Imatge de: X @GironaFC
Un any més el Girona comença la lliga sense guanyar (1-1). Un any més a remar des de l’inici. Els blanc-i-vermells han tornat a pagar molt car la mala planificació esportiva i el mercat tant tard. Iván Morante, a banda de Minsu i Junior, va ser la única cara nova en l’onze inicial de Quique Álvarez. I les conseqüències podrien haver estat pitjor si no fos pel gol final d’Abel Ruiz, que va servir per salvar un punt davant el Leganés.
El primer triomf per a molts aficionats blanc-i-vermells va arribar amb l’onze de Quique Álvarez. Meritocràcia del tècnic gallec que va deixar jugadors com Tsygankov o Asprilla (que haurien de sortir abans del 2 de setembre) a la banqueta. Ounahi i Van de Beek, per la seva banda, no van entrar a la convocatòria.
També va agradar l’aposta de Junior —que va debutar al futbol professuonal— a l’eix de la defensa en el lloc de David López, lesionat a última hora. Una altra de les sorpreses d’inici va ser la titularitat de Dawda en detriment de Vanat. Morante també va debutar en partit oficial amb la samarreta blanc-i-vermella, mentre que Izan ho va fer a la segona meitat.
Domini sense materialitzar
Gran imatge del Girona a la primera meitat davant un Leganés que es va limitar a defensar, ben tancats a camp propi, i buscar alguna passada llarga cap a Soko. Imponent Junior, que no se li va notar que era tot just el seu primer partit al futbol professional i es va guanyar al públic en diverses accions.
El Girona dominava, però li faltava materialitzar la jugada. Arnau va rematar la centrada d’Àlex Moreno, però el gol no va pujar al marcador, ja que el capità gironí es trobava lleugerament avançat. Amb un Montilivi ple a vessar, els jugadors, compromesos amb el projecte, van estar intensos en els duels. Competir, és el que demanava l’afició.
Bons minuts també de Minsu, que va buscar el desequilibri, i de Morante, que va provar un xut des de la frontal de l’àrea que va sortir a prop del pal. Els de Quique Álvarez es van presentar amb una bona primera meitat en què no van patir i només els hi va faltar el gol.
La manca d’efectius
Només començar la segona meitat, gerra d’aigua freda després d’un refús poc contundent de Gazzaniga que va acabar a les botes de Naim García, que amb molt espai per pensar va marcar un golàs amb un xut molt llunyà.
El guió de partit que volia el Leganés, molt còmode en defensa i aprofitant la mitja ocasió que ha tingut en els 90 minuts. El Girona ho va intentar amb un Minsu molt protagonista, però la falta de gol, amb Dawda, Abel i Stuani com a davanters, es va fer evident.
El Leganés va estar a punt de fer el segon amb un nou xut llunyà que va impactar al pal i, afortunadament, va marxar fora. Per la seva banda, Quique Álvarez intentava revolucionar el partit amb Asprilla, que tot i provar-ho i estar a punt del gol de l’empat, va desesperar l’afició de Montilivi.
Abel i Arnau també ho van intentar, però el gol no va arribar. Tot un reflex de la situació actual de la plantilla. Una altra evidència de la mala planificació de la direcció esportiva és el fet que Izan González va haver d’acabar jugant de central després de les molèsties de Junior, fos després del seu primer partit al futbol professional.
Malgrat tots els entrebancs, Abel Ruiz va rematar una jugada després d’una primera aturada de Fernández per salvar un punt a casa contra el Leganés. Ara bé, que el gol final no tapi totes les mancances que s’han vist durant els 90 minuts. Queden 15 dies de mercat molt intenses a Montilivi.
