogut fer res per retenir-lo. L’extrem de Camprodon —cridat a ser un dels màxims exponents d’aquest Orgull Gironí— farà les maletes cap a l’Olympiacos grec, i el Girona es quedarà sense una nova referència de la terra a la plantilla. Juntament amb Arnau i Stuani (Portu i Juan Carlos estaven lesionats), Roca ha estat el màxim representant del gironisme.
Prova d’això són les llàgrimes que se li van veure un cop es va certificar el descens a Segona Divisió. Jugadors d’aquest perfil, que sentin els colors i es deixin la pell per l’escut són els que necessita el Girona en aquests moments per retornar la il·lusió a l’afició. Futbolistes que lluitin abans que grans estrelles que vinguin a jugar els seus últims partits com a professional.
En aquest sentit, un dels que encara no té clar el seu futur és Cristhian Stuani. Renovar el capità —màxim emblema del club— és clau i fonamental per a la pròxima temporada. Més enllà de les xifres golejadores que pugui aportar, la seva importància dins el vestidor continua sent imprescindible per al Girona. La seva experiència i veterania han continuat donant punts en aquest tram final. Stuani vol seguir. I si ell vol seguir, no s’hauria de parlar res més.
