Imatge: X Girona FC
L’estiu passat, el Girona va decidir fer una aposta important per Bryan Gil. Després d’una temporada cedit a Montilivi, el club blanc-i-vermell va executar el seu fitxatge en propietat per sis milions d’euros fixos més quatre en variables, una inversió que el situava com una de les peces sobre les quals havia de girar el nou projecte.
La realitat, però, ha estat ben diferent. L’extrem, nascut a l’Hospitalet de Llobregat, ha completat la seva temporada més discreta a la lliga espanyola i el seu rendiment ha quedat molt lluny de les expectatives. En 29 partits de Lliga no ha aconseguit marcar cap gol i ha repartit només tres assistències, unes xifres que obren el debat sobre quin ha de ser el seu futur.
El passat mes d’octubre, de fet, el mateix futbolista reconeixia que havia de fer un pas endavant i convertir-se en un jugador més determinant, capaç d’ajudar l’equip a sumar més punts.
Un jugador de poques xifres
L’hospitalenc mai no ha estat un futbolista de grans xifres. De fet, la seva temporada més productiva de cara a porteria va ser la 2024-25, quan va marcar quatre gols en 32 partits durant la seva cessió al Girona per part del Tottenham. Aquell curs, però, sí que va deixar actuacions en què va assumir el protagonisme de l’equip.
Les seves principals virtuts eren la intensitat en la pressió, la velocitat i la capacitat de generar perill amb bones centrades des de la banda esquerra, a cama natural. Una de les seves actuacions més destacades va arribar en la golejada per 4-1 contra l’Espanyol, un partit en què va signar un gol i dues assistències.
Malgrat tot, una lesió al genoll el mes de març ho va truncar tot. Els blanc-i-vermells perdien així una peça important en el tram més decisiu de la temporada. Finalment, l’equip de Míchel va aconseguir la permanència per només un punt i, aquell estiu, el Girona va decidir tornar a apostar per Bryan, que en aquell moment encara es trobava en procés de recuperació.
Tercer descens de Bryan Gil amb només vint-i-cinc anys
Des d’aquella lesió, de la qual es va recuperar a principis de setembre, Montilivi no ha tornat a veure el Bryan Gil més desequilibrant, una de les qualitats que sempre l’havien definit. No ha trobat continuïtat en el seu joc i, en moltes ocasions, se l’ha vist sense idees en els últims metres. A més, la seva presa de decisions, que ja era una tasca pendent, evidencien que no està passant per un bon moment esportiu.
Amb el pas de les jornades va anar perdent protagonisme fins a quedar en un segon pla. Finalment, va acabar consumant un descens, el tercer en el seu historial particular (Leganés, Eibar i ara Girona).
Una passa enrere per fer-ne dues endavant
Ara falta per veure que passarà amb ell aquesta temporada a la Lliga Hypermotion. És un jugador amb renom, sobretot pels clubs on ha jugat, però que no ha acabat d’explotar en el primer nivell. A més, els gironins van fer una bona aposta per ell, per la qual cosa només marxaria si es pogués recuperar bona part de la inversió.
Una temporada a Segona Divisió li podria anar molt bé per retrobar la seva millor versió. Després d’uns anys marcats per les lesions, si aconsegueix recuperar la continuïtat física, té condicions per convertir-se en una peça important en la lluita per l’ascens.
En qualsevol cas, el mercat encara és llarg i és evident que és un futbolista amb cartell, de manera que no es pot descartar una possible sortida abans del tancament de la finestra de fitxatges. De moment, però, ha participat en els dos primers amistosos de pretemporada i, fins i tot, en el duel de dimecres passat contra l’Olot va arribar a lluir el braçal de capità durant un tram de la segona meitat, abans de l’entrada d’Artero.
