Imatge de: X @GironaFC
Corria l’any 2017 quan el Girona fitxava dos jugadors veterans del Middlesbrough que no suscitaven gaire confiança a l’aficionat gironí. Els blanc-i-vermells afrontaven una temporada històrica, la primera de la seva llarga vida a la màxima categoria. Els jugadors en qüestió venien de ser suplents al penúltim de la Premier League.
Curiosament, un d’ells ara el coneix tothom. I quan dic tothom no em refereixo als aficionats d’aquest petit club que juga a Montilivi. Quan dic tothom, em refereixo que vagis on vagis del món a dir el nom “Stuani” la gent et contestarà “Girona”, i si els hi esmentes “Girona” et respondran “Stuani”.
Però l’altre fitxatge procedent d’Anglaterra no va fer curt. Un central colombià que compartint el centre de la defensa amb Muniesa, Ramalho i Alcalà, va ser el que més minuts va jugar. O millor dit el segon. Però amb el primer eren carn i ungla futbolísticament. Perquè si el destí realment existeix i lluita per fer-ho tot més poètic, segur que ha escollit meticulosament que la mateixa setmana que Juanpe deixa el Girona per marxar a Mèxic, Bernardo Espinosa anunciï la seva retirada.
El kàiser de Cali
174 partits. 87 a primera, 75 a segona i 12 a la copa han convertit a Bernardo en l’11è jugador amb més partits oficials de la història. 6 temporades on ha sabut adaptar-se a qualsevol rol que ha tingut i on ha mostrat veterania sempre que ha sigut necessari.
Mai ha sigut molt adulat tot i ser peça clau en un inici. El kàiser de Cali va ser l’eix central de la defensa de 3 de Pablo Machín, normalment amb Muniesa per l’esquerra i Juanpe per la dreta. Aquesta defensa liderada pel colombià va portar al Girona a una memorable desena posició a la temporada de debut a la lliga.
Tampoc agradava gaire Juanpe en aquell moment. Potser el que li va faltar a Bernardo va ser un any més a Girona i sobretot esborrar la seva taca més gran a l’historial: marxar cedit a l’Espanyol quan l’equip va tornar a segona. Aquesta lleialtat que ha caracteritzat a Juanpe, sumat a què sempre tindrà el seu nom gravat a la samarreta commemorativa de l’ascens l’any 2017, ha ajudat que tothom recordi al canari de millor manera.
Ni tan sols va semblar que la gent el trobés a faltar quan l’equip celebrava fa un any la classificació a Champions en una temporada a la qual ell havia estat fins al gener. Com si no hagués existit. Com si no n’hagués format part. Una cadena d’infortunis i de males decisions del central han provocat que una figura fonamental de la nostra història no sigui recordada com es mereix.
