Imatge: X @GironaFC
Hi ha dues maneres de viure i representar al Girona FC. Una és deixar-se la pell per l’escut, infiltrar-se per forçar la maquinària i poder ajudar als teus, demostrar el sentiment de pertinença que es té o deixar els egos a un costat per contribuir a l’equip i pensar en el col·lectiu.
L’altra forma és mirar-se al melic, decidir no jugar un partit malgrat estar convocat, passar-se tot el partit més pendent del mòbil que dels companys de professió… En resum, tenir el cap més a fora que a dins del Girona.
Contrast d’actituds
L’actitud de futbolistes com Arnau Martínez, Minsu Kim o Cristhian Stuani són totalment oposades a les de futbolistes com Viktor Tsygankov. Com la nit i el dia. Mentre uns respecten a l’escut, a la institució que els dona menjar i s’ho deixen tot al camp, d’altres prefereixen veure-s’ho des de la llotja. O més ben dit, fer petar la xerrada amb els dos companys del costat.
Recordo una acció de Minsu en la primera part en què, en un intent poc probable d’evitar que l’esfèric marxés per línia de fons, va arribar al límit i, tot i això, va dirigir-la cap a servei de banda, malgrat les discrepàncies de l’arbitratge. Aquesta acció em va deixar un bon gust de boca i, simultàniament, va deixar una bona carta de presentació per a l’extrem sud-coreà. Esforç, sacrifici i lluita constant. No donar cap pilota per perduda. I el resultat serà recompensat, n’estic segur. No només amb gols i assistències, sinó també amb una renovació ben merescuda. Jastin, pel mateix camí.
“Necessito jugadors que vulguin estar al Girona”
Quique Álvarez ja va manifestar en la roda de premsa prèvia al partit contra el Leganés que volia “jugadors que volguessin estar aquí i només pensessin en el Girona”. És a dir, futbolistes entregats a la samarreta i amb sentiment de pertinença. Un discurs gairebé calcat al que va mencionar Míchel durant la temporada passada, afegit al tema d’apartar els egos d’alguns membres de la plantilla.
En les últimes hores, ha transcendit que, tot i tenir un peu i mig fora del Girona, Arnau, Àlex Moreno o Iván Martín es van comprometre a jugar davant el Leganés i van ser dos homes de paraula per a Quique Álvarez. Un per les molèsties de David López i l’altre perquè no quedava més remei que jugar ell, arran de les inclemències del director esportiu.
0 professionalitat
D’això se’n diu compromís i lleialtat amb el club. La gran professionalitat dels dos jugadors catalans contrasta amb la de determinats jugadors que no han mostrat respecte, i que posen traves per abandonar les disciplines blanc-i-vermelles.
En resum, hi ha futbolistes de la plantilla que no estan donant un gran exemple del que és ser un professional, i que potser els caldria una cura d’humilitat. El Girona FC està per sobre de qualsevol jugador i ningú pot permetre’s el menyspreu. Siguin els de la gespa o els de més amunt.
