Imatge de: X @GironaFC
Contra el Canadà vam veure aquell Ounahi que va enamorar Girona en el tram inicial de la temporada. Un jugador que va destacar en alguns partits, però que no va tenir la continuïtat desitjada. Segurament, això va fer que pogués arribar a Girona «el 8 del Marroc», tal com el va definir Luis Enrique al Mundial del 2022.
Després de veure els vuitens de final, és inevitable pensar que aquest futbolista —jugant d’aquesta forma— podria haver evitat el descens a Segona. I és la realitat, tal com s’ha vist al llarg de la temporada. Quan Ounahi ha estat bé, el Girona ha pogut empatar contra el Reial Madrid i el Betis i ha estat capaç de guanyar a la Reial Societat i l’Athletic Club.
La temporada del marroquí es pot dividir en dues parts. Abans de la Copa d’Àfrica era el millor jugador de l’equip de Míchel, una peça diferencial que es posava l’equip a l’esquena i que liderava la reacció dels blanc-i-vermells. Però després tornar de la Copa d’Àfrica —i recuperar-se de la lesió que va patir— a Montilivi vam veure un jugador més discret, que no estava donant el seu màxim potencial.
El que molts pensaven és que s’estava reservant per al Mundial. Conscient que tenia el lloc assegurat, Ounahi va poder evitar riscos. I això, el Girona ho va acabar pagant molt car.
Les dades ajuden a reforçar aquesta teoria. En els primers deu partits de Lliga, el tram final del 2025, Ounahi va tres gols i una assistència. És a dir, va participar en el 36% dels gols que va fer el Girona en aquell tram. En canvi, des que va tornar de la Copa d’Àfrica, el migcampista només va fer dos gols i una assistència en catorze partits. És a dir, va contribuir al 20% dels gols.
El protagonisme d’Ounahi
Ounahi és un jugador que necessita ser protagonista dins l’equip. El migcampista —que va fer un doblet contra el Canadà i es va convertir en el primer jugador del Girona a marcar en una Copa del Món— ha de ser l’estrella per poder brillar amb el seu joc. Això es va veure amb el Girona, on va destacar en partits en què les coses sortien bé i podia lluir-se amb la pilota als peus. En canvi, quan tocava treballar més i córrer sense pilota la cosa era ben diferent.
Amb el Marroc, Ounahi va aprofitar la lesió del davanter Ismael Saibari —que havia estat l’estrella a la fase de grups amb tres gols— al minut 20 per agafar aquell protagonisme que tant necessita el jugador del Girona. No és casualitat que el seu doblet hagi arribat just en el partit en què no era el màxim golejador del Marroc. Quan Ounahi se sent protagonita, la seva qualitat sobresurt.
Què guanya el Girona amb el doblet?
Però no tot són males notícies i lamentacions. La bona notícia per al Girona és que rebrà més ofertes per Ounahi i podria treure més diners pel futbolista aquest mercat de fitxatges. Amb una clàusula de 25 milions d’euros, Quique Cárcel té la paella pel mànec amb el migcampista, que tot apunta que no continuarà a la Segona Divisió.
Era el que estava esperant la direcció esportiva, que Ounahi es revalorés per poder fer caixa amb ell i obtenir més benefici econòmic. Cal recordar que el migcampista va arribar fa una temporada a Montilivi a canvi de sis milions d’euros, per la qual cosa podria ser una gran operació per a les arques del club.
Ara el Marroc disputarà els quarts de final contra França (dijous 9 de juliol a les 22.00 hores) i —a l’espera de saber l’abast de la lesió de Saibari— Ounahi pot jugar de nou un paper clau que permetria al Girona apujar les seves exigències.
