Imatge de: ACB (Bàsquet Girona)
Serà un estiu llarg a Fontajau. Tot just es tanca la primera setmana de juliol i la sensació de l’aficionat gironí és que el mercat ja ha donat mil voltes.
Fins ara, però, tot eren bones notícies o responien a una lògica. Fernando San Emeterio ha resolt de manera ràpida un possible problema amb els jugadors de formació local. A falta de veure si algun peix gran es llança per Pep Busquets; Nikola Maric, Sergi Martínez, Isaac Vázquez i Andrzej Pluta tanquen el capítol de cupos.
El segon serial que ja està resolt és el de la competició europea. Aquest dilluns arrenca la setmana en què es farà oficial els equips de la FIBA Europe Cup. Bàsquet Girona ja sap que la jugarà després de desestimar jugar l’Eurocup per motius econòmics i no arribar a la BCL pels resultats esportius. Tot seguit, però, s’ha obert el capítol de baixes, que ha fet tocar de peus a terra a tothom a Girona.
Fer-ho bé et posa a l’aparador
Pocs dies després que es fes oficial que Bàsquet Girona no jugaria l’Eurocup, Otis Livingston va anunciar que no acceptava l’oferta de renovació del conjunt català i posava rumb a Romania. Derek Needham també ha fet oficial que tampoc accepta la proposta de renovació. Aquest últim, però, fa més mal a Fontajau.
Otis va marxar per jugar una categoria europea superior i per una quantitat econòmica superior. Needham, que posarà rumb a França, ho farà per més quantitat econòmica, però per un projecte esportiu que acaba d’arribar a la primera categoria francesa.
Aquesta sortida ha costat més de pair a Fontajau. La realitat que hi ha al darrere, però, explica els motius. Ni Bàsquet Girona és dels pressupostos més alts de la competició ni tampoc gaudeix del privilegi d’augmentar aquest pressupost a través d’un patrocinador al naming.
Finalment, les normatives fiscals espanyoles tampoc ajuden a aquest sentit. El que suposava augmentar el sou de Needham era un cost més elevat del que suposava qualsevol pujada escollida (pels impostos que s’han de pagar).
El base montenegrí, que havia fet un gran final de temporada, posarà rumb a França. Ni Otis, ni Needham, ni Hildreth, ni Pepe, ni Ferrando, ni Susinskas, ni Juan Fernández, a falta d’oficialitat. La desbandada és, a falta de resoldre el futur de Hughes i Karnik, total.
I ara, què?
Tant la direcció esportiva com els entrenadors de Bàsquet Girona s’han encarregat, per activa i per passiva, d’explicar que ja no es miren les posicions clàssiques per explicar confeccions de plantilla, sinó que l’estructura ha canviat: 4 manejadors, 4-5 jugadors de perímetre, jugadors que puguin jugar al 4 obert, i 2 interiors purs.
Agafant-nos a això, es pot entendre per on poden anar els següents moviments de Fernando San Emeterio. Els cupos estan resolts i al capítol d’extracomunitaris, a falta de veure què passa amb Hughes, Girona té marge de maniobra. Amb tot això, el conegut com a joc interior, està pràcticament tancat.
Al manejador hi ha signats Pluta i Isaac, però falta una parella de capaç d’assumir la responsabilitat de tenir la pilota i generar avantatges. Les dues operacions confirmades són jugadors amb capacitat de sumar, però no venen amb aquesta obligació des de l’inici.
A la línia exterior hi ha Pep i Maxi, amb l’opció d’afegir-hi Hughes. En cas de no renovar-lo, caldria esperar dues o tres incorporacions en aquesta zona, amb algun jugador capaç d’assumir tasques en la generació com a manejador i sobretot un perfil capaç d’anotar des del llançament de tres de manera regular.
Els 4 oberts seran Kunc i Sergi, i al 5, Geben i Maric. En aquest apartat, un jugador que pugui combinar les dues posicions donaria per tancat el conegut com a joc interior.
